Juli¨¤ i el politeisme modern

L¡¯emperador Juli¨¤ (ca. 331-363 dC), anomenat ¡°l¡¯ap¨°stata¡± pels cristians, nebot del primer Constant¨ª, va governar pocs anys per¨° va deixar una empremta prou poderosa a l¡¯¨¨poca del Baix Imperi. En una mena d¡¯exili preventiu, Constanci II el va enviar a Nicom¨¨dia, on va ser educat per un preceptor d¡¯origen grec, gran admirador d¡¯Homer i d¡¯Hes¨ªode, que li va transmetre l¡¯amor a la cultura grega i hel¡¤len¨ªstica.

Constant¨ª I havia declarat a l¡¯edicte de Mil¨¤ (any 313) la llibertat de culte als seus territoris en vista de la puixan?a de les comunitats cristianes, abans que poguessin convertir-se en un poder paral¡¤lel al de l¡¯Imperi. La mesura havia estat cauta i estrat¨¨gica, i va aturar relativament la destrucci¨® del patrimoni heretat de la cultura politeista grega i romana a c¨¤rrec de les bandositats cristianes, verament fan¨¤tiques com no s¡¯est¨¤ de considerar-les Edward Gibbon mateix, sempre tan decantat a favor del cristianisme al seu llibre Decad¨¨ncia i caiguda de l¡¯Imperi rom¨¤, encara de profitosa, delectable lectura (Atalanta, 2011).

Tanmateix, a causa de la seva formaci¨® liter¨¤ria i filos¨°fica ¡ªd¡¯ell s¡¯ha dit que va ser un ¡°emperador fil¨°sof¡±, com Marc Aureli¡ª, Juli¨¤ va creure oport¨² refermar la religi¨® politeista, encara molt viva entre els administradors de l¡¯estat, els sacerdots i, en especial, els pensadors, impregnats aquests de filosofia hel¡¤len¨ªstica, que ¨¦s com dir, especialment, neoplat¨°nica. Havia vist, igualment, que en el si del cristianisme naixien sectes i faccions amb idees molt diverses, i aix¨° el va acabar de decidir a consolidar les creences ancestrals. Els evangelis (anys 80 a 110) ja eren coneguts pels creients alfabetitzats (pocs), per¨° cadasc¨² els interpretava com li semblava b¨¦ a manca d¡¯una disciplina can¨°nica que nom¨¦s va comen?ar a afirmar-se al Concili de Nicea, i del tot, per als cat¨°lics, despr¨¦s del de Trento.

Juli¨¤ va escriure molt, per¨° de la seva obra hist¨°rica nom¨¦s se n¡¯han conservat passatges. Ens ha pervingut, aix¨° s¨ª, el text ¨ªntegre del llibre Contra els galileus, que era com ell batejava els cristians, una reforma del judaisme fundada per un ciutad¨¤ de Galilea. Per a tot mandatari, la implantaci¨® d¡¯una religi¨® diferent de la que s¡¯ha heretat sol ser considerada una heretgia i una nosa, m¨¦s encara si, com s¡¯ha dit, en el seu cas els nous fidels fomenten desordres p¨²blics, cremen els temples antics, en roben els tresors i destrueixen les est¨¤tues dels d¨¦us. Com que la nova religi¨® prohibia l¡¯¨²s de l¡¯espasa ¡ªencara que Pere en portava una a l¡¯hort de Getseman¨ª¡ª, tamb¨¦ va apartar els cristians de qualsevol c¨¤rrec p¨²blic. Afegim-hi que l¡¯entramat, certament complex, de la mitologia antiga havia regulat molts aspectes de la vida p¨²blica i privada a la Rep¨²blica i a l¡¯Imperi ¡ªde fet, C¨ªbele encara presideix les vict¨°ries d¡¯un club de futbol, i Nept¨² d¡¯un altre¡ª, per¨° la nova religi¨® semblava desentendre¡¯s dels afers pol¨ªtics, sempre amb la fe posada en una vida avui pobra, dem¨¤ eterna i benaurada. Diguem tamb¨¦ que Juli¨¤ va observar que el fort dels cristians no eren l¡¯estudi i la vida intel¡¤lectual, sin¨® l¡¯amor i la fe: consignes rares per a ell, que venia d¡¯una fam¨ªlia, i d¡¯una nissaga, d¡¯ad¨²lters i d¡¯assassins. Tampoc no entenia que els cristians, en comptes de retre sacrificis sangonosos als d¨¦us, veneressin els ossaris i els llocs on reposaven els seus m¨¤rtirs: la paideia, rectora de la vida grega i romana durant segles, havia estat substitu?da per una s¨¨rie de preceptes fideistes i morals que Juli¨¤ considerava banals, il¡¤lusoris i irracionals.

Va reblar, doncs, el culte als d¨¦us de Gr¨¨cia i Roma, i aquesta ¡°reacci¨® pagana¡± va mantenir-se viva fins al segle V, quan les invasions del nord van desdibuixar-ho tot: els d¨¦us de Gr¨¨cia, l¡¯hel¡¤lenisme, la filosofia i les literatures cl¨¤ssiques. El cristianisme, llavors, no va fer m¨¦s que guanyar terreny en detriment del llegat antic. Sort dels ordes mon¨¤stics, que van conservar bona part d¡¯aquell llegat.

Va fracassar, doncs, la intimaci¨® de Juli¨¤ a atiar el politeisme? Nom¨¦s fins a l¡¯¨¨poca moderna. L¡¯humanisme renaixentista va ser en part cristi¨¤, per¨° tamb¨¦ pag¨¤ en bona mesura; els aven?os de la ci¨¨ncia i de la t¨¨cnica van anar minant una part de les creences religioses; despr¨¦s, quan el la?cisme es va imposar a les democr¨¤cies contempor¨¤nies, la religi¨® monoteista va canviar el D¨¦u ¨²nic per una mena d¡¯¨²nic d¨¦u molt poc espiritual: el diner. Per fi, quan el consumisme va obrir-se cam¨ª descaradament, tot Occident va plantar a casa uns estris que ara tenen una funci¨® homologable als m¨²ltiples d¨¦us de la llar a Roma (els lares): la r¨¤dio, el televisor, l¡¯olla de pressi¨®, el rentavaixelles, l¡¯smartphone, les videoconsoles, un cotxe el¨¨ctric... Aix¨ª, al cap de disset segles, la idea de Juli¨¤ l¡¯Ap¨°stata sembla estar guanyant la batalla contra tot monoteisme. A les llibreries encara es troba la novel¡¤la fantasiosa de Gore Vidal, Juli¨¤ l¡¯Ap¨°stata (Ed. 62, 2002).