Tarta Relena mant¨¦ viu el misteri

La veritat ¨¦s que el t¨ªtol ?s pregunta ve d¡¯una broma d¡¯adolesc¨¨ncia entre Marta Torrella i Helena Ros, alguna cosa a veure amb un grup de seguidors de Letizia Ortiz a Facebook. Per¨° com acostuma a passar amb l¡¯art, el relat que s¡¯explica al m¨®n acaba donant sentit retroactiu a tot plegat: ¡°Aquest disc ve de preguntar-se el qu¨¨ i el perqu¨¨. ?s pregunta ¨¦s una afirmaci¨®, i tamb¨¦ hi ¨¦s molt present, aquest doble joc: les coses es veuen d¡¯una manera, per¨° despr¨¦s s¨®n d¡¯una altra¡±, expliquen. El duo Tarta Relena ens fa receptius al misteri. El seu tercer ¨¤lbum ¨¦s pregunta perqu¨¨ invoca els secrets que moltes generacions s¡¯han traspassat les unes a les altres, no per resoldre¡¯ls sin¨® per celebrar-los.

En la gira que va comen?ar a la Fira Mediterr¨¤nia de Manresa i que en els pr¨°xims mesos voltar¨¤ per Catalunya i pel m¨®n, la posada en escena juga amb aquest imaginari at¨¤vic i opac: abans d¡¯entrar a la sala, una urna platejada recull els interrogants que el p¨²blic apunta en paperets. Mentre canten, com sempre amb les dues veus complementant-se despullades sobre bases electr¨°niques, el cub ¨¦s el centre irradiador d¡¯un temple recreat amb cortines que semblen columnes gregues: ¡°Un temple destru?t, enmig del no-res: ha passat el temps, la natura l¡¯ha enva?t, i ning¨² sap qu¨¨ s¡¯hi ha fet, exactament, all¨¤, ni a qui s¡¯hi ha retut culte¡±, descriu Ros. Tant el concert com el disc comencen amb ¡®Amvros¨ªas¡¯, bons auguris de Safo, i a partir d¡¯aqu¨ª tot ¨¦s d¡¯una bellesa gaireb¨¦ religiosa. Les can?ons barregen sons i idiomes de civilitzacions mediterr¨¤nies amb referents d¡¯ara i lletres prof¨¨tiques; i passat, present i futur es relliguen en una promesa de reconciliaci¨® sense fissures. Surts del concert amb ganes de tenir fills.

Quan Ros i Torrella van comen?ar el projecte, s¡¯autodefinien com un grup de ¡°folk tronadet¡±, per¨° res est¨¤ tant en harmonia amb els temps com els aires m¨ªstics. Maria Arnal ressuscita la Sibil¡¤la, Oriol Sauleda i Amor Estadella creen un nou concepte de tarot i, en general, hi ha un inter¨¨s creixent per qualsevol pseudoci¨¨ncia que tregui una mica de ferro a les angoixes seculars del present: ¡°A vegades hi ha artistes, pensadors i creadors de contingut que s¡¯acosten a un mateix tema al mateix moment¡± (Ros); ¡°s¡¯est¨¤ coent a nivell global: les circumst¨¤ncies socials d¡¯ara porten a la necessitat de buscar respostes¡± (Torrella). Quan comen?aven el proc¨¦s creatiu del nou disc, es van fer tirar les cartes per Maria Freire. Riuen perqu¨¨ els va insistir en una cosa tan prosaica com endre?ar els afers financers, per¨° les seves campanetes obren el disc, i ¨¦s la m¨¨dium qui va inspirar la pres¨¨ncia d¡¯aigua i rius a les can?ons, que no s¨®n imatges buc¨°liques sin¨® crits premonitoris: ¡°No tornar¨¤ l¡¯aigua dels rius que van cap al mar / L¡¯aigua sembla calmosa, per¨° precedeix un llamp ferotge¡±, canten en itali¨¤ a ¡®Millo Risposte¡¯ amb veus net¨ªssimes sobre un fons crispat.

La lletra d¡¯aquesta can?¨® est¨¤ inspirada en Pit¨® de Guim Valls, El vent se m¡¯endur¨¤ d¡¯Abbas Kiarostami i Parm¨¨nides llegit per Peter Kingsley. ¡®Si veriash a la rana¡¯ ¨¦s una can?¨® tradicional sefardita versionada (en judeocastell¨¤ escrit per elles) a partir de la hist¨°ria de Jeft¨¨ que explica Ra¨¹l Garrigasait a Profecia; ¡®Galensim¨®s¡¯ est¨¤ composta posant so a les dades de temperatura de l¡¯aigua que recullen els robots Argo al Mediterrani i amb lletra de l¡¯Odissea; i ¡®Tamarindo¡¯ i ¡®Odniramat¡¯ s¨®n la mateixa lletra i melodia, a l¡¯anvers i al revers. Cada can?¨® de Tarta Relena es presta a furgar en refer¨¨ncies musicals i liter¨¤ries, per¨° la gr¨¤cia ¨¦s que no ¨¦s aquest, el tema. Com tots els bons artistes, juguen amb la tradici¨®, per¨° a difer¨¨ncia del cantautor modern, que la subverteix amb ironia, o el comissari, que la investiga i conserva de manera coherent, elles l¡¯aprofiten com un artes¨¤ amb les eines al seu abast. Aix¨° els estalvia sobreexplicar-se i, sobretot, recuperar la contund¨¨ncia que la modernitat ha abandonat a cop de mat¨ªs i desconstrucci¨®: ¡°Ho creem tot a partir de t¨°pics literaris perqu¨¨ els missatges senzills arriben d¡¯una manera directa, connecten amb l¡¯emotivitat del p¨²blic¡±.

Aquest disc ¨¦s el primer que produeixen elles mateixes i hi ha m¨¦s can?ons originals que mai. Han captat l¡¯ambig¨¹itat entre autoria i anonimat de la m¨²sica tradicional que fa anys que versionen i han sabut imprimir-la en all¨° que escriuen. Escoltes ¡°Si no en raja ¨¦s que no n¡¯hi ha, que la font est¨¤ seca. / Tant com l¡¯aigua vull la veu que surt d¡¯aquesta boca¡± i tot sembla venir d¡¯un lloc similar al d¡¯'El su?cidi i el cant¡¯, la seva can?¨® m¨¦s coneguda, on musicaven els cants improvisats de dones paixtus: ¡°La meva boca ¨¦s teva, pots devorar-la sense por / Per¨° deixa¡¯m la llengua lliure per anar-te parlant d¡¯amor¡±. Tot sona lluny¨¤ i familiar alhora, fa creure que alguna cosa m¨¦s que clix¨¦s de sol i paella ens fa mediterranis.

?s evident que els localismes viuen un moment dol?. Amb un esperit m¨¦s derrotat del que voldr¨ªem acceptar, tenim m¨¦s ben definida que mai la import¨¤ncia de mirar enrere i reviure el folklore que ens fa qui som. Per¨° que la tradici¨® importa ¨¦s una premissa buida que, sovint, acaba amb tot all¨° que t¨¦ un regust antic pornogr¨¤ficament dissecat. Tarta Relena sobresurt perqu¨¨ no busca domesticar la tradici¨® amb codis moderns, sin¨® mantenir-ne vives les preguntes i ensalvatgir el present amb la for?a de moltes generacions. I ¨¦s tan llarg el ress¨°, que continua sonant quan acaba el disc.