Arist¨°til i l¡¯amistat

Teories de l¡¯amistat n¡¯hi ha una pila, per¨° moltes s¡¯assemblen. Ara trobareu a les llibreries les idees que en tenia Arist¨°til, contingudes en dos cap¨ªtols de l¡¯¨¨tica que va dedicar a Nic¨°mac: Sobre la amistad, traducci¨® d¡¯Eduardo Gil Bera (Barcelona, Acantilado, 2025). Qui vulgui llegir el mateix en llengua catalana podr¨¤ fer-ho a l¡¯extraordin¨¤ria edici¨® de la dita ?tica nicomaquea, traducci¨® de Josep Batalla (Barcelona, La Casa dels Cl¨¤ssics, 1995).

Per raons que no s¨®n cap misteri, l¡¯amistat ha estat tradicio?nalment considerada una relaci¨® entre dos homes, rarament entre un home i una dona. Aix¨° t¨¦ a veure amb el fet que les amistats m¨¦s s¨°lides, a les civilitzacions antigues, ho tenien tot a veure amb la mil¨ªcia i la reuni¨® de dos homes, o tota una colla, actuant conjuntament en defensa de la ciutat o l¡¯estat. (La ¡°naci¨®¡± ¨¦s un concepte molt tard¨¤.) ?s coneguda la valentia amb qu¨¨ lluitava l¡¯anomenat ¡°batall¨® d¡¯Epaminondas¡±, de Tebes, integrat al segle IV aC per parelles d¡¯amics molt amics, tan amics que l¡¯un era anomenat l¡¯amant (erast¨¦s) i l¡¯altre, que era molt jove, l¡¯estimat (er¨®menos).

?s molt possible que en aquestes civilitzacions, que sempre es trobaven en peu de guerra ¡ªpreparant-s¡¯hi, o fent-la¡ª, la uni¨® de dues persones molt estimades en reforc¨¦s els vincles i els don¨¦s aquella for?a m¨²tua que, sens dubte, altres models d¡¯emparellament sempre han ofert: per exemple, l¡¯home i la dona benavinguts en matrimoni. Per¨° exemples com ara l¡¯Epopeia de Guilgameix (segle XXVII aC, aix¨° comen?a a ser una mica antic), on aquest rei i Enkidu passen de ser enemics a ser ¨ªntims, o a la Il¨ªada Aquil¡¤les i P¨¤trocle, o a la B¨ªblia David i Jonatan, han despertat la suposici¨® que l¡¯amistat que els unia era alguna cosa m¨¦s que all¨° que avui dia entenem amb la sola paraula amistat entre dos homes.

De tota manera, ¨¦s fals suposar que la relaci¨® entre aquells guerrers fos obligadament de mena sexual. De fet, all¨° m¨¦s important en la instituci¨® pedag¨°gica i sociopol¨ªtica de la peder¨¤stia grega era el fet que, per damunt de les pr¨¤ctiques sexuals ¡ªque estaven severament legislades i es produ?en a la Gr¨¨cia cl¨¤ssica amb una enorme naturalitat¡ª, la relaci¨® entre l¡¯home encara jove i l¡¯adolescent es desenvolupaven b¨¤sicament en el terreny de l¡¯educaci¨® c¨ªvica, no del sexe. (La moral hebreocristiana va instaurar un recel contra la nuesa que encara ¨¦s vigent.) Tanmateix, no ¨¦s estrany que els homes que es troben aplegats en un ex¨¨rcit ¡ªo a la mili, de la qual TV3 va oferir fa poc un reportatge tendenci¨®s, antimilitar i antiespanyol de passada¡ª tinguin una certa tirada a estimar-se entre ells, a manca d¡¯un g¨¨nere absent a la mil¨ªcia fins fa molt pocs decennis.

Plat¨®, que ja era un fil¨°sof del tot integrat en la vida p¨²blica i pol¨ªtica d¡¯Atenes (i de Siracusa), va presentar diverses formes de relaci¨® entre homes, i homes i dones, en virtut de l¡¯amistat (philia) i l¡¯amor (eros), per¨°, com llegim al Convit, sense que fes escarafalls d¡¯uns models de relaci¨® que no li despertaven gaire entusiasme, considerava, com a bon idealista, que la uni¨® sexual era poca cosa si es comparava amb la relaci¨® de lleial amistat entre dues persones, del g¨¨nere que fos.

Arist¨°til, que ¨¦s un fil¨°sof molt m¨¦s procliu a una teoria realista de les coses i de l¡¯organitzaci¨® de la polis ¡ªva redactar una Constituci¨® per a Atenes¡ª, va donar un petit tomb a la teoria del seu mestre. ?s cert que va considerar ¡ªcom diuen totes les teories de l¡¯amistat¡ª que un amic ¨¦s un alter ego per a l¡¯altre; que la semblan?a de car¨¤cter, d¡¯interessos i d¡¯aficions entre dues persones ¨¦s el que genera una amistat s¨°lida; que no es poden tenir molts amics ¡ªaix¨° deriva de seguida en xerinola i botellada¡ª, i que els bons busquen tenir amistat amb els bons, i els malvats amb els malvats ¡ªel lloc com¨² seria similis simili gaudit, ¡°dos ¨¦ssers semblants ho passen b¨¦¡±, encara que Arist¨°til privilegia sempre la relaci¨® entre els bons.

Per¨° va posar un ¨¨mfasi molt curi¨®s, molt propi d¡¯un pensador que ja ha conegut tot el desplegament del per¨ªode cl¨¤ssic de Gr¨¨cia, en dues coses que avui sorprenen lleugerament: d¡¯una banda, creia que el primer que ha de fer un home ¨¦s estimar-se a si mateix ¡ªdespr¨¦s ja vindr¨¤ l¡¯amistat amb un altre que tamb¨¦ s¡¯estimi a si mateix¡ª, i creia, tamb¨¦ curiosament, que la relaci¨® d¡¯amistat entre dues persones posse?a un element simplement i naturalment ¡°comercial¡±: dos s¨®n amics perqu¨¨ es fan favors, o s¡¯ajuden l¡¯un a l¡¯altre.

Per aix¨° hem de recordar que, als temps moderns, Montaigne, molt amic d¡¯?tienne de La Bo¨¦tie, va encunyar una f¨®rmula per a llur amistat que sembla la m¨¦s perfecta que mai s¡¯hagi inventat. Al cap¨ªtol dedicat a l¡¯¡°amistat¡±, dels Assaigs (traducci¨® valenciana de Vicent Alonso, Proa, 2008), diu que ell i La Bo¨¦tie s¡¯estimaven molt perqu¨¨ ¡°ell era ell, i jo era jo¡±, ¨¦s a dir, perqu¨¨ tots dos admiraven i respectaven la personalitat de l¡¯altre. Era una cosa nova: ni plat¨°nica, ni aristot¨¨lica, ni cristiana.