¡®Diatomea, de N¨²ria Perpiny¨¤¡¯: Immens continent del possible

Les novel¡¤les de N¨²ria Perpiny¨¤ (Lleida, 1961) sempre estan a l¡¯altura de la seva desmesurada ambici¨® i, de la mateixa manera que exigeixen al lector molt¨ªssima tenacitat, tamb¨¦ ¨¦s indubtable que se¡¯l recompensa generosament: a vegades pot semblar que s¡¯avan?a per uns camins molt foscos, o que s¡¯est¨¤ recl¨°s sense saber-ne els motius en una habitaci¨® misteriosament buida, per¨° nom¨¦s s¡¯ha de tenir la paci¨¨ncia necess¨¤ria, i no deixar mai de banda la confian?a en la destresa narrativa i formal de N¨²ria Perpiny¨¤ ¡ªno ignora que en una novel¡¤la ¨¦s tan important saber utilitzar uns recursos com, en un moment donat, abstenir-se¡¯n¡ª, per adonar-se que de mica en mica els passos de la lectura es van il¡¤luminant, que a poc a poc l¡¯espai del text es va omplint d¡¯objectes que el fan habitable, que en realitat tot est¨¤ curosament previst i que les causes i els efectes de cada un dels mons inventats per l¡¯autora es deuen a unes regles clares i definides, que no traeix mai, com si l¡¯¨²nica guia v¨¤lida fos l¡¯obstinada voluntat d¡¯espr¨¦mer amb la m¨¤xima capacitat imaginativa els paisatges narratius que s¡¯ha proposat investigar.

A Un bon error era la microbiologia; a Una casa per compondre, l¡¯art i l¡¯arquitectura; a Mistana la meteorologia adquireix un car¨¤cter simb¨°lic; Al vertigen s¡¯enlairava al cims del romanticisme; I, de sobte, el parad¨ªs s¡¯articulava al voltant de les addiccions cibern¨¨tiques. Ara, a Diatomea, la imaginaci¨® i l¡¯enginy permeten donar aparen?a de versemblan?a a la ci¨¨ncia-ficci¨®, com si volgu¨¦s comprovar si J. G. Ballard tenia ra¨® quan deia que es tractava d¡¯un g¨¨nere que explorava ¡°l¡¯immens continent del possible¡± i que exigia als seus cultivadors, sobretot, coher¨¨ncia. Ambientada al segle XXIII, en un m¨®n on les guerres ja no existeixen, els robots formen part de la fam¨ªlia, la pol¨ªtica ¨¦s un assumpte de dones i les ideologies dominants s¨®n el feminisme, l¡¯ecologia i la llibertat individual, a Dia?tomea ¡ªles diatomees s¨®n unes microalgues que hi ha a l¡¯aigua i que fan que el mar sembli blau¡ª s¡¯inspeccionen meticulosament totes les conseq¨¹¨¨ncies de la frase que enceta la novel¡¤la: ¡°Hem de matar l¡¯aigua¡±. Qui la pronuncia ¨¦s un dels protagonistes, Bekele Jenklin ¡ªun f¨ªsic megal¨°man desconeixedor que el seu llinatge moral es remunta a Bouvard i Pecuchet i que serveix a Perpiny¨¤ per elaborar un discurs impagable sobre l¡¯estupidesa humana¡ª, art¨ªfex d¡¯una proposta radical per millorar encara m¨¦s la vida a la Terra: a pesar de l¡¯innegable benestar dels humans, unes inundacions cont¨ªnues devasten i assolen el planeta, i, per tant, la soluci¨® ¨²ltima ¨¦s suprimir els mars, els rius i els llacs, i transformar el fons mar¨ªtim en ¡°milions de quil¨°metres edificables¡±. Qui s¡¯encarrega del projecte ¨¦s Pepa Kalek?y, l¡¯empres¨¤ria corrupta que provoca la separaci¨® de Bekele Jenklin de la seva dona, una situaci¨® que origina un estoc memorable de fragments d¡¯una alta intensitat l¨ªrica al voltant del mar impenetrable dels sentiments humans endurits per la derrota o aclaparats pel frac¨¤s. ?s una de les virtuts de Perpiny¨¤: la saviesa de crear desconcerts narratius ¡ªperqu¨¨ desconcerta trobar en una novel¡¤la de ci¨¨ncia-ficci¨® episodis meditatius sobre l¡¯amor i la seva p¨¨rdua¡ª, per¨° el lector entusiasta de la puresa del g¨¨nere no ha de t¨¦mer res.

Tot est¨¤ curosament previst, i les causes i els efectes de cada un dels mons inventats es deuen a regles clares i definides

Diatomea compleix amb les expectatives de la literatura fant¨¤stica, i N¨²ria Perpiny¨¤ dissenya un m¨®n del futur ple de prodigis des?enrotllats amb simplicitat i una alta coher¨¨ncia, no oblida en cap moment amanir la hist¨°ria de la ci¨¨ncia amb invents excepcionals carregats de plans mal¨¨vols, i, en fi, com si escolt¨¦s els consells de Jules Verne a l¡¯hora de baixar al centre de la Terra, o com si confi¨¦s que els seus lectors encara no han assassinat el lector infantil i ingenu que tothom ha sigut, descriu un viatge extraordinari a trav¨¦s d¡¯uns oceans sense aigua protagonitzat per la Fronei, la filla del f¨ªsic megal¨°man, que recorda com, de petita, va veure un banc de peixos submergint-se i ressorgint a l¡¯un¨ªson. La seva tia li diu que sembla que fan el mateix gest que la iaia quan cus, i aleshores s¡¯adona que ¡°les oscil¡¤lacions dels milers d¡¯escates que cosien l¡¯aigua cada cop eren m¨¦s lluny fins que es fonien amb les pampallugues de les ones; al final, ja no sabia si ho veia o si era el relat de la tieta qui m¡¯ho feia imaginar¡±. Alguna cosa semblant, per a goig del lector, ¨¦s el que fa N¨²ria Perpiny¨¤ en aquesta auda? filigrana mental que ¨¦s Diatomea.