¡®El futur ¨¦s una petita flama¡¯, de Jordi Nopca: Intimitat i pol¨ªtica

Com si fos un altre dels contes que el protagonista i narrador explica al seu fill abans d¡¯anar a dormir, els personatges d¡¯El futur ¨¦s una petita flama s¨®n animals que es comporten com humans. ?s una opci¨® una mica desafortunada perqu¨¨ ens recorda una de les novel¡¤les m¨¦s horribles de George Orwell, Rebel¡¤li¨® a la granja, tot i que s¡¯ha d¡¯agrair que l¡¯experi¨¨ncia zool¨°gica de Jordi Nopca (Barcelona, 1983) s¡¯acosti m¨¦s a la d¡¯Augusto Monterroso i eviti que el bestiari que hi desplega vagi carregat de s¨ªmbols o exemples d¡¯instrucci¨® moral. En un principi, es podria imaginar que El futur ¨¦s una petita flama s¡¯insereix dins la pol¨ªtica-ficci¨®, per¨° no llegim una hip¨°tesi projectada cap al futur, sin¨® la incrustaci¨® en el present d¡¯una invenci¨® prou plausible: en un pa¨ªs innominat i bastant petit, la coalici¨® entre el conservadorisme i l¡¯esquerra que el governa, assetjada pels casos de corrupci¨®, perd una moci¨® de censura i es convoquen noves eleccions. En contra dels pron¨°stics, el vencedor ¨¦s un partit d¡¯extrema dreta, que s¡¯afanya a complir un programa on consta ¡°la promesa que el creixement econ¨°mic no ha de tenir l¨ªmits i que les conseq¨¹¨¨ncies clim¨¤tiques d¡¯actuar amb irresponsabilitat s¨®n i seran fict¨ªcies¡±. Una de les primeres derivacions del canvi de poder ¨¦s la persecuci¨®, per part de la secci¨® secreta del Ministeri de l¡¯Interior, d¡¯una l¨ªder ecologista que cada dimecres mobilitza els seus ac¨°lits al centre de la ciutat.

La inestabilitat social i pol¨ªtica imperant en aquest ¡°pa¨ªs de butxaca¡± no impedeix, ¨¦s clar, que la ciutadania dugui a terme de manera normal i corrent els seus projectes particulars, com el matrimoni protagonista de la hist¨°ria, instal¡¤lat en l¡¯ordre, la rutina i el benestar, que s¡¯estrena en els desajustos dom¨¨stics i els trasbalsos emocionals, els neguits i les satisfaccions que procura la paternitat. M¨¦s enll¨¤ de les disc¨°rdies c¨ªviques, ella acaba sent la sotsdirectora de la f¨¤brica de iogurts on treballa, i ell, com que la feina d¡¯inform¨¤tic en un museu no li ha liquidat la vocaci¨® liter¨¤ria, escriu un ¡°quadern de paternitat¡± que va mutant en una novel¡¤la on ¡°la intimitat i la pol¨ªtica¡± acaben entrella?ades, en part a causa d¡¯unes ins¨°lites giragonses argumentals pr¨°ximes a la farsa ben¨¨vola d¡¯un thriller, i que potser s¡¯han d¡¯entendre com una lli?¨® de desconfian?a cap a la realitat falsejada que es promou des del govern. S¨®n uns episodis que exigeixen una fe molt alta per creure-se¡¯ls, en especial perqu¨¨ Jordi Nopca, en comptes de crear una maquin¨¤ria greixada que origini intriga, es conforma a crear una r¨¨plica de broma feta amb ferros i filferros. Diferent ¨¦s, en canvi, el to que predomina en les parts vulgars i anodines, gens vistoses ni excepcionals, en qu¨¨ un matrimoni jove apr¨¨n la feina de ser pares al mateix temps que es va adonant de com l¡¯exaltaci¨® inicial de la paternitat no resulta incompatible amb una mena de cansament desenganyat i de derrota ¨ªntima: s¨®n, sens dubte, els millors passatges d¡¯El futur ¨¦s una petita flama, en bona mesura perqu¨¨ el protagonista travessa la novel¡¤la fent sempre el que s¡¯estimaria m¨¦s no fer, com si parodi¨¦s un dels relats que diu que m¨¦s l¡¯han impactat, Bartleby l¡¯escrivent.

Els millors passatges s¨®n els que descriuen com l¡¯exaltaci¨® de la paternitat ¨¦s compatible amb el cansament desenganyat

No ens hem cregut gaireb¨¦ res de les cuites del protagonista ni del seu heroisme elemental de superviv¨¨ncia; la pres¨¨ncia dels animals humanitzats ¨¦s una nota estranya que, sorprenent al principi, de seguida es transforma en rutina quotidiana; els desprop¨°sits pol¨ªtics de l¡¯extrema dreta no disten gens dels que cada dia ens informa la premsa; la pedagogia a favor del sentit com¨² no deixa de ser propaganda; i la monotonia de l¡¯humor bonhomi¨®s present en la majoria d¡¯episodis ens ha fet recordar les sensacions que s¡¯experimenta quan es contempla una estona llarga un cel encalmat i impassible. Tot i aix¨ª, no ¨¦s desaconsellable llegir El futur ¨¦s una petita flama: d¡¯improv¨ªs, alguna cosa passa, l¡¯aire de la novel¡¤la s¡¯omple de portents, i no poques vegades s¡¯hi troben joies d¡¯aquest estil: ¡°A la platja, els trig¨¨sims de la musaranya i altres cadells cor?rien amb alegria. Semblava que es moguessin a c¨¤mera lenta perqu¨¨ d¡¯aquesta manera els nostres ulls i cervells els pogu¨¦ssim emmagatzemar fins que els recuper¨¦ssim m¨¦s endavant amb les deformacions pertinents dels records¡±.