L¡¯heroisme segons Trump i Carlyle

L¡¯escoc¨¨s Thomas Carlyle (1795-1881), home de lletres rellevant del panorama en llengua anglesa, ¨¦s l¡¯autor de dos llibres for?a coneguts: el primer ¨¦s una novel¡¤la de culte, Sartor Resartus (¡°El sastre apeda?at¡±, aproximadament), tradu?da al castell¨¤ amb el mateix t¨ªtol llat¨ª (Alba, 2007; Atlantis, 2015); el segon ¨¦s un llibre sobre el concepte d¡¯heroisme, On Heroes, Hero-Worship, and the Heroic in History, de 1841, tradu?t habitualment, en castell¨¤, com Sobre los h¨¦roes (Athenaica, 2017).

En aquest segon llibre fam¨®s de Carlyle, l¡¯autor parla de l¡¯heroisme com a divinitat, del profeta com a heroi, dels poe?tes (Dante, Shakespeare), dels homes de lletres (Samuel John?son) o del mandatari agosarat (Cromwell, Napole¨®). Cap lector se sentir¨¤ decebut pel que fa als cap¨ªtols d¡¯aquest llibre dedicats a les divinitats o les religions, la poesia o els intel¡¤lectuals, per¨° se sorprendr¨¤ una mica cada vegada que en aquests apartats, i sobretot al que dedica als pol¨ªtics, l¡¯autor eleva a la categoria d¡¯herois homes que han practicat, sense manies, l¡¯ofici de governants. M¨¦s encara: si el lector t¨¦ presents les p¨¤gines que Borges ¡ªhome d¡¯ordre, com Carlyle¡ª va dedicar a aquest escriptor, arrufar¨¤ lleugerament el nas en adonar-se que, pel que fa a les consideracions sobre la democr¨¤cia, Carlyle era no solament cr¨ªtic o esc¨¨ptic ¡ªm¨¦s que Tocqueville a La democr¨¤cia a Am¨¨rica (Riurau, 2011) i que Edmund Burke a les Reflexions sobre la Revoluci¨® francesa¡ª, sin¨® un enemic quasi declarat de la democr¨¤cia: ¡°La democr¨¤cia ¨¦s una mostra de la nostra desesperaci¨® per no haver trobat herois que ens gui?n¡±. En paraules de Borges: ¡°¡­ Anhel¨® un mundo que no fuera ¡®un caos provisto de urnas electorales¡¯, ponder¨® el odio, ponder¨® la pena de muerte, abomin¨® de la abolici¨®n de la esclavitud...¡±.

A Goebbels li agradava aquest llibre, que posava al mateix calaix de la hist¨°ria que Caracalla, els d¨¦us del Nord, els Nibelungs i, per escreix, Wagner (Siegfried m¨¦s que Parsifal, una ¨°pera que Hitler trobava ¡°massa cristiana¡±). Aix¨° no vol dir que el nacionalsocialisme s¡¯inspir¨¦s en Carlyle, perqu¨¨ Hitler no necessitava inspiradors, ni fil¨°sofs, ni polit¨°legs.

Amb Donald Trump ha passat una cosa an¨¤loga: la crisi ja evident de les democr¨¤cies parlament¨¤ries potser es resoldr¨¤ amb ¡°cordons sanitaris¡± (en higiene se¡¯ls va inventar el pare de Marcel Proust), potser amb una educaci¨® m¨¦s solvent ¡ªamb m¨¦s hist¨°ria, literatura i teoria pol¨ªtica als col¡¤legis¡ª, o potser no es resoldr¨¤ gens ni mica. En vista de la degradaci¨® del nivell intel¡¤lectual mitj¨¤ de la societat nord-americana ¡ªpromoguda per la m¨²sica electr¨°nica i per les xarxes en primer¨ªssim lloc¡ª, potser tamb¨¦ a causa del descr¨¨dit de la democr¨¤cia mateixa, Trump va pensar, com ja pensen una colla de dirigents pol¨ªtics a Europa, que havia arribat l¡¯hora d¡¯oferir al ¡°poble¡± (people, popolo, Volk) una soluci¨® fonamentada una altra vegada en el lideratge indiscutible d¡¯un home investit de les categories que Carlyle atorgava als herois. (Hi va ajudar, per cert, l¡¯atemptat frustrat de Pensilv¨¤nia: els herois sobreviuen a les calamitats.)

Mirat el panorama des d¡¯aqu¨ª, costa entendre que tants nord-americans creguessin que la figura est¨²pida i prepotent de Trump es pogu¨¦s arrogar un paper d¡¯heroi o de salvador (s¨®teros, en grec) tal com l¡¯entenia Carlyle, molt influ?t pel neomedievalisme que va escaure al moviment rom¨¤ntic. La figura dels herois ¡ªtan vigent a l¡¯¨¨pica grega i romana, a les novel¡¤les medievals, entre els grans homes de ci¨¨ncia i de lletres enviats a la foguera al Renaixement (Giordano Bruno, Servet, Vanini..., Galileu pels p¨¨ls), i tamb¨¦ al XIX, com en el cas de Napole¨®¡ª semblava desapareguda als temps contemporanis: les novel¡¤les, clau de volta de les capes m¨¦s amagades per¨° definidores de la realitat hist¨°rica un cop acabada l¡¯explosi¨® rom¨¤ntica, m¨¦s aviat han presentat ¡°antiherois¡±, personatges mediocres, de la mitjania social, desprove?ts de tot car¨¤cter transcendental, m¨ªtic, fetiller o amb poders sobrenaturals. Per¨° aix¨° ¨¦s el que va desitjar l¡¯enorme quantitat de votants de Trump: un redemptor.

Aquesta realitat planteja una q¨¹esti¨® no gens f¨¤cil de dilucidar. Hi haur¨¤ cada vegada m¨¦s gent que preferir¨¤ que el gui? un suposat heroi que no pas un parlament representatiu? Aix¨° ja havia passat a Alemanya arran de la crisi dels governs de la Rep¨²blica de Weimar: davant tant de desgavell entre els partits ¡ªamb un atur esgarrif¨®s, sumant-hi la gran inflaci¨® de 1923-1924 i despr¨¦s la crisi derivada del crac de 1929¡ª, una part de la poblaci¨® es va decantar per un l¨ªder fort que primer els va seduir i despr¨¦s els va encegar, enganyar i arru?nar en tots els sentits.

Potser ¨¦s per aix¨° que escriptors com Flaubert, quan es van adonar que els ideals de la revoluci¨® del 1789 s¡¯havien desdibuixat, van proclamar que la crisi de les democr¨¤cies anava de bracet amb l¡¯augment de l¡¯estupidesa i que, per tant, contra all¨° que s¡¯havia de lluitar de valent era contra la ignor¨¤ncia, la ximpleria i els misticismes banals.