Roger Mas: un cosmopolita en espardenyes

S¨®n diss¨ªmils. Ell t¨¦ veu profunda, d¨²ctil i subtil i un cert aire solemne i dom¨¨stic. La seva figura despr¨¨n eleg¨¤ncia, amb mascar¨® de proa en forma de mans allargades, precises i elegants. Tot ¨¦s mesura, mai una paraula fora de to, humor soterrat de somriure ir¨°nic m¨¦s que de rialla. Ells poden ser estridents, amb un to agut que penetra incandescent a l¡¯orella, nascuts per sonar a l¡¯aire lliure, on la pot¨¨ncia ¨¦s innegociable. En certa manera, els instruments de doble canya d¡¯una cobla s¨®n molt punk. Per¨° Roger Mas i la cobla s¡¯avenen, ja ho van fer al 2.012, tot demostrant les respectives capacitats per escapolir-se dels camins suats, mostrant-se vers¨¤tils. Roger va con¨¨ixer la cobla de petit, i va formar part de la seva infantesa com els genolls pelats. Si aquella primera col¡¤laboraci¨® amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona refor?ada pel piano del seu etern arranjador, Xavier Guit¨®, va ser fruct¨ªfera, aquesta segona, ja ¨¦s magn¨ªfica.

La m¨²sica popular ¨¦s un conjunt de llacs que a diversos entorns viuen en aparent a?llament. Per¨° per sota de la superf¨ªcie transiten tota una s¨¨rie de corrents que, invisibles i silencioses, els connecten. La m¨²sica popular ¨¦s una i diversa, com evidencia Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Vol. 2 (Sat¨¦lite K, 2024). Al disc que Roger Mas acaba d¡¯editar, hi conviuen amb corprenedora naturalitat la tradicional ¡°Dansa de Castellter?ol¡± amb una can?¨® popular balc¨¤nica que sona sense silenci interposat, ¡°Moja Mala Nema Mane¡±, aix¨ª com la pe?a, ¡°Quan tothom viur¨¤ d¡¯amor¡±, escrita per un chanssonier quebequ¨¨s, Raymond Levesque, adaptada per Joan Oll¨¦, interpretada amb una guitarra amb aires gitanos (manouche) i que s¡¯enlaira amb la gran col¡¤laboraci¨® de Marina Rosell, que ja l¡¯havia fet part del seu repertori i aqu¨ª la canta de forma ajustada i concisa. S¨®n nom¨¦s exemples d¡¯un ¨¤lbum que connecta tradicions com la valenciana, balear i catalana a ¡°Tres branques¡±, que fa de dos diferents maneres una composici¨® amb vida a Occit¨¤nia i la Vall D¡¯Aran, ¡°Aqueres Montanhes¡±, himne de la Vall, i ¡°Si Canta¡±. Tamb¨¦ empelta la cobla a una ¡°La Llorona¡± amb piano que s¡¯apropa al club de jazz, un dels eixos est¨¨tics del disc. I no pot faltar un homenatge a Fabrizio De Andr¨¨, tamb¨¦ present al primer disc amb cobla, aqu¨ª gr¨¤cies a ¡°La Canzone dell¡¯Amore Perduto¡± (melodia de Telemann, s XVII). Fabrizio, un dels seus referents i artista d¡¯obligada escolta per als amants de Roger.

Per¨° si hi ha una pe?a destacada al disc ¨¦s la superba versi¨® que Roger fa de la seva composici¨® ¡°Sota Una Fina Capa de Cendra¡±, originalment nom¨¦s amb guitarra i ara magnificada per una dicci¨® que acarona fonent-se a sobre d¡¯un piano, contrabaix i bateria amb escombretes que evoquen el fum perdut dels antics clubs de jazz. I la cobla, com llarg guant d¡¯elegant dama, adaptant-se a l¡¯est¨¨tica d¡¯una can?¨® no feta per sonar a festa i aire lliure sin¨® a interior i recolliment. Aix¨° nom¨¦s ¨¦s propi de cosmopolites en espardenyes. Les que sempre du a l¡¯escenari aquest fill de Solsona que diu moltes coses sense ¨¨mfasi de propagandista cultural.