Jordi Nopca estrena el Premi Proa

Quan Grup 62 va convocar a l'abril el primer Premi Proa de Novel¡¤la, a banda de contrarestar les noves bases del Sant Jordi de novel¡¤la que va promoure ?mnium Cultural?fa un any perqu¨¨ comportaven deixar la seva empresa matriu, el Grup Planeta, sense la possibilitat d'editar un dels llibres sempre m¨¦s venuts en catal¨¤ en haver traslladat la seva seu fiscal fora dels ¡°Pa?sos Catalans¡±, buscava tamb¨¦ una deu de nous narradors amb els quals pogu¨¦s rejovenir el seu planter d'autors. I aix¨ª ho ha ratificat el nom del primer guanyador, una de les noves veus m¨¦s cridaneres de l'actual narrativa catalana, l'escriptor i periodista del diari Ara?Jordi Nopca, que amb La teva ombra, la mirada antit¨¨tica i no exempta d'infidelitats i revenges de dos germans en un mateix estiu, s'ha adjudicat els 40.000 euros d'un guard¨® al qual es van presentar 63 originals i que dimecres ja ser¨¤ a les llibreries. A l'abric del pedigr¨ª d'un hist¨°ric segell que per primera vegada en els seus 91 anys d'hist¨°ria dona nom a un premi, el guard¨® es va lliurar ahir dimarts, com s'estilava fer, en un sopar literari, amb uns 160 assistents, a la Fundaci¨® T¨¤pies de Barcelona.

El que ¨¦s el tercer llibre de Nopca (Barcelona, 1983), despr¨¦s de debutar amb la novel¡¤la El talent (2012) i els relats de Puja a casa (2015, Premi Documenta), confronta la percepci¨® de dos germans sobre l'estiu del 2011. En Pere, el petit, mira la vida, amb 25 anys, ¡°amb l'alegria que el gran ha perdut; escriu des de la ferida, per¨° amb bonhomia¡±, defineix l'autor; mentre que en Joan, el gran, t¨¦ una versi¨® m¨¦s fosca dels fets, ¡°narra des de l'agressivitat i l'empipament; ¨¦s m¨¦s calculador i complex¡±. Aix¨° ha significat per a Nopca l'esfor? de ¡°buscar dos registres literaris molt diferents¡± per a una novel¡¤la que estava, en els seus or¨ªgens, molt lluny de les gaireb¨¦ 500 p¨¤gines que ha acabat tenint. ¡°Vaig pensar a l'inici que seria una nouvelle, la hist¨°ria d'un jove de 25 anys que evocava un estiu mentre a casa dels seus pares a la Zona Franca de Barcelona feien reformes en una cuina; per¨° se'm manifestava una ombra: el personatge no podia actuar si no tenia ning¨² amb qui reflectir-se o actuar contra ell, i aqu¨ª sortia el germ¨¤ amb la seva veritat, m¨¦s t¨¨rbola, per explicar¡±.

La necessitat d'¡°explicar accions que remeten a altres accions¡±, l'aparici¨® de ¡°for?a secundaris¡± i ¡°un arc temporal llarg d'acci¨®, entre el 2001 i el 2014¡± justifiquen, segons Nopca, la longitud d'una novel¡¤la que contrasta amb la dels relats del seu llibre anterior. Tamb¨¦ hi ha difer¨¨ncies de fons: els textos de Puja a casa mostraven una realitat sociopol¨ªtica ara no tan present. ¡°Els contes reflectien la cara m¨¦s dura de la crisi, gent sense esperan?a o sense feina o amb una que els enfonsava; aqu¨ª s¨®n germans i una fam¨ªlia sense problemes d'aquest tipus; la Barcelona deprimida apareix, per¨° en formen part¡±, aclareix Nopca, que en canvi s¨ª que matisa que situa l'acci¨® entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, una zona de la ciutat ¡°no gaire narrada i, si s'escau, ho ha estat sempre en castell¨¤¡±. El proc¨¦s tampoc surt a?La teva ombra. ¡°Els personatges fugen del context pol¨ªtic: la seva intimitat ¨¦s massa potent perqu¨¨ la pol¨ªtica l'enterboleixi; em va semblar que la q¨¹esti¨® identit¨¤ria no podia menystenir la identitat personal¡±.

¡®Gremlins¡¯ i Dostoievski

Nopca mant¨¦, no obstant aix¨°, en la seva tercera creaci¨® liter¨¤ria aquest anhel seu d'escriure que ¡°una mateixa frase faci somriure i, al seu torn, tamb¨¦ espantar; riure i arrossegar una part tortuosa¡±. Sota aquest estil, sis anys ha invertit en l'elaboraci¨® d'una novel¡¤la que, tamb¨¦ marca de la casa, t¨¦ un gener¨®s substrat d'al¡¤lusions culturals, amb coartada en les professions dels protagonistes: un estudiant d'antropologia perqu¨¨ no podia ser un bon director de cinema i un professor.

Aix¨ª, les refer¨¨ncies van de grups musicals assidus del S¨®nar a la pel¡¤l¨ªcula Gremlins, un film de molta actualitat perqu¨¨ ¡°¨¦s terror o cr¨ªtica pol¨ªtica o ironia?¡±, deixa anar Nopca, que en el terreny literari admet el rastre del Philip Roth d'El teatre d'en Sabbath?o el del Karl Ove Knausg?rd del cicle La meva lluita ¡°per entrenar-se en la veu de la primera persona¡±. I fins i tot aflora el Dostoievski de Crim i c¨¤stig, del qual, curiosament, Proa oferia el 1929, en traducci¨® d'Andreu Nin, l'¨²nica versi¨® ¨ªntegra que existia a Occident, en llengua no eslava, d'aquesta obra de l'autor rus. Potser un feli? auguri per al primer Premi Proa.