El present m¨¦s negre dibuixat per J¨¦r¨¦mie Moreau a ¡®Els pizzlys¡¯

Els ulls que dibuixa J¨¦r¨¦mie Moreau ens inquie?ten perqu¨¨ no tenen blanc, ni iris ni nineta: s¨®n del tot negres com els que pintava Olga Sacharoff (penso en Un casament, quadre conservat al MNAC). Despr¨¦s cerquem la foto de Moreau i ens tranquil¡¤litza saber que, com que ell els t¨¦ aix¨ª de negres, sense iris ni nineta, no podria dibuixar-los de cap altra manera.

Sigui com sigui, Els pizzlys ¨¦s un c¨°mic que ens ha d¡¯inquietar perqu¨¨ capta l¡¯aire inquie?tant dels temps inquietants que vivim: els humans hem torbat el clima i ara el clima torba els humans. Amb Els pizzlys, Moreau ha fet una contribuci¨® notable a la literatura clim¨¤tica (excursus: tota literatura posterior al Protocol de Kyoto de 1997 ¨¦s ficci¨® clim¨¤tica, b¨¦ perqu¨¨ incorpora l¡¯emerg¨¨ncia ecol¨°gica, b¨¦ perqu¨¨ la ignora i aleshores reflecteix fidedignament el d¨¨ficit d¡¯atenci¨® dels humans del segle XXI).

El relat que protagonitza Nathan, a banda d¡¯encarar-se a la nostra crisi, funciona com un relat inici¨¤tic: el portar¨¤ de l¡¯asf¨ªxia urbana de Par¨ªs al paisatge ex¨°tic (per a ell) d¡¯Alaska. El m¨®n ordinari de Nathan ¨¦s l¡¯horror. T¨¦ al seu c¨¤rrec dos germans i ha d¡¯escarrassar-se com a xofer d¡¯Uber per pujar-los amb una certa dignitat. Par¨ªs ¨¦s indigne: l¡¯ofega amb la hipoteca, les factures i les hores extres. Nathan mostra senyals d¡¯esgotament mental (es desorienta, delira al volant i tot), i no ens ha d¡¯estranyar que un dia, mentre porta una clienta a l¡¯aeroport, tingui un accident. Com que Annie, la clienta, ha perdut l¡¯avi¨® que l¡¯havia de tornar a Alaska despr¨¦s de mitja vida a Fran?a, Nathan l¡¯acull al seu pis. Sembla que Annie vol tornar-li el favor i, conscient de la crisi vital de Nathan, li proposa que ho engegui tot i se¡¯n vagin plegats a Alaska... Annie opera, doncs, com una mena de magical negro, en la seva versi¨® nadiua americana, s¨ª, per¨° amb la mateixa funci¨® d¡¯il¡¤luminar el protagonista blanc amb una micona de sapi¨¨ncia ancestral.

Alaska, ¨°bviament, no ¨¦s el parad¨ªs i no ¨¦s f¨¤cil acostumar-s¡¯hi si ets parisenc: hi ha l¡¯hivern cru i l¡¯idio?ma (l¡¯angl¨¨s, perqu¨¨ les lleng¨¹es nadiues no han suportat l¡¯embat de la llengua colonial). Des del primer contacte amb aquesta terra i els quatre ve?ns comptats, queda clar¨ªssima la ferida-que-no-tanca del m¨®n ind¨ªgena i la culpabilitat dels europeus. Nathan i fam¨ªlia hauran d¡¯adaptar-se a un ecosistema en transformaci¨® que desorienta fins i tot els aut¨°ctons; aix¨° inclou els animals, destarotats pel canvi clim¨¤tic, que no saben si ¨¦s l¡¯hora de migrar o d¡¯entrar en zel.

El dibuix de Moreau ¨¦s fred i esquem¨¤tic (com el full que a l¡¯avi¨® t¡¯informa dels passos a seguir si arriba el desastre) i Rubin Clerkz ha excel¡¤lit com a colorista: els roses pujad¨ªssims i els contrastos fluo que trobem al llarg de l¡¯obra tant serveixen per mostrar el realisme d¡¯unes granotes d¡¯esqu¨ª com els colors que associem amb el xamanisme i la medicina psicod¨¨lica ind¨ªgena. Precisament aqu¨ª hi ha un dels elements pantanosos de la proposta de Moreau: la incorporaci¨® (apropiaci¨®?) d¡¯un imaginari que prov¨¦ d¡¯una altra gent, uns altres artistes no sempre reconeguts... Qui no s¡¯ofengui reconeixer¨¤ el valor d¡¯una lectura urgent per a la nostra ¨¨poca d¡¯incendis i torrentades.