El comiat de l¡¯humanisme c¨ªnic de Kurt Vonnegut

Kurt Vonnegut, com tots els grans escriptors de g¨¨nere, va fer servir el g¨¨nere com a una excusa per explicar la seva visi¨® de la vida. I Salt en el temps, en angl¨¨s Time Quake ¡ªla seva darrera novel¡¤la, publicada quan tenia 75 anys, deu abans de morir¡ª, ¨¦s la menys de g¨¨nere d¡¯un autor que sovint els cr¨ªtics adscriuen a la ci¨¨ncia-ficci¨® per la mandra d¡¯explicar-lo.

La premissa ¨¦s aquesta: l¡¯any 2001, l¡¯univers fa un pas en fals, una sacsejada que envia tota la humanitat deu anys enrere amb la condemna d¡¯haver de reviure la d¨¨cada amb el coneixement d¡¯haver-la viscut, per¨° sense poder fer res per evitar-ho. Les causes i circumst¨¤ncies de la pela de pl¨¤tan global ni es mencionen; en realitat, nom¨¦s ¨¦s un McGuffin que deixa via lliure a Vonnegut per exercir la seva especialitat narrativa per darrera vegada. Deia escriptor de g¨¨nere? Vonnegut ¨¦s un g¨¨nere en si mateix. A Salt en el temps, un cop m¨¦s teixeix una miscel¡¤l¨¤nia quasi psicod¨¨lica que aglutina la hist¨°ria de la seva fam¨ªlia, l¡¯autoficci¨®, l¡¯humor negre m¨¦s c¨¤ustic i un seguit de petits contes que sedueixen per la sornegueria i el gamberrisme extrem.

La introducci¨® un cop m¨¦s del personatge de Kilgore Trout ¡ªescriptor de ci¨¨ncia-ficci¨® fracassat que ¨¦s una barreja del seu alter ego i del seu amic Theodore Sturgeon, icona de la sci-fi¡ª serveix per omplir la narrativa de microrelats delicio?sos que venen a tomb perqu¨¨ un Trout sense sostre els va llen?ant al cubell d¡¯escombraries de davant l¡¯Acad¨¨mia Nord-americana de les Arts i les Lletres (i sovint s¡¯acaben amb un ¡°ding-dong, fill de puta!¡±, per¨° no pas el m¨¦s bo, un de Hitler jugant al bingo).

Aquesta no ¨¦s la seva millor novel¡¤la: no t¨¦ l¡¯engranatge de la trama d¡¯alta precisi¨® de Mare nit, ni l¡¯exuber¨¤ncia explosiva d¡¯Escorxador 5. Tota la novel¡¤la, com la premissa de partida, gira sobre si mateixa i repeteix els mateixos patrons. De fet, la temptaci¨® podria ser no considerar-la una novel¡¤la, sin¨® m¨¦s aviat un dietari on l¡¯humanista reflexiona sobre la futilitat de la naturalesa humana, la fam¨ªlia, la viol¨¨ncia a gran escala i l¡¯escriptura.

Encara que aquesta percepci¨® inicial ¨¦s enganyosa: a mesura que el llibre progressa, el mite de S¨ªsif esdev¨¦ com¨¨dia; tot plegat ¨¦s refotudamernt divertit, i el lector s¡¯adonar¨¤ que el que en realitat t¨¦ a les mans ¨¦s un acudit bon¨ªssim, la culminaci¨® d¡¯alg¨² que s¡¯ha passat tota la vida exercint l¡¯humor amb molt malla llet. La vida ¨¦s absurda, i davant la proximitat de la mort i d¡¯haver contemplat algunes de les pitjors atrocitats del segle XX en primera persona ¡ªVonnegut era un soldat nord-americ¨¤ d¡¯origen alemany que va sobreviure al bombardeig de Dresden¡ª, l¡¯¨²nica resposta possible ¨¦s l¡¯humor.

Pregunta: qu¨¨ ¨¦s la cosa blanca que hi ha a la caca d¡¯ocell? Resposta: caca d¡¯ocell, tamb¨¦. Aquesta ¨¦s la versi¨® vonnegutiana dels adagis zen, i ¨¦s un bon exemple de l¡¯espai intermitent en qu¨¨ funciona Salt en el temps: una carta de comiat que bascula entre considerar-ho tot un toll de merda i entendrir-se davant l¡¯esperit hum¨¤ i assaborir les parts dolces de la vida. ?s temptador atribuir al darrer treball d¡¯un escriptor vell tota una vida de saviesa acumulada. I no em podreu portar la contr¨¤ria quan llegiu esmolades reflexions com aquesta sobre la creaci¨® liter¨¤ria: ¡°En tota la meva carrera com a escriptor nom¨¦s he creat un personatge tridimensional que visqui i respiri. El vaig fer posant la titola dins un canal del part. Ding-dong!¡±.

La veu de Vonnegut, tan propera i sincera en el seu humanisme c¨ªnic, fa que li vulguis pagar una altra ronda al vell descregut de la barra, molta estona despr¨¦s que hagis passat el darrer full.