El desig err¨¤tic i desbordant de Sylvia Plath

La versi¨® catalana dels Diaris de Sylvia Plath, que publica Edicions del Cr¨¤ter amb traducci¨® de N¨²ria Busquet Molist, t¨¦ 581 p¨¤gines i abasta nou anys llargs, des del juliol de 1950 fins al novembre de 1959. Es tracta d¡¯una selecci¨® de fragments dels Unabridged Journals, la versi¨® m¨¦s ¨ªntegra i fidel que s¡¯ha editat dels diaris. Publicats el 2000, els Journals s¨®n una transcripci¨® literal dels vuit volums que Plath va escriure durant aquests nou anys, entre els disset i els vint-i-set, seguida d¡¯un annex amb quinze fragments dispersos datats entre 1951 i 1962. L¡¯edici¨® catalana respecta aquesta estructura, per¨° no inclou cap nota que expliqui els criteris de selecci¨® o el context en qu¨¨ van veure la llum els dia?ris originals. Una decisi¨®, imagino, destinada a no condicionar el lector, a deixar que les paraules de Plath s¡¯expliquin per si soles. Per¨° a estones aquest silenci pot resultar desconcertant, tractant-se d¡¯un material que es presenta amb tantes el¡¤lipsis i salts temporals i que ha patit tants cicles de destrucci¨® i censura.

Un fet impactant del qual el lector catal¨¤ no ¨¦s informat: els dos ¨²ltims volums dels diaris, que van de 1960 a 1963 ¡ªels ¨²ltims anys de vida de Plath: abasten la tornada d¡¯ella i el seu marit Ted Hughes a Anglaterra, el naixement dels fills, el trencament del matrimoni despr¨¦s que Hughes marx¨¦s amb Assia Wevill, la febre creativa que va precedir el su?cidi al forn el febrer de 1963 i que va materialitzar-se en el poemari Ariel¡ª no existeixen perqu¨¨ Hughes els va destruir. B¨¦, com a m¨ªnim l¡¯¨²ltim volum, el que m¨¦s hauria interessat a la posteritat, el va eliminar l¡¯esp¨°s supervivient ¡°perqu¨¨ no volia que els fills els llegissin¡±, com explica ell mateix al pr¨°leg d¡¯una primera versi¨® dels diaris publicada el 1982; l¡¯altre, sempre segons Hughes, es va perdre, ¡°i ¨¦s possible que algun dia aparegui¡±. Aquesta informaci¨® posa en perspectiva la gesti¨® del llegat de Plath, tan turbulenta com ho va ser la seva breu exist¨¨ncia, i fa impossible considerar els diaris com un objecte neutral.

L¡¯edici¨® catalana divideix el contingut en tres parts. La primera cobreix els anys universitaris a l¡¯Smith College, a Northampton, on Plath va estudiar becada. La seva veu caracter¨ªstica irromp des de la primer¨ªssima frase, escrita el juliol de 1950: ¡°Potser no ser¨¦ mai feli?, per¨° avui estic satisfeta¡±. Aleshores t¨¦ disset anys, treballa plantant maduixeres en una granja de Massachusetts i experimenta els primers fogots er¨°tics i creatius. Llegint aquesta primera part t¡¯has de recordar sovint que l¡¯autora ¨¦s una adolescent. ?s una secci¨® formidable en qu¨¨ Plath s¡¯endinsa amb lucidesa en la seva circumst¨¤ncia en tant que dona, escriptora d¡¯ambici¨® infinita, i persona amb un desig ¡°err¨¤tic i desbordant¡± incompatible amb el rol passiu que la societat li vol assignar. ?s l¡¯intent d¡¯una jove brillant d¡¯explicar-se a si mateixa sota ¡°el pes infernal i terrible de la responsabilitat i l¡¯autocr¨ªtica m¨¤xima¡±, que oscil¡¤la entre la desesperan?a fosca i la determinaci¨® d¡¯arribar al cim.

La segona part comen?a el novembre de 1955 a Cambridge, on Plath estudia literatura anglesa amb una beca Fulbright. Gran part d¡¯aquesta secci¨® s¨®n fragments de cartes no enviades a Richard Sassoon, un misteri¨®s franc¨¨s que havia estat parella de Plath a Smith College i que no sembla reciprocar l¡¯ardor rom¨¤ntic de la poeta. Falten pocs mesos perqu¨¨ Plath conegui Hughes, l¡¯home que els eclipsar¨¤ a tots, i Sassoon ¨¦s el recipient on aboca la seva fam d¡¯intensitat. Ning¨² no ho diria, veient com s¡¯ha convertit Plath en icona feminista, per¨° el seu major temor als vint-i-pocs era quedar per vestir sants, no tenir un home a qui cuinar i fer fills, i experimentar ¡°aquest ¨²ltim ¨¤cid amarg i sorneguer que corre per les venes de qualsevol dona intel¡¤ligent, soltera i sola¡±. Eludeix aquest dest¨ª en el moment que li mossega la galta a Hughes en una festa; poc despr¨¦s s¡¯han casat en secret i han iniciat una vida plegats que durar¨¤ sis anys.

Podrien dividir-se els diaris entre l¡¯era pre-Hughes i la post-Hughes. A la darrera, la introspecci¨® obsessiva deixa pas a una anotaci¨® m¨¦s sistem¨¤tica dels fets. Aqu¨ª hi brilla un element que no sempre s¡¯associa a la Plath hist¨¨rica i turmentada que ha dibuixat la cultura popular: un perfeccionisme met¨°dic, una fredor anal¨ªtica i una ambici¨® intel¡¤lectual que fan pensar en la carrera enlluernadora que hagu¨¦s pogut tenir si no l¡¯hagu¨¦s truncat, en un gest fatal que tenyiria per sempre el seu llegat, poc despr¨¦s de complir trenta anys.

Diaris?

Sylvia Plath?
Edicions del Cr¨¤ter
Traducci¨® de N¨²ria Busquet Molist
584 p¨¤gines. 25,90 euros