Enric Casasses: ¡°Totes dues races som igual de burros, catalans i castellans¡±

Enric Casasses acaba de publicar Not¨ªcia de la poesia catalana. Dels or¨ªgens al segle vint (Emp¨²ries). Parlem amb el poeta, rapsode i traductor, i passem, amb l¡¯excusa del llibre, pels aiguamoixos de la seva manera de veure la literatura catalana, i el pa¨ªs, de tots els temps.

Pregunta. Hola, Enric. Ara parlarem.

Resposta. Vinc una mica empipat. Et porto un llibre. He fet el pr¨°leg de Gaud¨ª, Maillol, Dal¨ª, els tres Homenots de Josep Pla. Acaba de diguem-ne sortir publicat a can La Butxaca.

P. Gr¨¤cies. Empipat?

R. La traducci¨® castellana m¡¯ha tocat els pebrots. On hi diu ?pa¨ªs? ells hi fan dir ?regi¨®n?.

P. Ja hi som. Pot ser que els espanyols no entenguin que el ?pa¨ªs? ¨¦s el tros, la comarca, l¡¯immediat personal, a la francesa, etc¨¨tera?

R. Jo crec que totes dues races som igual de burros, catalans i castellans, per¨° amb aquest tema no hi ha manera. Llegeixen ?pa¨ªs? i ja es pensen que es parla de Catalunya, quan en realitat el Josep Pla parla de l¡¯Empord¨¤.

P. Que era la seva manera de parlar de Catalunya. Com la teva Not¨ªcia de la poesia catalana, que de fet actualitza el gest de la Not¨ªcia de Catalunya, de Vicen? Vives, de l¡¯any 1954.

R. Ben vist, s¨ª. Han passat 70 anys. I el t¨ªtol ve exactament d¡¯aqu¨ª.

P. Endavant. Comences amb Ramon Llull i de seguida dius que els nostres diguem-ne mites nacionals tots s¨®n, d¡¯una banda, humans, reals, i, de l¡¯altra, visionaris i sobretot escriptors.

R. S¨ª, tant li fa que siguin reis, fil¨°sofs o metges. Jaume I, Bernat Metge? Tots escriptors. A m¨¦s a m¨¦s, el fet de ser de carn i d¡¯os fa que tot el que imaginen pugui ser veritat. El Llull ¨¦s evident, quan per a ell D¨¦u ¨¦s la veritat, o la realitat, vaja. ?s una idea que tamb¨¦ es dona en William Blake quan corre moll de visions. Esclar, jo de jovenet odiava tota aquesta cosa del Sagrat Cor, la Santa Esgl¨¦sia, un rebuig bestial, i per tant Llull i Verdaguer eren l¡¯enemic, cat¨°lics, per¨° despr¨¦s hi he anat pensant, no s¨¦, llegeixo un grec i que hi surti Zeus no em molesta, no s¨¦, ¨¦s el que diu Fages de Climent, D¨¦u ¨¦s el que est¨¤ al mig, ?com es Cucuruc¨²?, per¨° no l¡¯ent¨¦n ning¨².

P. Jo aquest rebuig a l¡¯Esgl¨¦sia no l¡¯acabo d¡¯entendre. Els de la teva quina, alguns us hi vau enfadar molt.

R. A casa ning¨² era de missa. B¨¦, bateigs i casaments s¨ª, a complir per nassos. Ara, de petits a l¡¯Escala, la tia de vegades ens duia a missa, i vaig sentir uns quants sermons i la conclusi¨® ¨¦s que, fem el que fem, tots som pecadors. Aix¨°, i l¡¯est¨¨tica, i la cosa repressiva, la hist¨°ria feta d¡¯assassinats, guerres de religi¨®.

P. Al final tot ¨¦s una experi¨¨ncia. Els que som de llogarrets, i les ermites s¨®n rom¨¤niques i el serm¨® ni arriba a ser serm¨® sin¨® que...

R. Aix¨° ho he apreciat despr¨¦s i he acabat enamorat de Llull i de Verdaguer. I de Verdaguer una mica m¨¦s, a l¡¯estil com et pots enamorar del Marqu¨¨s de Sade sense ser s¨¤dic. Al final tot dep¨¨n de com s¡¯escolti. El capell¨¤ de l¡¯Escala era un carca, per¨° lo divertit era quan cantaven i senties desafinar la carnissera i tot all¨°.

P. Per aix¨° dius que la poesia catalana comen?a en prosa, amb en Llull?

R. Ui, en aquest llibre meu tot s¨®n comen?aments, tota l¡¯estona. I comen?ar en prosa ¨¦s un punt de modernitat tamb¨¦, perqu¨¨ la poesia en prosa floreix a partir del XIX, Rimbaud, Baudelaire i despr¨¦s Max Jacob, i llavors el Foix, que el vaig veure de lluny un cop. ?s un cam¨ª amb moltes represes.

P. I doncs, la nostra poesia neix proven?al, dius, i es torna catalana?

R. Aix¨° ho explica molt b¨¦ el Jacques Roubaud.

P. Mort fa quatre dies.

R. S¨ª. Jo tinc un totxo seu que es diu La flor inversa, i all¨ª hi ¨¦s tot, la rima dels trobadors, els conceptes que gasten, i com aquest m¨®n desapareix, agonitza i, gr¨¤cies a nosaltres, continua. Pensa que Roubaud cita Brossa i Espriu i companyia. Sap que som els hereus de tot all¨°.

P. O sigui que tot all¨° passa pels Pirineus, que en aqu¨ª sort que s¨®n baixos, de bon salvar.

R. Fins i tot amb elefants anibalescos, s¨ª.

P. Un amic meu que s¡¯ha llegit el teu llibre m¡¯ha demanat que et demani si la hist¨°ria de la literatura catalana, i per tant de Catalunya, l¡¯han feta, gaireb¨¦ tota, els poetes. I la segona, tamb¨¦ d¡¯aquest amic: amb aquest llibre ens encarregues feina?

R. Hi ha algun novel¡¤lista entremig, i un parell de gram¨¤tics. Jo nom¨¦s provoco, no encarrego. Assenyalo les frontisses de les portes que s¡¯han obert i de les que s¡¯han tancat, durant segles. I cada porta t¨¦ dues cares. Per exemple, Llull ¨¦s una font que raja, Ausi¨¤s March ¨¦s un volc¨¤ en erupci¨®. Cadascun comen?a i alhora continua. Per¨° cadascun ¨¦s el primer en lo seu i de fet ¨¦s el primer del m¨®n en lo seu.

P. Home, cites Andreu Febrer i la primera traducci¨® de la Divina Com¨¨dia, la primera autobiografia d¡¯un rei medieval, en Jaume I, la...

R. Amb aix¨°, i l¡¯esmento, em baso molt amb en Lloren? i Jordana: som preco?os amb tot, fins i tot amb la Decad¨¨ncia. Mira, i n¡¯hi ha un altre, un lleidat¨¤ que firma, m¨¦s o menys firma Matxicot a Pag¨¨s Editors, que t¨¦ una visi¨®, la d¡¯un que fa una confer¨¨ncia en una llar de jubilats, ¨¦s molt divertit, i els vells li fan preguntes i ell respon, en resum, que el problema dels catalans ¨¦s que tenim massa nivell. Diu, un estat propi, va, vam ser dels primers a tenir-ne un, i va ser un ¨¨xit, per¨°, diu, era un gasto in¨²til i vam dir-nos m¨¦s val que ens manin els altres.

P. ?s el que diu la Benedetta Tagliabue dels catalans, que comencem a lluitar quan ja ho tenim tot heroicament perdut?

R. S¨ª! O m¨¦s aviat ¨¦s que ens ho deixem perdre. Els nostres mites, tornem-hi, s¨®n reals. Com diu l¡¯?ngel Carmona, mira, un dels grans herois ¨²ltims al qual encara li fotem estopa ¨¦s el Pompeu Fabra, i diu, ¡°¨¦s l¡¯¨²nic catal¨¤ de la hist¨°ria que ha sigut obe?t¡±. Aviat ¨¦s dit, eh?, i ni era pol¨ªtic ni era militar. La base ¨¦s seva. El trampol¨ª ling¨¹¨ªstic el posa ell. Nosaltres tenim la sort de poder fruir de la seva feina.

P. I en Coromines?

R. T¨¦ exageracions que li agra?m. ?s el diccionari m¨¦s divertit del m¨®n, com quan li diu ¡°poeta de balanc¨ª¡± al Segarra. I no suportava la poesia retocada de Carner, dient que de vell el van conv¨¨ncer per fer malb¨¦ els poemes que havia escrit. Coromines i Fabra s¨®n, van ser uns escriptors formidables.

P. I amb molta orella. Com al cap¨ªtol ¡®Zero¡¯ del teu llibre, el dels capellans l¨²brics, que cullen i recullen la mandanga oral.

R. S¨ª, escriuen amb un llat¨ª d¡¯estar pel claustre. Aix¨° ho hem tingut sempre. ?s com all¨° del Curial, que s¡¯abandona a la vida ¡°mollament lasciva, com si fos un prelat o un arquebisbe¡±.

P. Podria ser, que Josep Pedrals begui d¡¯aqu¨ª, en el millor sentit?

R. Oi tant. T¨¦ un punt. L¡¯esperit. ?s el meu cap¨ªtol ¡®La ironia de D¨¦u¡¯. No arriben a ser heretges declarats, per¨° s¨®n a la ratlla, l¡¯un s¡¯enfronta amb el bisbe, els altres s¡¯embardissen amb les monges, en fi.

P. Una altra constant, que trec del teu llibre. Catalunya comen?a defensant els c¨¤tars, pam. Llull anatemitzat, patam. March ¡°soc cat¨°lic per¨° la fe no m¡¯escalfa¡±, patapam. I tot seguit desembarquen els capellans que van com una teia. Verdaguer cancel¡¤lat en vida i la posterior Catalunya popular, obrera, internacionalista i per tant iconoclasta.

R. Cremant esgl¨¦sies i desenterrant monges, s¨ª. Bullangues, la Setmana Tr¨¤gica. Coses que vaig apuntalar gr¨¤cies a l¡¯amic Gerard Horta: aqu¨ª tot era ple d¡¯espiritistes, nudistes, vegetarians, te¨°sofs. I la cosa de la llengua ¨¦s un triangle. En un v¨¨rtex hi ha els trobadors, en l¡¯altre els monjos desbridats i en l¡¯altre la llengua oral, de pobres i rics i heretges, una llengua que no ha passat per les mans dels copistes, i per tant les can?ons i les contalles que van arribar als meus pares s¨®n barroques. Francesc Pujols ho explica: refranys, modismes, frases fetes i can?ons, les nostres venen del Rector de Vallfogona cap aqu¨ª.

P. Ara que dius en dall¨° de Vallfogona, anem a un altre v¨°rtex del teu llibre: el dels poetes insultaires, dels quals no s¨¦ si Salvador Oliva, quan s¡¯enfada, ¨¦s l¡¯exponent ¨²ltim.

R. L¡¯amo ¨¦s Guillem de Bergued¨¤. Impresentable i simp¨¤tic. Segle XII, eh? ?s ¨²nic, a banda i banda del m¨®n. No t¨¦ l¨ªmits, contra el rei, contra el bisbe i contra l¡¯enemic ¨ªntim, o sigui el ve¨ª. Punxa i encerta, ¨¦s bestial. Riquer en va fer l¡¯obra completa, i la primera edici¨® ¨¦s editada al Monestir de Poblet. A l¡¯explicaci¨® hi posa, en castell¨¤, ¨¦s clar, hi diu ¡°dado el car¨¤cter sacro del recinto¡±, blablabl¨¤, ¡°ciertas palabras no se han traducido¡±, per¨° ¨¦s clar, s¡¯entenen a l¡¯original!

P. Ai, els equilibris d¡¯en Riquer, oi?

R. Segons el meu pare, Riquer va dir que agra?a haver perdut aquella m¨¤ que havia escrit massa en catal¨¤, i que amb l¡¯altra potser ja tocava fer-ho en s¨¨rio i en castell¨¤.

P. El meu pare diu que deia que unes ¡°ramas separatistas¡± l¡¯hi havien arrencat el bra?. Al llibre dius que, enll¨¤ dels cinc sentits corrents, en el cas de Llull i per sempre m¨¦s el sis¨¨ sentit catal¨¤ ¨¦s la conversa.

R. S¨ª, s¨®n les formes de relaci¨® amb l¡¯exterior. El mirar, l¡¯escoltar, el xerrar. En certa manera, no ¨¦s que m¡¯ho hagi inventat, per¨° ho he buscat. L¡¯affatus de Llull, que si vol dir llenguatge, que si vol dir la parla, o el parlar... i al final vaig arribar a la conclusi¨® que vol dir conversa. ?s l¡¯entra i surt.

P. L¡¯enraonar?

R. Hi ha la mena de conversa catalana que explica Josep Pla, que ¨¦s un arquetipus, tamb¨¦, i doncs, no s¨¦, un dia de mercat, dos del poble es creuen i d¡¯entrada es diuen ¡°ei¡± i ¡°ei¡± amb un moviment de barbeta, i a mesura que es van allunyant, ep, m¨¦s aprofundeixen i m¨¦s parlen i m¨¦s es diuen coses, del pal ¡°records a la senyora¡±, ¡°i com est¨¤ el nen?¡±, i finalment, com m¨¦s lluny estan l¡¯un de l¡¯altre...

P. M¨¦s arriba el moment de les confessions en cru, a crits, a cel batent, i ho sent tothom.

R. L¡¯h¨°stia. Com m¨¦s separats m¨¦s xerren, i m¨¦s b¨¨sties. Es podria dir que ¨¦s la situaci¨® de certs escriptors. Jaume Roig, Ro¨ªs de Corella, el Gassull, Vicent Ferrer.

P. I els estramps, un cop m¨¦s, els primers en catal¨¤.

R. Un cop m¨¦s, aix¨° ens ho va haver de dir un estudi¨®s napolit¨¤. En aquesta ¨¨poca que dic al llibre, no hi ha poemes sense rima, tret d¡¯a casa nostra. Ni amb itali¨¤, ni amb espanyol ni amb franc¨¨s ni amb gallec. Abans de la pallissa ecum¨¨nica, els trobadors estaven a punt d¡¯arribar a aix¨°. Ja eren a la sextina, i el seg¨¹ent pas era l¡¯estramp i el fa l¡¯Andreu Febrer, i despr¨¦s continua Jordi de Sant Jordi, l¡¯Ausi¨¤s i companyia, i ¨¦s un petard del tot contemporani.

P. Da-li: dius que tamb¨¦ tenim la primera novel¡¤la d¡¯escacs de la hist¨°ria, del s. XV?

R. No. Dic que tenim la primera partida d¡¯escacs completa narrada i amb les normes actuals. Escacs d¡¯amor, a tres mans, de Castellv¨ª, Vinyoles i Fenollar, un hit de la cosa valenciana. Despr¨¦s hi ha coses que segueixen els moviments dels escacs, ja no ¨¦s tan exhaustiu, com l¡¯Al¨ªcia al mirall, de Carroll, o all¨° de l¡¯Arrabal, que ara no recordo com es deia, per¨° no ¨¦s el mateix. La hist¨°ria d¡¯Escacs d¡¯amor ¨¦s la partida.

P. Hi ha la Novel¡¤la d¡¯escacs d¡¯en Zweig, per¨° saltem al cap¨ªtol ¡®Dos¡¯. ?s quan dius que abandonem les met¨¤fores morals i entrem en les moralitats.

R. Una novel¡¤leta molt bona, la del Zweig, per¨° res a veure. S¨ª, el cap¨ªtol ¡®Dos¡¯: les primeres traduccions de March al castell¨¤ parlen de moralidades. La cosa es posa seriosa.

P. Bueno, i avui la gent entra a la catedral de Val¨¨ncia ciutat i en trepitja la tomba.

R. Hi ha l¡¯an¨¨cdota de l¡¯Estell¨¦s que hi va amb la filla, hi entren, s¡¯aturen davant la tomba, i la nena, de 8 o 10 anys, es fot a plorar, i el pare li diu ¡°qu¨¨ tens, xiqueta?¡±, i ella respon ¡°oh, com ¨¦reu tan amics...¡±.

P. Dius que March tots els bons poetes catalans del XX i del XXI el tenen a tocar.

R. Quina novetat. March trenca a parlar, i aix¨° ¨¦s ben gros. Tren-ca-a-par-lar. Ferrater, Gabriel, diu m¨¦s o menys el mateix. March inicia la conversa p¨²blica, en la qual som immersos encara.

P. Oc. Salto. March: el pensament catal¨¤ raja en decas¨ªl¡¤labs?

R. O en epta, dep¨¨n de la m¨²sica. La cosa ¨¦s all¨° del personatge de Moli¨¨re, que es pensa que parla en prosa i de fet parlava en versos lliures, com tothom. Som aqu¨ª.

P. Rebaixem. Despr¨¦s de March qu¨¨?

R. Coi, no ens enfosquim gota. El del rector de Vallfogona ¨¦s un negre amb reflexos d¡¯alberg¨ªnia. Mira que dir-ne Decad¨¨ncia? Despr¨¦s d¡¯ell hi ha diversos portadors de la torxa, si es pot dir aix¨ª. Eura, Fontanella, qu¨¨ s¨¦ jo. Jo dic uns quants noms.

P. Eura el treus a passejar al teu llibre Bes Nagana, del 2011. ?s com si sempre treballessis el mateix bloc de marbre. Als Assagets hi he vist espurnes del llibre que ara ens ha reunit.

R. He fet moltes hores. Moltes. Al meu aire. Ho tinc escrit: ¡°faig el que em sembla i el que em sembla que haig de fer¡±. No ¨¦s tant la feina, que m¡¯agrada, que s¨ª, per¨° faig el que toca. I fora, hi ha molta feina. Caminar, recitals que ¨¦rem tres a prendre pel sac, i feina, i auditoris, i agafar les brides de la tradici¨®, i encarar l¡¯auriga cap endavant.

P. I ho fas amb ¡°l¡¯alegria catalana¡±, que surt al teu llibre?

R. Aix¨° em ve del Carmona. Generalitzar ¨¦s dif¨ªcil, per¨° sempre hi ha aquesta cosa, l¡¯alegria, per¨° de tocar de peus a terra, entre la vinya i el fenollar, que ¨¦s una m¨ªstica concreta, i ¨¦s el pa pa i el vi vi, que diuen. I em ve del Brossa. I de tots. I de l¡¯adulteri franc¨¨s, i de l¡¯Artaud boig, i de mirar a It¨¤lia, que s¨®n els qui m¨¦s ens miren des de fora. L¡¯alegria que vol dir seny passat pel sed¨¤s del cos i del pensament, i del desig.

P. Fem un salt arqueol¨°gic. Verdaguer? El pim-pam-pum?

R. Verdaguer inspira confian?a. Bateja Catalunya amb els noms de sempre. O la torna a batejar, com vulguis. La gent reacciona positivament. El va seguir gent que cremava esgl¨¦sies. T¨¦ una bona correspond¨¨ncia amb l¡¯Aladern, pseud¨°nim de Cosme Vidal, de Reus, un salvatge ¡°impiu¡±, o ¡°pag¨¤¡±. S¨®n com l¡¯aigua i l¡¯oli, i aquest tio ¨¦s l¡¯¨²nic que el defensa quan Verdaguer acaba cancel¡¤lat des dels quatre punts cardinals.

P. Bueno, Giorgia Meloni ha dit que Gramsci li fa pessigolles.

R. Ja som al cap del carrer. Verdaguer encaterina el proletariat, eh? Parelles de ball impossibles. Aquests analistes francesos que ho saben tot, llegia d¡¯ells que totes les combinacions ara s¨®n possibles, anarcocapitalista, anarcofeixista, comunista convergent... les combinacions que vulguis.

P. ¡°Nem al desgu¨¤s: totes les veus de la terra¡±.

R. Aquesta frase ¨¦s del Maragall, per¨° el meu llibre ha passat per tots, i cap aqu¨ª Rusi?ol i tot, i Guimer¨¤, ja veus des d¡¯on em despenjo, per¨° la meva Not¨ªcia s¡¯atura en Maragall. Ara b¨¦, mira, per exemple el cap¨ªtol de Verdaguer no ha canviat gens, del que vaig escriure per al llibre de l¡¯Orlando Guill¨¦n. Vull dir que Verdaguer, abans de continuar, ¨¦s el darrer que punqueja, o sigui, l¡¯¨²ltim que surt a cremar-ho tot.

P. Parles del llibre que vas curar, quin verb, sobre els seus exorcismes a la Casa de l¡¯Oraci¨® de Barcelona? Segur que la teva Not¨ªcia no s¡¯atura, precisament, en aqu¨ª?

R. Cabr¨®, s¨ª. Per¨° no. S¡¯atura en Salvat-Papasseit, i en aquesta cosa del parlar, en aquesta cosa dels fonemes, qu¨¨ dic, dels sons, les fresses bascoides del catal¨¤, les elles i altres sons aspres, el soroll, el roll sonor de la llengua. I les sessions amb els desgraciats, de Verdaguer, en baixen plenes, d¡¯aquestes sonoritats. I si de cas Maragall ho eleva, tot plegat. I despr¨¦s hi ha la cosa que em ve del Benjamin: cada paraula ¨¦s intradu?ble, per¨° el discurs es pot traduir. Farigola i tomillo no ¨¦s el mateix. Jo he mirat de traduir una conversa de fa m¨¦s de mig mil¡¤lenni a l¡¯ara i aqu¨ª. En toco molts, d¡¯en?¨¤ de Llull, passant per Isabel de Villena, fins a Carner, Espriu, Maragall!, V¨ªctor Catal¨¤, Dal¨ª, la Not¨ªcia comen?a en prosa i acaba en narrativa. Vayreda, en fi. Ruyra. No s¨¦.

P. Ara que ho dius, qu¨¨ t¡¯encaterina, de l¡¯ara i aqu¨ª? O, dit diferent, qui t¡¯has deixat?

R. L¡¯Apel¡¤les Metres.

P. Em sap greu, demanar al vell que quin jove no s¨¦ qu¨¨.

P. Hi ha una pl¨¨iade. Guim Valls, Eduard Marco de primera, el Targa t¨¦ punts ben interessants, i la Dist¨°cia d¡¯una tal Codony, i aix¨ª ¡®nem fent, per¨° no en tinc ni idea, n¡¯hi ha molts, i jo penso que d¡¯una banda ja tocaria que els joves m¡¯influ?ssin a mi, i de l¡¯altra considerar si els meus contemporanis miren enrere com jo i alhora tiren endavant. Jo tinc el retrovisor calibrat i miro endavant. Llegir demana molt de temps. Entendre-ho demana tota una vida. Vaig a recitals, ho miro, ho escolto, ho sento, per¨° fins aqu¨ª el meu diagn¨°stic. La cosa bona ¨¦s que el catal¨¤, diuen, agonitza, per¨° cada promoci¨® t¨¦ un catal¨¤ millor que l¡¯anterior. La Blanca Llum, abans en Camacho Grau, no parem, no pararem, Raquel Santanera, la Maria Call¨ªs, aix¨° no s¡¯aturar¨¤. O no.