Irene Pujadas i N¨²ria Perpiny¨¤: Doble viatge a l¡¯interior del cos

De tant en tant ¨¦s irresistible convertir les casualitats en m¨¤ximes i aquests dies a les llibreries catalanes n¡¯hi ha una que fa for?a gr¨¤cia. Irene Pujadas i N¨²ria Perpiny¨¤, dues escriptores reconegudes, han publicat alhora una novel¡¤la sobre un viatge a l¡¯interior del cos hum¨¤. Les dues fan passejar un protagonista min¨²scul de m¨¦s o menys versemblan?a biol¨°gica per cavitats internes, les dues inventen mons herm¨¨tics i personatges que els habiten en cada ¨°rgan, les dues s¡¯inspiren en Kafka i Calvino, les dues escriuen amb un llenguatge ric per¨° expressament na?f, i sembla que les dues diuen que ens ha interessat tant el jo que ens hi hem quedat atrapats.

La tesi de Perpiny¨¤, que ¨¦s professora de literatura comparada, ¨¦s que el cos als llibres acostuma a apar¨¨ixer lligat al sexe, l¡¯envelliment o la malaltia, per¨° poques vegades purament com a cos. Tamb¨¦ que el pensament dualista occidental ha menystingut la carn i exagerat l¡¯¨¤nima. El cos invisible ¨¦s una celebraci¨® d¡¯aquesta materialitat perduda, per¨° tamb¨¦ i sobretot un joc ling¨¹¨ªstic i metaliterari: amb la idea de viatge, reescriu l¡¯Odissea d¡¯Homer i l¡¯Ulisses de Joyce imaginant com seria cada obstacle en el periple de l¡¯heroi si ens el mir¨¦ssim amb un microscopi: Ulisses ¨¦s l¡¯enzim Ubis (d¡¯Ubisquinol), les sirenes s¨®n les o?des, Circe ¨¦s l¡¯est¨®mac (Est¨ªmacal), la conversi¨® d¡¯homes en porcs ¨¦s la digesti¨®, i aix¨ª anar fent.

A La intrusa, Pujadas parteix d¡¯un problema m¨¦s contemporani: la Diana, la protagonista, pateix alguna incongru¨¨ncia i necessita entrar a l¡¯interior del seu cos per buscar el nucli de tot plegat i reparar l¡¯avaria. De seguida s¡¯adona que estar al dedins ¨¦s un infern i que ning¨² sap molt b¨¦ on ¨¦s, aquest nucli. A Pujadas li interessa menys el cos que la premissa terap¨¨utica de con¨¨ixer-se a un mateix i la burla m¨¦s expl¨ªcita apareix just al principi. El primer m¨®n que es troba la Diana ¨¦s al melic i es dedica al processament d¡¯emocions: molts ¨¦ssers amb aires de funcionaris treballen al l¨ªmit de l¡¯extenuaci¨® en tr¨¤mits d¡¯arxiu i revisions constants que han de servir per definir la dona que habiten, sempre sense ¨¨xit. El cos de la Diana no ¨¦s un temple, sin¨® una oficina ofegada en tr¨¤mits burocr¨¤tics (o un parc recreatiu o una monarquia medieval o un bar).

En tots dos casos el tema ¨¦s la perspectiva. A l¡¯enzim de Perpiny¨¤ l¡¯horroritza que els humans ignorin les funcions del seu interior com si en realitat no en fossin esclaus. I Pujadas escriu sobre la dificultat de definir-se si un s¡¯observa de massa a prop. Sembla que despr¨¦s de segles de confiar en el poder de distinci¨® que dona la racionalitat, alguna cosa ens demana tornar a entregar-nos a la natura, l¡¯atzar o la mediocritat que ens igualen. No espatllo res si avan?o que l¡¯Ubis s¡¯esfumar¨¤ quan la seva base gen¨¨tica ho determini i que la Diana no retornar¨¤ entre els mortals amb l¡¯¨¤nima reparada ni un aprenentatge valu¨®s sota el bra?. La gr¨¤cia, diuen, ¨¦s esborrar les fronteres entre el que hi ha dins i fora, i, com Ulisses, saber que quan s¡¯ha tornat sempre es pot tornar a sortir a lluitar.