¡®Art en pedra¡¯, o com fer l¡¯amor amb les mans

El ferri surt des d¡¯un moll de Williamsburg cap a Long Island, la manera m¨¦s buc¨°lica d¡¯arribar al museu d¡¯Isamu Noguchi (1904-1988), el dissenyador i escultor nord-americ¨¤ d¡¯origen japon¨¨s. Enrere queda l¡¯East River i al davant, una antiga f¨¤brica rehabilitada. De portes endins, es respira la serenitat d¡¯un temple. Les escultures de pedra de Noguchi hi conviuen en harmonia, tamb¨¦ al jard¨ª. Contemplar-les ¨¦s escodrinyar la bellesa d¡¯all¨° abstracte, d¡¯all¨° que dorm, d¡¯all¨° que nom¨¦s ¨¦s visible amb la intu?ci¨®. El Noguchi Museum ¨¦s un llegat, el fil conductor d¡¯una vida dedicada a treballar la mat¨¨ria d¡¯una manera ¨ªntima. Tamb¨¦ ¨¦s un tot escult¨°ric que et porta fins al propi origen, que no ¨¦s un altre que la pedra. Marbre, basalt, granit... No importa tant el nom com l¡¯emoci¨® de qui ¨¦s capa? de modelar-la. De fer-li l¡¯amor per fer-ne art. ¡°El marbre canvia de color segons les mans que el toquen¡±, deia Giovanni Ardini. Unes paraules que una altra escultora tan meticulosa com Barbara Hepworth (1903-1975) va fer seves.

Noguchi i Hepworth tenen molt en com¨²: formen part de la fornada d¡¯escultors nascuts entre finals del segle XIX i principis del XX que van assentar les bases de l¡¯escultura abstracta. Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Henry Moore i Jorge Oteiza tamb¨¦ hi pertanyen i s¨®n els protagonistes d¡¯Art en pedra, la nova exposici¨® de la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera. Tamb¨¦ els uneix el m¨¨tode: tornar a tallar la pedra directament, sense intermediaris. Aix¨ª ¨¦s com van deixar enrere els motllos d¡¯argila i guix per agafar la ma?a i el cisell, les raspes i les llimes. El recorregut arrenca amb l¡¯obra de Hepworth, inspirada pels paisatges ondulants de Cornualla, i amb unes impressionants fotografies de la pedrera de Carrara. A partir d¡¯all¨¤, l¡¯obra de la brit¨¤nica entra en dansa amb la dels seus coetanis. La panor¨¤mica ¨¦s serena i harmoniosa, com aquell tot escult¨°ric que sempre perseguia Noguchi en els seus jardins.

La llum de mig mat¨ª que es cola per les finestres del passeig de Gr¨¤cia ¨¦s majestuosa. El joc d¡¯ombres allargassa les obres: Bird Form (1973) de Moore, A Feeling (1961-65) de Noguchi... Dins de vitrines es mostren Germinal (1967) de Bourgeois i la bell¨ªssima Red Stone (1964-65) de Gabo. Per raons ¨°bvies, la majoria de la vuitantena d¡¯escultures exposades s¨®n en petit format. Totes capturen l¡¯ess¨¨ncia de les mans que les van crear. Algunes ¡ªcom l¡¯arrodonida i sensual Femme-paysage (1962) d¡¯Arp¡ª posen en q¨¹esti¨® la duresa de la pedra. Com s¨®n capa?os de transformar-la fins a aquest extrem? La mateixa q¨¹esti¨® es planteja a la darrera sala, on es representa un di¨¤leg entre aquests pioners de l¡¯escultura abstracta i vuit artistes contemporanis: Anish Kapoor, Cristina Iglesias, Xavier Corber¨®, Alison Wilding, Ettore Spalleti, Stephen Cox, Barry Flanagan i Luciano Fabro. Amb el conjunt de la seva obra, han ajudat a obrir noves perspectives en una disciplina que ara flirteja amb molts materials, per¨° que sempre tindr¨¤ en la pedra un aliat f¨ªsic i espiritual. O aix¨° es despr¨¨n de la connexi¨® entre el magn¨¨tic Sense t¨ªtol III (1997) de Kapoor i el Mendi huts I (1984) de Chillida, que va deixar escrites unes paraules premonit¨°ries sobre el proc¨¦s creatiu i la necessitat de recerca cont¨ªnua: ¡°Tinc les mans d¡¯ahir, em falten les de dem¨¤¡±.