J. F. Mira: parla un savi que calla

Com deu ser callar? Vull dir: decidir callar quan encara pots parlar, escriure i que t¡¯escolten a l¡¯¨¤gora p¨²blica. Com deu ser tindre una ment privilegiada i no voler dir res m¨¦s? Aix¨° rumiava quan de sobte, per motius diversos, em venia al cap Joan Francesc Mira.

Ell ¨¦s l¡¯intel¡¤lectual valenci¨¤ amb major pot¨¨ncia i profunditat des de Joan Fuster. Una ment on es creuen els rius serens de l¡¯humanisme cl¨¤ssic de Gr¨¨cia i Roma, la brava utopia de l¡¯europeisme i la ferida sagnant d¡¯un valencianisme d¡¯esquerres que lentament s¡¯esmuny. Eixa ment que ha donat quaranta llibres, Borja Papa, dos mil articles i les traduccions herc¨²lies al catal¨¤ de l¡¯Odissea, els Evangelis o La divina com¨¨dia, t¨¦ ara 85 anys. Joan Francesc Mira ja no ¨¦s un nom a la columna setmanal ni a la taula de novetats. Joan Francesc Mira hui t¨¦ dentista i la columna que m¨¦s el preocupa ¨¦s la vertebral. Normal; la vida.

Marque el fixe de sa casa i, despr¨¦s del bon dia, m¡¯atropelle preguntant-li per aquest m¨®n de Trumps, neopopulismes, atacs al valenci¨¤, fractures europees i xarxes que multipliquen l¡¯espectacle i degluteixen la cultura. Quan pare i calle, a l¡¯altre costat sona la veu accelerada de Mira, el savi que calla. I quan parla el savi ho fa per dir-me que per respondre a tota eixa cascada apocal¨ªptica caldria donar per fet que les coses estan tan malament com jo les presente, per¨° que ell no ho creu, per a res, aix¨ª. I aleshores Mira, que t¨¦ 85 anys i ¨¦s antrop¨°leg, que ha mirat tant cap arrere i cap als costats, comen?a a parlar.

I conta que de menut, als anys quaranta, passava per davant l¡¯antic hospital de Val¨¨ncia i all¨° semblava Calcuta, amb els malalts per terra. Que en aquella Val¨¨ncia dels anys cinquanta, on es cri¨¤ a la pedania de la Torre, la senyora Rosa passava molts matins per sa casa i li preguntava a la mare si podia deixar-li un ou de les gallines. Eren temps d¡¯arr¨°s amb pobresa i un litre d¡¯oli en el cup¨® del racionament. Despr¨¦s conta que un dia, a la pla?a Redona, i aix¨° ja eren els anys seixanta, un home s¡¯acost¨¤ a les paradetes de llibres vells, es par¨¤ davant d¡¯un volum amb la coberta en valenci¨¤, pregunt¨¤ si per dins tamb¨¦ estava escrit en valenci¨¤, i se n¡¯an¨¤ corrent i mig espantat. I a continuaci¨® diu que en aquell temps Europa era una fantasia; pura descripci¨® geo?gr¨¤fica. Que nom¨¦s per anar a Fran?a havies de traure el passaport, canviar de tren, passar per la duana i vore com et regiraven la maleta. I conta tot aix¨° per dir que no veu raons per a ser pessimista. Que sempre cal saber d¡¯on venim per valorar b¨¦ el nostre present. Que una cosa ¨¦s tindre esperit cr¨ªtic i l¡¯altra ¨¦s abusar del presentisme i vore nom¨¦s la part negativa. Que cal treballar, lluitar i deixar de plorar. Que La divina com¨¨dia t¨¦ tres parts i tots s¡¯obliden sempre del Parad¨ªs. I que per callar, quan s¡¯ha dit tant, no passa res.