Al Teatre Lliure, una gavina m¨¦s

?s inevitable: les quatre obres m¨¦s c¨¨lebres de Tx¨¦khov han de girar eternament pels nostres escenaris. Despr¨¦s de L¡¯hort dels cirerers, L¡¯oncle V¨¤nia i Les tres germanes, La gavina ¨¦s el colof¨® del quartet txekhovi¨¤. Triangles amorosos, conflictes generacionals, anhels i frustracions¡­ Tx¨¦khov ens parla d¡¯actrius i escriptors, per¨° en el fons retrata tota la humanitat amb la seva combinaci¨® habitual d¡¯afecte i mala bava. El muntatge de Julio Manrique al Lliure ¨¦s una declaraci¨® d¡¯intencions del nou director de la casa i peca, ai, d¡¯un dels mals m¨¦s habituals del nostre teatre: l¡¯adaptaci¨®.

La versi¨® firmada pel mateix Manrique juntament amb Marc Artigau i Cristina Genebat trasllada l¡¯acci¨® a un present de m¨°bils i xarxes socials: el desig de modernitzar la pe?a ¨¦s, paradoxalment, el que fa que s¡¯allunyi. Tampoc no cal el salonet amb el samovar, per¨° ja m¡¯enteneu. Sempre hi ha el perill que els drames de Tx¨¦khov quedin avui dia com hist¨°ries absurdes de burgesos avorrits (que ho s¨®n), i sovint les adaptacions fan que tot resulti m¨¦s vacu i superficial. El to de com¨¨dia de Clara de Ramon fent de Maixa o de David Selvas fent de Sorin funciona (no s¡¯ha de deixar de moure el fulard), perqu¨¨ dona lleugeresa a tot plegat. El dramatisme que el director exigeix a Nil Cardoner en el rol de Konstantin fa que el jove sembli una drama queen fora de lloc, i que el seu desig de crear ¡°formes noves¡± sigui ridiculitzat per la mateixa posada en escena. L¡¯espai dissenyat per Lluc Castells resulta for?a antip¨¤tic, especialment en el primer acte: la foscor i la disposici¨® del p¨²blic a tres bandes dificulta veure i sentir correctament els int¨¨rprets. El pas del segon al tercer acte ¨¦s senzill i vist¨®s, i els mobles del sal¨® familiar podrien ser perfectament de Vin?on. Els v¨ªdeos de Francesc Isern s¨®n molt bonics, per¨° absolutament innecessaris.

Daniela Brown construeix una Nina molt ajustada: decidida i intel¡¤ligent, ni massa l¨¤nguida ni femme fatale. Cristina Genebat com a Irina funciona millor des de la lleugeresa que en el drama, i al Boris de David Verdaguer venen ganes d¡¯abra?ar-lo quan travessa l¡¯escena amb la seva motxilla i canya de pescar. Un any m¨¦s, una gavina m¨¦s. No ser¨¤ la primera ni l¡¯¨²ltima, per descomptat. Com cantava Duncan Dhu, ¡°Cien gaviotas, ?d¨®nde ir¨¢n?¡±.