Capote, bombolles, Palam¨®s

El tret principal del turista ¨¦s que passa de puntetes pels llocs. ?s evident que hi ha sensibilitats diverses. Els uns han llegit la guia per informar-se de l¡¯idioma i els perills i les raconades, i els altres es fien m¨¦s de l¡¯atzar i els consells, o nom¨¦s venen a menjar, beure i descansar. Seria injust exigir al turista est¨¤ndard que s¡¯integri prou o que se¡¯n torni amb certs coneixements d¡¯aborigen. Aquest molt sovint no vol que el molestin m¨¦s del compte, enll¨¤ d¡¯esperar que el turista es comporti i pagui la minuta. El m¨¦s habitual ¨¦s estar-se lluny de casa per¨° fent m¨¦s o menys el mateix, en circuits for?a preestablerts i una mica dins d¡¯una bombolla.

Entre el viatge llampec i l¡¯estada sense retrovisor hi ha una modalitat que menja a totes dues bandes. Costa d¡¯acotar-ne la durada, per¨° sol ser pr¨°pia d¡¯artistes i de malalts que canvien d¡¯aires per concentrar-se o per curar-se ¡ªi d¡¯expats, un cas que ara i aqu¨ª no ens interessa. Parlem d¡¯un grapat de mesos, esclar, fet que situa l¡¯estadant en uns llimbs estranys: ¨¦s mig turista mig emigrant. Del primer n¡¯adopta la mirada que tenyeix el rodal d¡¯exotisme ¡ªla mirada de la ignor¨¤ncia¡ª i de l¡¯altre en pot assumir, sovint per for?a, la necessitat d¡¯integrar-se, perqu¨¨ tard o d¡¯hora necessitar¨¤ metges i altres operaris.

Fa cent anys que la Costa Brava en corre plena, d¡¯aquests esp¨¨cimens, vinguin de Barcelona vinguin d¡¯arreu. D¡¯un que ara se¡¯n celebra el centenari del naixement, de l¡¯escriptor Truman Capote, se¡¯n podria treure un motlle per avaluar-ne uns quants. Tot fugint de la fressa novaiorquesa, el fam¨®s escriptor s¡¯instal¡¤la a l¡¯Hotel Trias (Palam¨®s) l¡¯abril del 1960 amb el seu xicot mentre espera que li adobin una casa. Han recalat aqu¨ª per recomanaci¨® del periodista Robert Ruark, que ja fa un temps que hi ¨¦s. L¡¯objectiu de Capote ¨¦s tancar-s¡¯hi i acabar la magn¨ªfica novel¡¤la A sang freda, inspirada per l¡¯assassinat d¡¯un granger i la seva fam¨ªlia, els Clutter, a Kansas. De fet, Capote espera que els assassins Dick Hickock i Perry Smith, dels qui s¡¯ha fet amic per documentar-se, siguin executats ¡ªcom si realitat i ficci¨® haguessin d¡¯anar de bracet.

Tres estius, m¨¦s de 500 dies, passar¨¤ Capote a la contrada, estant-se en quatre llocs diferents: a la platja de la Catifa, a Sant Jordi d¡¯Aro; en un xaletet a Sant Antoni de Calonge, i en un casalot a cala Seni¨¤, a Palam¨®s. Ara ¨¦s la Resid¨¨ncia Liter¨¤ria Finestres, un indret que acull, de vegades, aquesta mena d¡¯estadants que d¨¨iem m¨¦s amunt, ni carn ni peix, ni del tot apocal¨ªptics ni del tot integrats.

Del pas de Capote per la Costa Brava no en queda quasi res. La bombolla. Quatre provectes el van con¨¨ixer i en parlen tirant m¨¦s de la fantasia que no pas del record sedimentat. Hi ha una ruta, poc demandada a l¡¯oficina de turisme, que porta gent a llocs que ja no hi s¨®n, una pastisseria, un restaurant. A les novel¡¤les i a la correspond¨¨ncia de Capote no s¡¯hi troba cap referent d¡¯envergadura. Ha de ser que s¡¯hi va estar massa poc, que va treballar molt enclaustrat, tant li fa. Situats en un univers paral¡¤lel en qu¨¨ Capote s¡¯ha quedat a viure, escatir¨ªem si ha fet de Tom Sharpe: despr¨¦s de 15 anys a Llafranc, no parlava gota de catal¨¤ ¡ªun tel de castell¨¤ s¨ª.