Victor Hugo i la novel¡¤la hist¨°rica

De Victor Hugo s¡¯han dit coses m¨¦s diverses que de qualsevol escriptor franc¨¨s de qualssevol temps; de Voltaire, per exemple, potser se n¡¯han dit m¨¦s, per¨° no tan v¨¤ries ni tan contradict¨°ries com les que s¡¯han dit d¡¯Hugo. Sainte-Beuve va escriure: ¡°No pertany al llinatge dels homes; va n¨¦ixer de les dents d¡¯un drac¡±. La imatge no ¨¦s del tot estranya si tenim present l¡¯afici¨® d¡¯Hugo a l¡¯esoterisme, la m¨¤gia, l¡¯espiritisme, l¡¯animisme i el satanisme, corrents irracionals molt estimats pels rom¨¤ntics. (Els del segle XIX i els d¡¯ara.)

Victor Hugo va ser i ¨¦s encara apreciat per la categoria dels seus versos, en especial quan escrivia poemes ¡ªLes contemplations ¨¦s un bon llibre¡ª; per contra, en el terreny del teatre va ser poc fecund i menys bo. Mademoiselle Mars, una actriu que feia de Do?a Sol a l¡¯obra dram¨¤tica m¨¦s famosa de l¡¯autor, Hernani, va dir que li resultava molt inc¨°mode haver d¡¯adre?ar al protagonista mascle del drama aquestes paraules: ¡°Vous ¨ºtes mon lion superbe et g¨¦n¨¦reux! / Je vous aime¡±. Molt poc feminista. No: en l¡¯¨¤mbit del teatre Hugo era quasi rid¨ªcul, encara que havia escrit un prefaci al tamb¨¦ seu Cromwell que ¨¦s considerat el manifest primigeni del teatre rom¨¤ntic franc¨¨s i de tot el teatre posterior.

Tanmateix, aquest entusiasme, aquesta exultaci¨® permanent en la vida de Victor Hugo ¡ªque, com hem dit, va donar resultats excel¡¤lents en el camp de la l¨ªrica, com els mateixos Val¨¦ry i Gide reconeixien¡ª va trobar un lloc en qu¨¨ acomodar-se d¡¯una manera molt m¨¦s exitosa i natural: la novel¡¤la. Com que la novel¡¤la sentimental dels segles XVII i XVIII a Fran?a ja havia estat amiga de les grans sensacions, les efervesc¨¨ncies ven¨¨ries (excitades per Venus) i els devessalls de ll¨¤grimes, Hugo ho va tenir molt f¨¤cil per transformar la llibertat amorosa, tamb¨¦ els amors mai moralitzants dels libertins, en arguments de gran trucul¨¨ncia, exaltaci¨® del grotesc, l¡¯abominable i l¡¯abjecci¨®. Aix¨° ¨¦s el que va fer a Notre-Dame de Par¨ªs (1831), ara en magn¨ªfica traducci¨® catalana a c¨¤rrec d¡¯Esther Tallada (Edicions del 1984). La forja d¡¯un personatge com Quasimodo, que ¨¦s geperut, lleig i estrafet en termes generals, ¨¦s una fita de gran import¨¤ncia en la hist¨°ria de l¡¯horror al cinema i a la literatura, del qual al cine en s¨®n mostres contempor¨¤nies pel¡¤l¨ªcules com Freaks, de Zach Lipovsky, i L¡¯home elefant, del desaparegut David Lynch, i en literatura quasi tota l¡¯obra de Stephen King.

Aquesta traducci¨® catalana pot tenir molt d¡¯¨¨xit, doncs, perqu¨¨ s¡¯agermana amb un renaixement del g¨¨nere sinistre, sempre reviscolat en temps d¡¯incertesa. Res millor que una catedral g¨°tica com la de Par¨ªs, l¡¯any 1482, per crear una atmosfera adequada a les aventures del poeta Pierre Gringoire, de Dom Claude Frollo i de la bella i ex¨°tica gitana Esmeralda ¡ªl¡¯op¨°sit elemental de Quasimodo, com ho ¨¦s Fineta, en una novel¡¤la de Prudenci Bertrana molt inspirada en Hugo, respecte al fan¨¤tic Josafat.

Sigui com vulgui, aquesta traducci¨® del llibre de Victor Hugo torna a posar damunt la taula l¡¯eterna discussi¨® dels te¨°rics de la literatura sobre la definici¨® de la ¡°novel¡¤la hist¨°rica¡±. La teoria de Luk¨¢cs ¡ªque va dedicar un llibre tan bo com dogm¨¤tic a aquest g¨¨nere¡ª postulava que era novel¡¤la hist¨°rica aquella que presentava, amb les t¨¨cniques que escauen a la ficci¨®, un argument de la hist¨°ria del passat amb l¡¯objectiu d¡¯alli?onar els lectors de qualsevol altre temps determinat, i conduir-los cap a un comprom¨ªs moral i pol¨ªtic amb el seu present. ?s una tesi marxista que nom¨¦s va donar literatura dolenta ¡ªara tenim, com a mostra d¡¯aquest subg¨¨nere moralhistoricopatri¨°tic, el Cornelius i els almog¨¤vers de Pilar Rahola¡ª, mentre els lectors amics de Guerra i pau, de Tolstoi, corrien a desintoxicar-se amb una de les obres cabdals del ¡°g¨¨nere hist¨°ric¡± en el sentit menys fraudulent i m¨¦s digne.

Per¨° els te¨°rics no s¡¯han posat mai d¡¯acord. No ¨¦s per ventura narraci¨® hist¨°rica ¡ªbaldament sigui epopeia, no novel¡¤la¡ª, la Il¨ªada? No ho ¨¦s, ara amb predomini del discurs hist¨°ric, La guerra de les G¨¤l¡¤lies? No s¨®n hist¨°ries enlla?ades les que presenta qualsevol narrador realista del segle XIX, com les Br?nte, Dickens o Balzac? No hi ha qui s¡¯hi entengui, entre altres raons perqu¨¨ en moltes lleng¨¹es la paraula hist¨°ria remet tant a aventures imaginades com a fets verament esdevinguts: hist¨°ria/Hist¨°ria.

Walter Scott, en qui va emmirallar-se Hugo, va fundar tanmateix un g¨¨nere que denominem ¡°novel¡¤la hist¨°rica¡±, i a causa d¡¯aquest model de ficci¨® hem acabat considerant que tals novel¡¤les no expliquen la veritat, per¨° que la Hist¨°ria la diu sempre. Gran error. Derrida considerava que tota cosa parlada o escrita, del g¨¨nere que sigui, ¨¦s pura ficci¨®.

Notre-Dame de Par¨ªs

Victor Hugo
Edicions de 1984
Traducci¨® d'Esther Tallada
704 p¨¤gines. 24 euros