Tra?dor, heroi

Kurt Vonnegut (Indian¨¤polis, EUA, 1922-2007) era un jove soldat nord-americ¨¤ pres pels nazis a Dresden durant el bombardeig del 1945. Treballava en un escorxador, i el fet que llavors ja no hi hagu¨¦s gaires soldats alemanys vigilant-lo a ell i d'altres presos li va permetre amagar-se cinc pisos sota terra. Va ser un dels bombardejos m¨¦s cruents de la hist¨°ria, hi van morir unes 120.000 persones. No hi havia cap objectiu estrat¨¨gic clar, nom¨¦s la necessitat d'escarmentar.

Vonnegut explica en l'inici de la novel¡¤la Mare nit com, de tant en tant, ell i els seus companys notaven algunes miques de pols que queien de les juntures del sostre. De tot aix¨° en parla a Escorxador 5, la seva obra m¨¦s coneguda, la qual alia ci¨¨ncia-ficci¨®, s¨¤tira i hist¨°ria. ?s la novel¡¤la d'un heterodox, d'alg¨² que escriu seguint el seu instint, d'un autor peculiar.

Mare nit (1961) ¨¦s una novel¡¤la una mica anterior (la tercera que va escriure), tamb¨¦ sobre la Segona Guerra Mundial, i succeeix durant les conseq¨¹¨¨ncies de la guerra. Novel¡¤la sobre el tema del tra?dor i l'heroi, Howard W. Campbell ens narra les seves mem¨°ries, gens feixugues per cert: molt directes i vibrants.

Despr¨¦s de casar-se amb l'alemanya Helga, l'escriptor nord-americ¨¤ Campbell es fa molt conegut al Berl¨ªn dels anys trenta, i poc abans de la guerra com a propagandista radiof¨°nic nazi. I per aix¨°, anys despr¨¦s, els jueus el detenen i se l'enduen a Tel Aviv per jutjar-lo. Tot agafa m¨¦s complexitat quan anem sabent que, de fet, durant la guerra Campbell va fer d'espia, for?at pels nord-americans, i que ho va fer molt b¨¦. Mentre passa tot aix¨° ens anir¨¤ parlant dels seus carcellers jueus, dels nazis que es van amagat als EUA, dels seus pares desapareguts, de la seva dona... P¨¤gina a p¨¤gina, tot plegat acaba sent hiperb¨°lic, absurd, i alhora plausible dins del context en qu¨¨ li ha tocat viure a Campbell, personatge realment ben tra?at.

L'estil de Vonnegut pot semblar eixut, per¨° el seu fraseig sempre t¨¦ estil. Antiret¨°ric, antipedant, cal atribuir alguna frase de llu?ment a la tra?a de Howard com a publicitari, que l'ha fet admirable per a G?ring, Goebbels, Hess. El que ens explica Campbell sempre ¨¦s terrible, per¨° la fredor b¨¨stia o ir¨°nica de com ho diu aconsegueix neutralitzar l'espant que sent ell mateix. El final de la novel¡¤la tanca el cercle de dignitat humana que promet el bon t¨ªtol d'aquesta novel¡¤la.

Si l'¨¨xit de la l¨ªnia editorial "nazis per a tot" ¨¦s que els alemanys representen el mal visible i sense fissures, Vonnegut desenfoca una mica aquest automatisme ja en les vint primeres p¨¤gines, i prefereix la din¨¤mica de m¨¤scares i falses identitats que provoca la mol¨¨stia d'una guerra mundial en marxa. La par¨°dia reveladora de Vonnegut pot ser un bon lenitiu literari davant de la severitat i la lucidesa extrema dels grans relats de Kertesz, Levi o Grossman. Mare nit ¨¦s, finalment, una novel¡¤la menys ins¨°lita i desconcertant que Escorxador 5, i potser per aix¨° una bona primera aproximaci¨® a l'autor.

Les novel¡¤les de Vonnegut, amb Escorxador 5 sempre al davant, s'han anat traduint al catal¨¤ amb certa regularitat des dels vuitanta. N'hi ha unes quantes disponibles. Amb bona traducci¨® de Mart¨ª Sales, Males Herbes ha publicat aquesta i Bressol de gat en els dos darrers anys. Cal atribuir aquesta reincid¨¨ncia a un aposta decidida i feli? dels seus editors.