La correcci¨® postmoderna

Fa uns dies, el passat 30 de setembre, es va esdevenir el Dia Internacional de la Traducci¨®, el qual els professio?nals de l¡¯ofici solen aprofitar per difondre i prestigiar la seva activitat; i els propers dies, concretament el 27 d¡¯octubre, ens toca als correctors de textos de celebrar el dia propi (sempre hem d¡¯anar-los al darrere, en aquests...). Un es demana, sovint, per qu¨¨ s¡¯hi dedica, tenint en compte que deu ser de les feines m¨¦s obsessives, solit¨¤ries i desagra??des que hi ha (tot el dia tancat a la cova llegint textos no sempre ben escrits ni divertits), per¨° ves, tamb¨¦ t¡¯adones que no saps fer altra cosa i que, al capdavall, potser ¨¦s que es tracta d¡¯una feina vocacional.

Els correctors sovint carreguem amb la llosa de ser el dolent de la pel¡¤l¨ªcula de la cadena del llibre. No ¨¦s rar l¡¯autor o el traductor que rememora aquella vegada que el corrector li va canviar no s¨¦ qu¨¨ que no calia, i de tant en tant emergeix alguna trifulga sobre si el corrector s¡¯ha excedit en l¡¯exercici de la seva autoritat. En parl¨¤vem fa unes setmanes a tomb dels canvis que va experimentar l¡¯obra de Josep M. de Sagarra All i salobre en edicions successives, en qu¨¨ el corrector havia aplicat un criteri ultrapurista que havia desvir?tuat la llengua de l¡¯obra original. ?s curi¨®s que l¡¯editor, que ¨¦s sempre l¡¯¨²ltim responsable de l¡¯edici¨® d¡¯un llibre, acostumi a quedar al marge de les cr¨ªtiques als excessos del corrector que ha triat ell mateix.

A causa d¡¯aquesta llosa que duem, quan ets a la cova corregint encara ara sents dins del cap la veueta de l¡¯autor o el traductor, renegant de tu a la seva, de cova, davant dels canvis que li est¨¤s fent, amb frases de l¡¯estil ¡°per qu¨¨ m¡¯ho canvia, aix¨°, si ¨¦s correcte?¡±. Aquest ¨¦s segurament el moll de l¡¯ofici avui en dia: fins on arriba la capacitat i l¡¯autoritat d¡¯esmenar uns textos que s¡¯escauen a una normativa per¨° que igualment creus que caldria retocar, tenint en compte l¡¯ac?tual concepci¨® postmoderna del que entenem per gram¨¤tica ¡ªper resultar seri¨®s has de colar per alguna banda l¡¯adjectiu postmodern, ja est¨¤ fet doncs¡ª, que no busca tant la fidelitat religiosa a un conjunt de normes tot¨¨mic sin¨® l¡¯adequaci¨® a la realitat porosa del que en diem registres. Des de la publicaci¨® de l¡¯actual gram¨¤tica de la llengua, el 2016, la correcci¨® de textos ha deixat de ser una feina bin¨¤ria, d¡¯aix¨° ¨¦s correcte s¨ª o no, i ara tot ¨¦s m¨¦s l¨ªquid.

Tanmateix, aix¨° dels registres molt molt no ens ho han explicat. S¨ª que sabem que hi ha tres grans registres (informal, formal, molt formal, d¡¯acord amb la gram¨¤tica essencial), per¨° no sabem gaire quins elements hi concorren ni qu¨¨ permet definir-los, i en tot cas qualsevol intent de definici¨® ser¨¤, altra vegada, por¨®s. Podr¨ªem dir, a l¡¯engr¨°s, que el registre ¨¦s la forma que pren la llengua (en els diferents nivells de l¨¨xic, fon¨¨tica, morfologia i sintaxi) d¡¯acord amb la situaci¨® comunicativa, la variaci¨® social i geogr¨¤fica implicada i la tipologia textual, tot alhora. Segons com, doncs, tot dep¨¨n. Un missatge de Whatsapp, per exemple, ¨¦s susceptible de ser redactat en llengua informal, per¨° b¨¦ podem escriure¡¯l formalment si ens hi posem.

Vet aqu¨ª, doncs, que ens movem en un terreny molt m¨¦s subtil i subjectiu del que ans solia, quan el diccionari Fabra esdevenia alhora autoritat i coartada per al morro fort sobre el model de llengua liter¨¤ria. La correcci¨® postmoderna ¡ªtornem-hi¡ª ha de transitar pel caire esmunyed¨ªs no del que ¨¦s normatiu, sin¨® del que ¨¦s adequat, aplicant tot de principis i coneixements de llengua per¨° tamb¨¦ unes bones dosis d¡¯interpretaci¨® del que creiem que ens est¨¤ volent dir l¡¯emissor del text. Amb l¡¯afegit, en la nostra situaci¨® socioling¨¹¨ªstica, de la pres¨¨ncia d¡¯una altra llengua m¨¦s poderosa que interfereix en el que podem concebre com a normatiu o adequat; per entendre¡¯ns: si un autor fa servir un castellanisme, com sabem que no en sap m¨¦s o que ¨¦s intencionat? L¡¯hi he de preguntar cada vegada? Com li deia a Dostoievski la seva correctora, a ell se l¡¯havia d¡¯endevinar. Doncs s¨ª, sovint hem d¡¯endevinar qu¨¨ pret¨¦n fer l¡¯autor o el traductor.

Per¨° ves, per for?a una feina que ¨¦s cada cop m¨¦s interpretativa s¡¯ha d¡¯alimentar de nocions pr¨°pies i de criteris estil¨ªstics subjectius, que per descomptat poden no agradar a l¡¯emissor del text, el qual els ha de poder rebutjar. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s postmodern, amb la potestat i la comoditat de fer enrere canvis que abans, un cop havien estat sancionats pel bol¨ªgraf vermell, eren inamovibles. Potser ¨¦s aquesta la din¨¤mica que est¨¤ fent que, avui, el nivell d¡¯edici¨®, pel que fa a la llengua emprada, presenti un nivell notable: el corrector es permet de transitar pels l¨ªmits del respecte per la llengua de l¡¯obra buscant-ne les costures, corregint quan cal i suggerint quan pertoca, i sabent que, en qualsevol cas, l¡¯¨²ltima paraula l¡¯han de tenir d¡¯altres.