La llengua com a possibilitat de rescat a ¡®Ed¨¨n¡¯, de la islandesa Au?ur Ava ?lafsd¨®ttir

Pel cam¨ª de tornada em ve al cap una not¨ªcia que vaig llegir fa poc sobre un informe del Fons Monetari Internacional segons el qual, si calgu¨¦s triar entre dues opcions per reduir l¡¯escalfament global, seria millor salvar les balenes que plantar arbres. Perqu¨¨ cada balena absorbeix al llarg de la vida tant di¨°xid de carboni com dos mil bedolls junts¡±. Per¨°, pensa la protagonista d¡¯Ed¨¨n, la novel¡¤la de l¡¯escriptora islandesa Au?ur Ava ?lafsd¨®ttir, el millor ¡°seria fer totes dues coses: salvar les balenes i plantar arbres¡±. Ed¨¨n ¨¦s una novel¡¤la sobre la p¨¨rdua, per¨° tamb¨¦ sobre el desig de salvar all¨° que est¨¤ a punt de perdre¡¯s, a punt de desapar¨¨ixer. I no s¡¯ha d¡¯entendre aqu¨ª la p¨¨rdua com una experi¨¨ncia exclusivament personal o ¨ªntima, perqu¨¨ l¡¯autora ens parla de la desaparici¨® com a experi¨¨ncia col¡¤lectiva, perqu¨¨ all¨° que es perd ens pertany a tots: els arbres per culpa de la desforestaci¨®, l¡¯aigua objecte d¡¯especulaci¨®, els ve?ns que abandonen el poble i es traslladen a la ciutat, les balenes que apareixen sense vida a la costa, l¡¯island¨¨s, la llengua que cada cop es parla menys i les seves paraules, que deixen de ser utilitzades.

I ¨¦s a trav¨¦s de la llengua que la protagonista, professora i especialista en lleng¨¹es minorit¨¤ries en risc de desaparici¨®, pren consci¨¨ncia que el m¨®n que l¡¯envolta s¡¯est¨¤ esgotant: ¡°Tornant cap a casa intento calcular quants arbres hauria de plantar per compensar el di¨°xid de carboni em¨¨s pels avions que he agafat aquest any. Crec que hauria de plantar tres-cents cinquanta arbres per cada vol transatl¨¤ntic¡±, reflexiona la protagonista, calculant tots els avions que ha agafat per anar als diferents congressos als quals ha estat convidada. Per¨° no ¨¦s l¡¯estudi de les lleng¨¹es minorit¨¤ries i els viatges fets l¡¯¨²nic factor, i tampoc el m¨¦s determinant, en aquesta presa de consci¨¨ncia que porta la protagonista a vendre¡¯s l¡¯apartament i traslladar-se a una casa a?llada en mig del bosc que havia pertangut a una famosa escriptora. La presa de consci¨¨ncia ve acompanyada d¡¯adonar-se de les paraules islandeses que ja no s¡¯utilitzen, de les accepcions que ja ning¨² coneix i dels mots que han perdut la seva refer¨¨ncia. Perqu¨¨ no hi ha m¨®n fora del llenguatge; perqu¨¨, en realitat, fora del llenguatge no hi ha absolutament res, i d¡¯aix¨° n¡¯¨¦s plenament conscient l¡¯autora, que a Ed¨¨n converteix la llengua islandesa no nom¨¦s en una met¨¤fora de les altres moltes desaparicions que envolten la protagonista, sin¨® en el s¨ªmptoma i, fins i tot, la causa de totes elles: perqu¨¨, quan mor una paraula mor tamb¨¦ la realitat a la qual feia refer¨¨ncia; perqu¨¨ quan deixem de fer servir una paraula i, per tant, d¡¯anomenar una cosa, aquesta cosa deixa d¡¯existir.

Per aix¨°, la lluita de l¡¯Alba no comen?a traslladant-se a una casa en mig del bosc i replantejant-se una manera de viure: el seu trasllat es pot llegir com una conseq¨¹¨¨ncia del seu estudi de la llengua, perqu¨¨ la recuperaci¨® de tot el que s¡¯ha perdut comen?a, en veritat, rescatant les paraules que han deixat d¡¯usar-se, reivindicant els significats perduts, dipositant llibres en island¨¨s en la petita botiga del poble perqu¨¨ la gent els agafi i ensenyant island¨¨s a un jove immigrant. Si Klemperer va percebre la inoculaci¨® del feixisme a trav¨¦s de la transformaci¨® de la llengua ¡ªsignificats, maneres de parlar¡­¡ª, ?lafsd¨®ttir percep la fragilitat d¡¯un m¨®n que s¡¯esgota a trav¨¦s de les paraules: l¡¯autora no presta nom¨¦s atenci¨® als termes que han caigut en el des¨²s o han perdut accepcions, sin¨® tamb¨¦ a la manera de parlar o, com diu la protagonista, en els codis ling¨¹¨ªstics que s¡¯imposen: ¡°Accions en qu¨¨ el codi ling¨¹¨ªstic no interv¨¦¡±, enumera l¡¯Alba, ¡°Passejar per la natura. Treballar al jard¨ª. Treballar al bancal de patates. Alenar. Mirar el cel de sobre la muntanya. Sentir els ocells. El sexe¡±.

La resist¨¨ncia contra els codis ling¨¹¨ªstics troba el seu reflex en la resist¨¨ncia contra la manera de viure i de relacionar-se, amb els altres i amb l¡¯entorn. L¡¯inter¨¨s per part dels ve?ns del poble pels llibres de gram¨¤tica islandesa ¨¦s un acte de resist¨¨ncia, com ho ¨¦s la lluita del ramader contra l¡¯especulaci¨® de l¡¯aigua; el desig del jove immigrant d¡¯aprendre island¨¨s ¨¦s una forma de resist¨¨ncia, com ho ¨¦s el gest de l¡¯Alba d¡¯acollir-lo a casa seva, en aquesta nova casa a la muntanya on ¨¦s possible viure amb altres ritmes que a la ciutat i amb un respecte cap a l¡¯entorn natural. L¡¯ed¨¨n, en aquest sentit, no ¨¦s un lloc, sin¨® una manera d¡¯estar en el m¨®n, i el llenguatge ¨¦s all¨° que defineix el nostre estar en el m¨®n. Per tant, tota resist¨¨ncia parteix de la paraula i ¨¦s en el llenguatge i en la seva resist¨¨ncia als codis on es pot trobar la possibilitat de rescat.

Ed¨¨n

Au?ur Ava ?lafsd¨®ttir
Traducci¨® de Maci¨¤ Riutort
Club Editor. 224 p¨¤gines. 21,95 euros