¡®Glengarry Glen Ross¡¯: Diners, testosterona i capitalisme

?lex Rigola va inaugurar l¡¯any passat la coqueta sala Heartbreak Hotel amb l¡¯objectiu de convertir-la en el temple de l¡¯actor i la paraula. Sense espai per a escenografies aparatoses (ni de cap altre tipus), la proximitat entre l¡¯escena i l¡¯espectador ¨¦s absoluta i els int¨¨rprets poden parlar a un volum normal. La sala amb la millor ac¨²stica de Barcelona l¡¯hauria de visitar m¨¦s d¡¯un arquitecte. Ara Rigola ha tornat a David Mamet, i a una obra que coneix molt b¨¦: Glengarry Glen Ross. Fa 21 anys en va estrenar un muntatge molt recordat al Teatre Lliure: gran repartiment, escenografia d¡¯impacte (peixera girat¨°ria de vidre), m¨²sica en directe. Ara ens en presenta una adaptaci¨®, molt destil¡¤lada, per a cinc int¨¨rprets i espai buit. Dos tamborets i el t¨ªtol de l¡¯espectacle escrit amb guix a terra s¨®n l¡¯¨²nica escenografia. No cal res m¨¦s.

David Mamet va guanyar el Premi Pulitzer el 1984 amb aquest text, que ¨¦s adaptat per Rigola a un present globalitzat (es parla de diners, per¨° no hi ha d¨°lars ni euros). Som davant d¡¯un retrat del capitalisme dibuixat amb una precisi¨® quir¨²rgica: competitivitat, engany i tra?ci¨® s¨®n el pa nostre de cada dia. Un concurs entre treballadors d¡¯una ag¨¨ncia immobili¨¤ria fa sortir el pitjor de cadascun, i la complicitat s¡¯esvaeix davant de l¡¯amena?a de l¡¯acomiadament. ?s un encert absolut convertir en dones dos personatges d¡¯aquesta obra tan masculina: Miranda Gas i Sandra Moncl¨²s estan magn¨ªfiques, i la seva simple pres¨¨ncia esdev¨¦ un reflex i una cr¨ªtica de la testosterona de l¡¯ambient. Hi ha massa ous, cigales i collons en aquesta oficina. Nota del cr¨ªtic: volem veure Sandra Moncl¨²s m¨¦s sovint als nostres escenaris. El seu ¡°Menja¡¯m el rabo¡± ¨¦s antol¨°gic.

Hi ha actors que han nascut per interpretar alguns personatges, i a Glengarry Glen Ross aix¨° passa amb Pep Ambr¨°s. La seva pres¨¨ncia corporal ¨¦s forta i vamp¨ªrica, exerceix una gran viol¨¨ncia verbal (a estones recorda Tom Cruise a Magnolia), per¨° al mateix temps ens mostra que est¨¤ trencat per dins. La precarietat laboral ens afecta a tots igual. Francesc Garrido s¡¯ho passa bomba (i es nota) en aquest muntatge de teatre de cambra: el Heartbreak Hotel ens permet gaudir de cadascun dels seus gestos i inflexions de veu, i a Garrido nom¨¦s li calen una gorra i unes ulleres de sol per fer la m¨¤gia. Andr¨¦s Herrera (visca el Sankt Pauli!), amb un paper m¨¦s petit, ¨¦s la baula m¨¦s feble en aquest tanc ple de taurons, i la seva escena amb Sandra Moncl¨²s ¨¦s del bo i millor de l¡¯espectacle. Aquests homes adults es continuen comportant com adolescents a l¡¯institut: es diuen pel cognom (¡°Gas!¡±) i mostren la mateixa empatia que una hiena davant dels seus companys moribunds. Masclistes, racistes i hom¨°fobs, per descomptat: als vuitanta es deien ¡°col¡¤lega¡±, ara es diuen ¡°bro¡±.

Celebrem enormement que ?lex Rigola hagi eixamplat una mica les costures del seu fam¨®s ¡°dec¨¤leg¡± interpretatiu i dramat¨²rgic, que continuem esperant que publiqui algun dia. Ja ho sabeu, que els actors duguin la seva roba, es diguin pel seu nom real i tot aix¨°. Les normes hi s¨®n per trencar-les, i a aquest repartiment d¡¯excel¡¤lents actors se¡¯ls ha de deixar jugar amb una total llibertat. Glengarry Glen Ross continua funcionant perqu¨¨ el nostre m¨®n s¡¯assembla cada dia m¨¦s als Estats Units dels anys vuitanta: ara tenim m¨°bils, per¨° ¨¦s la mateixa merda amb decorats diferents.