Top¨ª o no top¨ª. Reflexions contra l'anglicisme

La famosa frase del Quixot quan diu ¡°con la iglesia hemos topado, Sancho¡±, no la va escriure Cervantes ni surt aix¨ª a la nove?la, la frase de la nove?la diu ¡°hemos dado¡± i simplement vol dir que de nits, en aquell temps de quan de nit tot era fosc, mentre busquen el suposat castell o alc¨¤sser de la suposada n¨°via del protagonista, s¡¯han trobat amb l¡¯embalum de l¡¯edifici de l¡¯esgl¨¦sia; canviar el ¡°dado¡± pel ¡°topado¡± s¡¯ho va inventar la gent, els llegidors del llibre, que van voler entendre que el Quixot advertia que hem arribat a la ratlla que no es pot travessar perqu¨¨ hi ha una autoritat que t¡¯espera a l¡¯altra banda amb la pira a punt, que ¨¦s tal com era aleshores.

Per¨° avui topem amb altres coses, avui que l¡¯esgl¨¦sia i la seva inquisici¨® ja no pinten gaire res ni van encenent focs per cremar-hi heretges, la ratlla es troba en un altre lloc. Hi ha una inquisici¨® difusa que ens fa complir com si f¨®ssim idiotes, o que ens fa complir perqu¨¨ som idiotes i anem complint. Complint les ordres que vomiten la publicitat i els estats, o l¡¯estat i les publicitats, en llur terrible alian?a capital¨ªstica, o, com ho diu el co?lega tartamut, caca-pipi-talista. Algunes d¡¯aquestes ordres no ens arriben ni formulades, per¨° igualment les complim: als pa?sos catalans i castellans, i diria que tamb¨¦ francesos, portuguesos, italians i altres, sembla que dentistes, manicures, barbers, taverners, llibreters, a m¨¦s d¡¯ag¨¨ncies de viatges, immobili¨¤ries, botigues de regals o d¡¯electrodom¨¨stics, etc¨¨tera, etc¨¨tera, hagin de posar els noms i la propaganda en angl¨¨s, com si fossin t¨ªtols de pe?l¨ªcules, els quals tamb¨¦ estan, sovint, en angl¨¨s, no s¨¦ per qu¨¨. Perqu¨¨ patim una epid¨¨mia de provincianisme angloc¨¨ntric imparable: anem seguint el provincianisme de la ciutat m¨¦s provinciana del planeta, que ¨¦s Niu Work, per dir-ho com ho escrivia Dal¨ª.

D¡¯una banda hi ha els anglicismes que, sense fer soroll, es van esmunyint a dins de les nostres lleng¨¹es catalanes, castellanes o franceses: fins fa quatre dies, hom es despertava els matins amb el despertador, ara ens posem l¡¯alarma, per despertar-nos. Per¨° en els nostres idiomes l¡¯alarma ¨¦s per sortir corrents, per fugir follats perqu¨¨ ens bombardegen¡­ que potser ¨¦s el que est¨¤ passant. I els diccionaris de les acad¨¨mies respectives ho van acceptant, ho van implementant. I tamb¨¦ hi ha els anglicismes que ni els escrivim ni els diem com en angl¨¨s, com per exemple els trist¨ªssims d¨°nuts, que potser els hav¨ªem vist escrits per¨° sense tenir gaire idea de com es pronunciaven. Els mexicans, amb els seus anglicismes d¡¯orella, i no pas llegits, en diuen ¡°donas¡±, paraula femenina: a la pissarra del fornet hi diu ¡°deliciosas donas¡±. Per¨° els mexicans, que, com diuen ells, estan tan lluny de d¨¦u i tan a prop dels gringos, als senyals de tr¨¤nsit no hi posen STOP sin¨® ALTO, i no deixen ni un sol t¨ªtol de pe?l¨ªcula en angl¨¨s.

Una peculiaritat del nostre anglocentrisme ¨¦s que tenim l¡¯angl¨¨s apretant-nos o fent pr¨¨ssing des de damunt del castell¨¤. Em puc baixar un catalanitzador que em posa el windows en catal¨¤, que em tradueix el windows castell¨¤ al catal¨¤, per¨° el windows castell¨¤ ja ¨¦s una traducci¨® d¡¯un original angl¨¨s, i ¨¦s una traducci¨® tamb¨¦ parcial, perqu¨¨ no diu pas ¡°ventanas¡± ni encara menys ¡°finestres¡±, diu ¡°windows¡±. Aix¨° sembla que no t¨¦ cura: la p¨¤gina web hauria de ser la p¨¤gina teranyina i l¡¯internet l¡¯entrexarxa, que ja ¨¦s curi¨®s el mat¨ªs entre la teranyina, que la mosca hi queda atrapada, i la xarxa, que serveix per atrapar llu?os¡­

D¡¯aquestes expressions angleses, unes quantes s¡¯incrusten al nostre idioma i hi queden incorporades, potser per sempre, com ho van fer els clubs i el futbol. Moltes nom¨¦s duren una rosada i despr¨¦s cauen al pou de l¡¯oblit. Em penso que els joves d¡¯aqu¨ª una generaci¨® i mitja no n¡¯entendran ni la meitat del que anem dient avui.

Una altra mania ¨¦s pronunciar els noms estrangers com si fossin castellans, i aix¨ª diem Beckett pronunciat a l¡¯espanyola, que sona gaireb¨¦ igual que B¨¦cquer, quan en angl¨¨s es diu amb una primera ¡®e¡¯ que s¡¯assembla a la nostra ¡®¨¨¡¯ oberta i una segona ¡®e¡¯ que sona quasi com una vocal neutra, de manera que haur¨ªem de dir ¡°b¨¨cat¡±, rimant amb ¡°hipoteca¡¯t¡±. Aix¨° ja fa temps que dura: quan jo era un moc¨®s sembl¨¤vem tots uns sopes, dient Frank Zappa amb aquella absurda zeta castellana.

Una altra cara d¡¯aquest diamant ¨¦s que webs, r¨¤ndoms, g¨²guels i tota la resta de l¡¯argot inform¨¤tic, a m¨¦s de quasi tot el vocabulari cient¨ªfic, permeten que es vegi clar qui mana, de moment: uns angloparlants. Si quan top¨¤vem amb l¡¯esgl¨¦sia ens hav¨ªem d¡¯empassar que el m¨®n s¡¯havia creat en 7 dies, ara sense saber amb qui topem, sense saber ni si topem o no topem, ara ens hem de creure que el m¨®n es va fer en una fracci¨® de segon de zero coma zero zero zero i aix¨ª fins a 42 zeros i al final un 1, o sigui en una fracci¨® de segon de 10 elevat a menys 43. El m¨®n ha acceptat aquesta idea, que no s¨¦ si ¨¦s plat¨°nica, aristot¨¨lica, presocr¨¤tica o qu¨¨, i m¡¯¨¦s igual, per¨° ha quedat ben establert que aix¨° ¨¦s el big bang i que va en angl¨¨s, perqu¨¨ si ho tradu¨ªem se n¡¯hauria de dir el gran pet.

Segons la visi¨® que Fages de Climent va exposar a la confer¨¨ncia Vila-sacra capital del m¨®n, si l¡¯any 1213 el rei Pere no hagu¨¦s caigut a la batalla de Muret, ara la capital del m¨®n no seria la Nova York sin¨® aquest poblet de vora Figueres que ¨¦s Vila-sacra, i la idea, la forma i la manera de funcionar del m¨®n seria molt per¨° molt diferent. T¨¦ pebrots que un rei que ha passat a la hist¨°ria amb el nom de Pere el Cat¨°lic mor¨ªs defensant els creients c¨¤tars (heretges!) contra la poderosa alian?a de l¡¯expansionisme parisenc amb el catolicisme rom¨¤. Si aquella batalla no s¡¯hagu¨¦s perdut, si els occitans no haguessin topat amb l¡¯esgl¨¦sia, si Vila-sacra fos la capital del m¨®n, si la religi¨® imperant fos la del pa pa i el vi vi, l¡¯idioma dominant seria el catal¨¤ i en comptes del terrible espetec c¨°smic incomprensible del big bang el m¨®n hauria comen?at pim pam, com si res.