¡®Un matrimoni de Boston¡¯: Senyores que ja despatxaven figa
Amb el record del muntatge de l¡¯Espai Lliure l¡¯any 2005, amb la gran Anna Lizaran, La Villarroel estrena l¡¯obra de Mamet
La mem¨°ria ¨¦s mala consellera, quan parlem de teatre. El record que tenim d¡¯un espectacle que vam veure fa vint anys est¨¤ tenyit d¡¯idealitzaci¨®. Com passa amb tot en aquesta vida, del passat acostumem a recordar les coses bones i oblidar les dolentes. Vaig veure el muntatge que Josep Maria Mestres va dirigir d¡¯Un matrimoni de Boston, el 2005: l¡¯Espai Lliure es va transformar en un buf¨® sal¨® victori¨¤, tot entapissat de color vermell passi¨®. El rol protagonista el va interpretar llavors Anna Lizaran, en un dels seus treballs m¨¦s recordats (un de tants): els dards que llan?a contra la seva amiga i la seva criada semblaven escrits pensant en ella. Aquest era el poder de la immensa Lizaran, que millorava cada paper que interpretava. Emma Vilarasau fent de Claire (amiga, confident i molt m¨¦s) i una jove Marta Marco en el paper de la minyona completaven aquest trio de dones independents que comparteixen sostre i embolics.
Dinou anys m¨¦s tard, part del mateix equip s¡¯ha tornat a reunir: Mestres repeteix a la direcci¨®, Vilarasau interpreta el paper que havia fet Lizaran, Marco fa el de Vilarasau i la jove Emma Arquillu¨¦ s¡¯incorpora com la criada escocesa. Ara l¡¯espai esc¨¨nic ¨¦s a dues bandes (com sempre a La Villarroel), i l¡¯escenografia la firma Paco Azor¨ªn. El color blau turquesa del terra i dels sof¨¤s no em conven? gens ni mica: ¨¦s innecess¨¤riament anacr¨°nic, i tampoc recorda el teixit d¡¯Indiana que se cita al text, normalment de tons blancs o vermellosos. N¨ªdia Tusal vesteix les tres protagonistes com toca, ja que ens trobem al Boston de principis de segle XX: molta tela i molta capa, i la donzella amb el seu can¨°nic uniforme en blanc i negre (i el davantal massa curt). La traducci¨® al catal¨¤ ¨¦s de Joan Sellent (tothom dempeus!) i continua sonant de meravella: fa la impressi¨® que el text es va escriure en la llengua de Josep Maria de Sagarra. Aquest ¨¦s el talent dels grans traductors.
Els meus espies m¡¯expliquen que el collaret que duu Vilarasau ¨¦s el mateix que llu?a Lizaran fa vint anys, i que l¡¯actriu tamb¨¦ fa servir el seu perfum. ?s ben sabut entre la gent de teatre que Anna Lizaran escollia una frag¨¤ncia diferent per a cada paper que interpretava. El text de Mamet est¨¤ inspirat descaradament en les obres d¡¯Oscar Wilde: ingeni, humor i m¨¤ximes per emmarcar. ¡°Els homes han nascut per ser enganyats!¡±. Emma Vilarasau entra en escena amb la for?a i el magnetisme de la Lizaran, i tamb¨¦ ens fa pensar en ella amb algunes de les seves entonacions. Marta Marco interpreta l¡¯amiga-amant amb un peu en el present, que a estones fa que sortim de l¡¯obra. La gran revelaci¨® d¡¯aquest espectacle (per als que no la coneixien) ¨¦s Emma Arquillu¨¦: la seva criada s¡¯erigeix en una roba-escenes de manual, i les seves corredisses per l¡¯escenari arrenquen moltes rialles. Com ja va fer Elisabet Casanovas a La senyora Florentina i el seu amor Homer (TNC, 2017), aqu¨ª rau el perill dels papers de jove criada: que roben, literalment, la funci¨®.
Ens trobem davant d¡¯una obra plena de dones intel¡¤ligents, bostonianes que utilitzen els homes com a protectors per poder mantenir la seva habitaci¨® pr¨°pia. ?s a dir, per fer el que els doni la gana. ¡°La causa¡± que defensen ¨¦s la s¨¤fica: dones que estimen altres dones perqu¨¨ els homes ni els interessen ni els arriben a la sola de la sabata. L¡¯embolic amb el collaret, l¡¯amant i la seva dona ¨¦s el m¨¦s trivial d¡¯una obra que s¡¯acaba allargant per entestar-se a resoldre un conflicte que ¨¦s el que menys ens interessa. El tercer acte i les seves plomes de disfressa de pitonissa resulten d¡¯all¨° m¨¦s esperp¨¨ntic, per¨° no passa res: l¡¯obra est¨¤ a punt d¡¯exhaurir totes les entrades i segur que tindr¨¤ una gira llarga i generosa. Emma Vilarasau ¨¦s una de les actrius que omple m¨¦s teatres de Catalunya, i els seguir¨¤ omplint fins que a ella li doni la gana. Brindem perqu¨¨ aix¨ª sigui.