2.000 Quaderns a trav¨¦s de 10 portades seleccionades pels seus responsables

La conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquest especial ha estat una bon¨ªssima descoberta: a la sala de reunions de la redacci¨®, en una lleixa baixa, hi ha enquadernats tots els n¨²meros de Quadern, cada any en un volum d¡¯un verd elegant. Amb l¡¯excusa de buscar una data o un article, m¡¯he passat molta m¨¦s estona de la que honestament hauria necessitat entre aquells ¨¤lbums. Fingia ganyotes d¡¯enfeinada, per¨° en realitat divagava i feia una llista mental de temes, formats i tons, m¨¦s o menys exc¨¨ntrics. Si en els pr¨°xims mesos obriu el suplement i hi trobeu una entrevista de cinc p¨¤gines (i cinc m¨¦s la setmana seg¨¹ent), una enquesta a escriptors sobre llibres introbables, una secci¨® de cr¨ªtiques liter¨¤ries inventades, un homenatge-diccionari col¡¤lectiu o una col¡¤lecci¨® de fragments d¡¯un in¨¨dit important, no ens n¡¯amagarem, haurem copiat. Vaja, reciclat.

Aquest n¨²mero de Quadern se suma a una llista de 1.999 suplements que, des del 1982, han sortit setmanalment i sense interrupci¨®, vuit p¨¤gines amb una aproximaci¨® a la cultura alhora rigorosa i l¨²dica, alhora local i universal, alhora conscient de la tradici¨® i amb la voluntat d¡¯obrir, q¨¹estionar i actualitzar el que est¨¤ canonitzat. Aquesta repassada cronol¨°gica pret¨¦n constatar-ho a partir de les obertures del suplement i del testimoni de deu editors, coordinadors i responsables de la secci¨® de Cultura, encarregats de fer que aquestes p¨¤gines hagin sortit 2.000 vegades, sospito que amb tots els contratemps imaginables.

En aquest fil veureu el que ens uneix, per¨° tamb¨¦ el que ens separa en m¨¦s de quaranta anys d¡¯hist¨°ria de Catalunya: la normalitzaci¨®, els Jocs Ol¨ªmpics, el Proc¨¦s, la covid, per¨° tamb¨¦ el periodisme digital, la crisi clim¨¤tica o el retroc¨¦s de la llengua catalana han propiciat diferents maneres de fer i responsabilitats sobre el que cal dir. Ara Quadern ja no s¨®n nom¨¦s aquestes p¨¤gines, sin¨® tamb¨¦ la seva versi¨® web, cada cop m¨¦s emancipada, el club de lectura i segur que aviat altres formes que encara no hem imaginat.

No cal dir que 2.000 n¨²meros de Quadern els han tirat endavant una llista llarga de col¡¤laboradors, correctors, dissenyadors, fot¨°grafs i editors. Cada setmana llegiu qui signa, per¨° tamb¨¦ la feina de Mar Rocabert, Rudolf Ortega, Diego Areso, Diego Quijano, Gianluca Battista, Albert Garcia, Massimiliano Minocri, Mireia Ribera (i tamb¨¦ una mica Jordi Amat). Amb aix¨° tanquem 2024 i ens retrobem al gener amb any i mil¡¤lenni inaugurats. Carlota Rubio

N¨²m. 178. Curiositat i eclecticisme

Jacinto Ant¨®n

Quadern es va avan?ar molts anys en l¡¯actual inter¨¨s pel fenomen hist¨°ric de la bruixeria a Catalunya. El 23 de febrer del 1986, obria el suplement un ampli reportatge sobre el tema. Me¡¯n recordo molt b¨¦ perqu¨¨ el vaig fer jo. Pot sonar presumptu¨®s seleccionar-lo a la vista de la gent il¡¤lustre que signava al Quadern aquell any (entre d¡¯altres, Josep Benet, Joaquim Molas, Salvador Oliva o Joan Perucho), per¨° personalment no vaig tenir gaire m¨¨rit, perqu¨¨ el que vaig fer va ser entrevistar Antoni Pladevall, el gran pioner dels estudis de bruixeria a Catalunya. Realment, va ser notable que els responsables de Quadern veiessin que la bruixeria tenia recorregut. Com aix¨ª ha estat: avui el de les bruixes ¨¦s un dels grans assumptes de la historiografia catalana, i socialment t¨¦ tant d¡¯impacte que fins i tot el Parlament s¡¯ha conjurat per reparar la mem¨°ria de les acusades i condemnades. Quadern hi era fins i tot abans que el Ball de Bruixes de Viladrau (des del 1997).

A la gran ordalia de la mem¨°ria que ha suposat el fet que tots aquells que hem tingut alguna pres¨¨ncia a Quadern ens haguem capbussat en els 2.000 n¨²meros per a l¡¯ocasi¨®, passant p¨¤gines de la col¡¤lecci¨® enquadernada, he trobat altres mostres de la capacitat del suplement per avan?ar-se a temes, sense importar que al seu moment poguessin semblar menors o estramb¨°tics, fins a arribar a una obertura sobre dinosaures catalans el maig passat. El mateix 1986 em van deixar fer un reportatge que deuria fer arquejar alguna cella, sobre ci¨¨ncia-ficci¨® (la font principal era Alejo Cuervo, molt abans d¡¯obrir el seu megastore barcelon¨ª del fant¨¤stic, l¡¯actual Gigamesh). Donen la mesura de la curiositat i l¡¯eclecticisme que han estat dues de les grans virtuts de Quadern. Com ho ha estat comptar sempre amb un equip de gent de primera, entre ells els enyorats Mait Carrasco, Agust¨ª Fancelli i Llu¨ªs Bosch.

N¨²m. 190. Intocables, no gr¨¤cies

Tom¨¤s Delcl¨®s

Una entrevista a Joan Ferrat¨¦ de cinc p¨¤gines obre Quadern. Una xerrada amb Rossend Arqu¨¦s i Antoni Munn¨¦ que continuar¨¤ el diumenge seg¨¹ent amb quatre p¨¤gines m¨¦s. Avui a la premsa ¨¦s impensable trobar entrevistes de nou p¨¤gines. Per¨° ¨¦s un dels principis del Quadern: si conv¨¦, conv¨¦. Aquell savi parlava de moltes coses. Una, de la necessitat d¡¯una cr¨ªtica liter¨¤ria perqu¨¨ ¡°una literatura viva va sempre acompanyada de judicis sobre la literatura i de baralles sobre la literatura¡±. A la gent que ha exercit o practica la cr¨ªtica liter¨¤ria al Quadern se li podria aplicar aquella frase del seu col¡¤lega G. Ca¨ªn (Un oficio del siglo XX, Guillermo Cabrera Infante): ¡°Hi trobar¨¤s de tot, menys aquesta forma subtil de desdeny cap a l¡¯altre que ¨¦s la condescend¨¨ncia¡±. Ara abunda la cr¨ªtica complaent amb l¡¯autor. Una cr¨ªtica que no serveix de res perqu¨¨ el lector sospita encertadament que no pot ser que hi hagi tan bona literatura per tot arreu i a totes hores. La indulg¨¨ncia desorienta i minva la credibilitat. Carles H. Mor parlava un dia, tamb¨¦ en aquestes p¨¤gines, del pen¨®s comareig de la cr¨ªtica. No ¨¦s el cas de Quadern. Recordo l¡¯enrenou per una ressenya de Pilar Rahola (30 setembre de 1984) sobre una novel¡¤la de Pedrolo. El text defensava que ser un home honrat i bon servidor al pa¨ªs no l¡¯exculpava dels seus nyaps literaris. Hi va haver dures, corteses, r¨¨pliques. Per exemple de Jordi Coca. I Carles Bau de l¡¯Aire intervenia amb un ¡°Intocables? No gr¨¤cies¡±. Aix¨° mateix: intocables, no gr¨¤cies.

N¨²m. 698. Dietaris in¨¨dits d¡¯Estelrich

Francesc Valls

El 1996, any del centenari del naixement de Joan Estelrich (1896-1958), Quadern va publicar l¡¯extracte dels seus dietaris (1950-1955 i 1958). Estelrich, m¨¤ dreta de Francesc Camb¨®, director de la Fundaci¨® Bernat Metge, catalanista i propagandista de Franco a l¡¯exterior, era sobretot un intel¡¤lectual de Felanitx, terra de rauxa ¡ªque ell va practicar en el terreny amatori¡ª i tamb¨¦ p¨¤tria de qui va treure a la llum aquests textos: el periodista i escriptor Andreu Manresa. Gaireb¨¦ 30 anys despr¨¦s de publicar la descoberta en aquestes p¨¤gines, els dietaris ¡ªper raons tan tristament humanes que no venen al cas¡ª continuen in¨¨dits.

Quadern va confegir cinc p¨¤gines d¡¯extractes que contenien aut¨¨ntiques perles. Entre altres coses, Estelrich deia de Francesc Camb¨® que no era ¡°ni bo, ni just, ni tan sols agra?t, aix¨° s¨ª, prenent gust a fer patir els qui l¡¯estimaven; abandonant-se voluptuosament al plaer de la injust¨ªcia. Gran home d¡¯acci¨® i d¡¯iniciativa en l¡¯acci¨®. En idees, o nul o usurpador. (...) Com a mecenes era ben minso, com a col¡¤leccionista de pintures, amb diners qualsevol ho sembla¡±.

Propagandista de Franco a Par¨ªs entre 1936 i 1939, Estelrich destil¡¤l¨¤ una fina ironia i a cops una gruixuda pinzellada sobre els seus coetanis. Aquest homenot de Pla, malgrat la tasca feta a favor de la dictadura, va haver d¡¯intervenir activament per salvar la vida del seu germ¨¤ Tomeu, dos cops condemnat a mort per Franco. Per a m¨¦s detalls sobre aquells sis anys, encara cal consultar el n¨²mero 698 de Quadern, de 13 de juny de 1996.

N¨²m. 967. De Sant Benet al Se?mon

Jordi Busquets

La fei?na a Qua?dern sem?pre era agra?da?ble. Mai t¡¯exi?gia as?sis?tir a cap roda de premsa, ni se?guir cap ses?si¨® par?la?ment¨¤?ria o reu?ni¨® de go?vern, ni, menys en?ca?ra, per?seguir cap po?li?cia per sa?ber els de?talls del dar?rer crim. T¡¯o?fe?ria, en can?vi, la pos?si?bili?tat d¡¯ex?plo?rar. Vaig po?der vi?si?tar Sant Benet, sense presses, quan era una ru??na i s¡¯uti?lit?za?va com a set de rodatge per a pel¡¤l¨ªcules porno. Per¨° abans d¡¯escriu?re so?bre Sant Be?net, mol?ts anys abans, em va to?car fer de sim?ple trans?por?ti?sta per a Qua?dern. A??llat al po?ble de Ven?ta?ll¨®, imagino que sense te?l¨¨?fon ni cot?xe, Te?ren?ci Moix no tro?ba?va la ma?ne?ra de fer arribar el seu article a la re?dac?ci¨® i alg¨² em va de?ma?nar que an¨¦s a re?co?llir-l¡¯hi. Abil?lat amb una bata que qua?si li ar?ri?ba?va als peus, va obrir la por?ta i, sen?se con?vi?dar-me a entrar, em va donar el pa?per. Com que es?ta?va es?crit en cas?tell¨¤ i te?nia pres?sa, em vaig atrevir a dir-li: ¡°No pa?tei?xis, ja te¡¯l tra?dui?rem¡±. ¡°De cap ma?ne?ra, lla?vors no se?ria el meu catal¨¤. De se?gui?da ho faig¡±, va con?te?star, tan?cant-me la por?ta als morros. Qua?dern, ja se sap, era un m¨¦s a m¨¦s a la sec?ci¨® de Cul?tu?ra. En el brogit de la fei?na di¨¤?ria no era f¨¤?cil de?di?car una es?to?na a pen?sar en els contin?guts d¡¯un suple?ment set?ma?nal. I quan em va to?car ser-ne coor?dinador, vaig trobar el moment i l¡¯es?pai ade?quats a la gran?ja Se?mon, un es?ta?bli?ment gur?met de gran reputaci¨®. All¨¤ con?vo?ca?va, una ve?ga?da al mes, els prin?ci?pals co?l¡¤?la?bo?ra?dors. Da?vant d¡¯un bon assor?tit de pastes i en?tre?pans, dis?cut¨ªem pro?postes i es?ta?bl¨ªem el ca?len??da?ri de pu?blica?ci¨®. No s¨¦ si el diari s¡¯avindria a pagar-los, ara, aquells esmorzars.

N¨²m. 1.024. El pati on tothom podia jugar

Jordi Punt¨ª

Vaig viure a la sala de m¨¤quines de Quadern entre el 1998 i el 2004, calculo. Corregia aquelles vuit p¨¤gines i ajudava a maquetar-les i a triar continguts, aix¨° segur, i feia d¡¯enlla? setmanal amb els col¡¤laboradors, cadascun amb les seves peculiaritats i manies. Primer amb Jordi Busquets, breument, i despr¨¦s sota el mestratge d¡¯Agust¨ª Fancelli, ens divert¨ªem molt. Jo ara ho veig com una obra de tota la secci¨® de Cultura. A les reunions per decidir de qu¨¨ parlar¨ªem, tothom aportava idees i feia propostes, que a m¨¦s sovint es veien xarbotades per un convidat d¡¯excepci¨®: Sergi P¨¤mies i el seu radar que tot ho capta abans que ning¨². I alhora amb una orella posada a les altres seccions: Esports, Societat, Economia, el Ciberpa¨ªs: Quadern era el pati on tothom podia sortir a jugar, ¨¦s a dir, a escriure d¡¯all¨° que venia de gust.

Repasso l¡¯hemeroteca i he de reprimir la nost¨¤lgia, alhora que celebro que aquests 2.000 Quaderns siguin sobretot un exemple de curiositat i eclecticisme. Em costa triar un reportatge dels meus anys. Els cl¨¤ssics literaris recuperats? L¡¯entrevista amb Carme Junyent i les lleng¨¹es que es parlen a Catalunya? Les llegendes urbanes que recollia el savi Josep M. Pujol? Em quedo amb el Quadern en qu¨¨, arran d¡¯una exposici¨® al CCCB sobre els l¨ªmits de la ¡°cultura porqueria¡±, f¨¨iem un recorregut pel kitsch catal¨¤ ¡ªgran patrimoni nostrat que no para de cr¨¦ixer. Perqu¨¨, ho he dit ja que ens divert¨ªem molt? I els lectors tamb¨¦, esclar.

N¨²m. 1.109. Paraula de Coromines

Isabel Obiols

De tant en tant, un tema de portada col¡¤lectiu, obert a col¡¤laboradors del diari i a d¡¯altra gent ¡ªuna obertura en m¨¦s d¡¯un sentit¡ª, una mena de Quadern caracter¨ªstic d¡¯aquella ¨¨poca, sobretot els que podr¨ªem qualificar de patrimonials. Eren molt divertits de fer. Les cinc p¨¤gines que vam dedicar al fil¨°leg Joan Coromines amb motiu del centenari del seu naixement s¨®n per col¡¤leccionar: un homenatge gens solemne i de lectura agra?d¨ªssima ¡ªencara avui! Vam convidar una trentena d¡¯antics col¡¤legues del mestre, professors, escriptors, poetes, traductors, cr¨ªtics i editors a escollir i glossar una entrada de la seva obra (el Diccionari etimol¨°gic, l¡¯Onomasticon¡­). Fotografia de portada: un Coromines seixant¨ª trescant per Osona d¡¯esquena a l¡¯objectiu. Agust¨ª Fancelli, l¡¯enyorat cap de Cultura, va dedicar la columna de primera a la paraula coromina, un article paradigm¨¤tic del seu estil perspica? i bonhomi¨®s. Obria el glossari Max Cahner, amb almanac, i el tancava M¨¤rius Serra amb la controvertida xiruca. Entremig, i entre d¡¯altres, textos d¡¯Enric Casasses (met¨¤fora), Jordi Cornudella (rovell), Josep Maria Espin¨¤s (viatge), Dolors Miquel (fava), Empar Moliner (conya, conyarr¨ª), Aina Moll (viudo, viuda), Manel Oll¨¦ (te), Dolors Oller (embosta), Xavier P¨¤mies (pantalla), Perejaume (Balandrau), Jordi Punt¨ª (gripau), August Rafanell (pendre), Toni Sala (bord, bordell), Joan Sol¨¤ (grumeig) i Pau Vidal (microones!... anagrama de?).

N¨²m. 1.343. Del disseny i el redisseny

Catalina Serra

El segon n¨²mero amb un redisseny de Quadern que va durar molts anys i que tenia l¡¯objectiu d¡¯ordenar els continguts cl¨¤ssics del suplement ¡ªreportatges, entrevistes, cr¨ªtiques...¡ª i alhora encabir les noves necessitats d¡¯una secci¨® de Cultura cada cop m¨¦s minsa que necessitava una agenda que internet encara no havia fet innecess¨¤ria. El tema era, precisament, el disseny, el nou que havia sortit i tamb¨¦ els vells problemes industrials de sempre. Com el suplement, sempre atent al passat i als debats a fons de la cultura i la societat catalanes, per¨° mirant d¡¯explorar tamb¨¦ el que est¨¤ per venir, el que est¨¤ sorgint, les tend¨¨ncies que hi estan emergint. ?s, per exemple, el que va fer ben al principi dels anys noranta amb la s¨¨rie Cop de Rock, que de la m¨¤ de Luis Hidalgo i Miquel Jurado va seguir i acompanyar l¡¯auge del rock catal¨¤, i tamb¨¦ el que es va fer a mitjans d¡¯aquella d¨¨cada amb Cara C, una s¨¨rie que vaig coordinar per¨° que havia sorgit, com moltes de les coses a EL PA?S Catalunya, de la curiositat de Tom¨¤s Delcl¨®s despr¨¦s d¡¯un article sobre l¡¯emerg¨¨ncia de grups i col¡¤lectius alternatius, com ara S¨®nar, Gracia Territori Sonor, La 12 Visual, Ovni, Accidents Polipo¨¨tics.... En fi, de gent que va marcar, i en part encara marca, la cultura barcelonina del tombant de segle. Juntament amb l¡¯esperit cr¨ªtic incombustible de mestres com Xavier Monteys o Jordi Llovet, aquesta voluntat prospectiva era, ¨¦s, un dels emblemes de Quadern. Clica aqu¨ª per llegir l¡¯article.

N¨²m. 1.625. La fita de la Caputxinada

Francesc Arroyo

La Caputxinada (9 de mar? de 1966) va ser una fita. No ¨¦s estrany que Quadern li dediqu¨¦s dos n¨²meros: mar? del 2006, amb motiu del 40¨¨ aniversari, i mar? del 2016, pel 50¨¨. Hi va haver tamb¨¦ un ampli reportatge al diari general quan feia 20 anys dels fets. La primera vegada EL PA?S va tenir acc¨¦s a l¡¯expedient policial complet. Van ser dies de lectura interessant, malgrat la grisor de la prosa. All¨ª hi havia els noms dels que van ser fitxats i expedientats. Antonio Franco va decidir publicar-los tots; deia que tanta gent presumia d¡¯haver estat al convent que si fos veritat aquells dies Barcelona hauria estat buida. El reportatge dels 40 anys, en canvi, va tenir com a mat¨¨ria primera els testimonis directes. Entre ells, un company del diari que mai n¡¯havia presumit: Ferran Sales. Pels 50 anys, el punt de partida va ser la mem¨°ria de qui era provincial dels Caputxins, el pare Salvador de les Borges Blanques (fins al Concili els caputxins canviaven el nom en entrar a l¡¯orde), ja convertit en Joan Botam, com havia descobert la policia que es deia ¡°en el mundo¡±. Tamb¨¦ les fotografies fetes per Guillem Mart¨ªnez durant la tancada i els records d¡¯alguns estudiants, entre ells Xavier Folch. Parlant a casa seva, reflexionava sobre el temps de la vida i el temps de la hist¨°ria: ¡°Tinc ara l¡¯edat que tenia Jordi Rubi¨®, que ens semblava venerable, per¨° ¨¦s clar, entre aquells dies i ara i ha 50 anys. Tants com els que ens separaven llavors de la Primera Guerra Mundial¡±. El calendari no ha parat. Clica aqu¨ª per llegir l¡¯article.

N¨²m. 1.803. Vict¨°ries notables

Carles Geli

Tx¨¦khov deia que no havia viscut vict¨°ries notables, per¨° que podria sorprendre amb les derrotes a qu¨¨ va sobreviure. Davant del Quadern del 19 de mar? de 2020, quart dia del confinament per la covid, una sensaci¨® semblant: cavalcant, d¨²iem a l¡¯esquena la crisi econ¨°mica que els grans timoners aprofundien a cops de tisora (entre 2004 i 2018, van desapar¨¨ixer 1.800 diaris als EUA; a Espanya, de 2008 a 2022, es van perdre 13.000 llocs de treball als mitjans). I tamb¨¦ galopaven les conseq¨¹¨¨ncies del Proc¨¦s, amb l¡¯abrupta marxa d¡¯una desena de col¡¤laboradors de foc, sofre i vent ardent. I llavors, l¡¯epid¨¨mia.

Aquell angoixant cap de setmana vam conv¨¨ncer el metge i escriptor Salvador Macip perqu¨¨ abord¨¦s la relaci¨® entre pand¨¨mies i cultura i una bibliografia d¡¯urg¨¨ncia; l¡¯ajudar¨ªem amb documentaci¨® des de casa. El miracul¨®s n¨²mero ¨¦s paradigm¨¤tic del que busc¨¤vem entre 2011 i 2022: actualitat, ambici¨® intel¡¤lectual i criteris period¨ªstics. I aix¨ª van sorgir heterod¨°xies com la cultura motard de la Impala (juny 2012), la petja de Blade Runner (octubre 2017) o la desaparici¨® de l¡¯abella (mar? 2018). Tamb¨¦ la voluntat de scoops: les primeres notes d¡¯Agust¨ª Villaronga per al film d¡¯Incerta gl¨°ria (abril 2012); el mapa dels or¨ªgens de Rosal¨ªa (novembre 2019)... I molt de di¨¤leg: Carod-Rovira i Miquel Caminal (federalisme o independentisme, juliol 2010), Ferran Mascarell i Josep Ramoneda (cultura i cam¨ª a l¡¯estat propi, setembre 2012), Joan B. Culla i Joan Marcet (el moment pol¨ªtic, abril de 2017)... Esparvera l¡¯esfor? de la gent que ho feu possible, la dist¨¤ncia entre el que vol¨ªem i acabava sortint... Queda el consol de sobreviure si has lluitat honestament. Clica aqu¨ª per llegir l¡¯article.

N¨²m. 1.901. Feia 20 anys que ten¨ªem 20 anys

Jordi Amat

F¨¨iem 40 anys i l¡¯aniversari es mereixia una aposta arriscada: elaborar una breu enciclop¨¨dia de noms, obres, institucions i conceptes que servissin per tra?ar un mapa de la cultura catalana entre 1982 i 2022, proposar una comprensi¨® juganera i rigorosa del per¨ªode situant com a eix la invasi¨® a la Fira de Frankfurt ¡ªaqu¨ª Carles Geli va fer de guia¡ª i amb l¡¯afany de perdre la por a explicar-nos en clau internacional. Valia des d¡¯una gram¨¤tica fins al meu alter ego (Cobi), des de Miquel Barcel¨® a la infraestructura per a la recerca puntera al pa¨ªs. Con¨¨ixer-nos altra vegada, per entendre¡¯ns. Perqu¨¨ tenim una idea aproximada de qu¨¨ va ser la Normalitzaci¨® en democr¨¤cia ¡ªel concepte el va definir Mariona Lladonosa, ¨¦s la nostra Cultura de la Transici¨®¡ª, per¨° encara no disposem d¡¯una explicaci¨® convincent sobre el que va comen?ar despr¨¦s, i que segurament t¨¦ com a millor banda sonora la discografia de Manel. Del grup en va escriure Isabel Obiols, i gaireb¨¦ a la vegada hav¨ªem demanat a Guillem Gisbert que trac¨¦s un perfil de Joan Manuel Serrat. Aquesta tamb¨¦ va ser una de les l¨ªnies de treball que vam encertar i que ha millorat Carlota Rubio: l¡¯actualitzaci¨® del c¨¤non. Si Puigdevall s¡¯atrevia a entrevistar Josep Pal¨¤cios, per qu¨¨ no subratllar l¡¯heterodoxa centralitat d¡¯un Perejaume o d¡¯una Merc¨¨ Ibarz? I ja que hi som, si ens hi posem, per qu¨¨ no assenyalar el buit sobre el qual se sustenta el prestigi de Jaume Plensa? Clica aqu¨ª per llegir l¡¯article.