Charlie Pee: ¡°L¡¯ecosistema de com¨¨dia catal¨¤ ha mort d¡¯¨¨xit¡±

Charlie Pee (Sabadell, 1990) es va graduar en Traducci¨® i Interpretaci¨® abans d¡¯abandonar-se, amb fortuna i per fortuna, al noble art de fer riure. Va ser una de les impulsores de L¡¯altre Mic, un espai que, com El soterrani, va proveir del caliu necessari per fer emergir una nova escena de comediants catalans on ha sigut una de les primeres espases. Tamb¨¦ va auspiciar la iniciativa de mon¨°legs Comedy Gold, va ser membre destacada de L¡¯¨²ltima hora de Catalunya R¨¤dio i actualment col¡¤labora amb el p¨°dcast El Carolate. Ha estat guionista de la s¨¨rie Drama i de La resistencia, un programa que l¡¯ha fet coneguda a tot el territori de parla hispana des que disposa d¡¯una secci¨® pr¨°pia i feta a mida. Charlie Pee reactivar¨¤ a l¡¯octubre la gira de Mamasita, el seu primer mon¨°leg de llarga durada, del qual oferir¨¤ un petit tast aquest cap de setmana dins del Festival Cru?lla.

Pregunta. ?s cert que la gent que no sap qui ¨¦s vost¨¨ li desperta atracci¨®?

Resposta. Ho ¨¦s, per¨° cada cop m¡¯¨¦s m¨¦s dif¨ªcil trobar-la. El que no faig mai ¨¦s comen?ar res amb alg¨² que em vingui en mode fan. Si ets superfan meu, ¨¦s impossible que m¡¯agradis. Per¨° no perqu¨¨ jo m¡¯hi obligui o m¡¯ho autoimposi; simplement, veig aquella persona d¡¯una manera que ja no ¨¦s atractiva per a mi. Perqu¨¨ suposa partir d¡¯una desigualtat massa b¨¨stia. Ara, tamb¨¦ he conegut gent que sabia qui era per¨° ho han tractat amb naturalitat. El que no m¡¯acaba d¡¯agradar ¨¦s l¡¯¡±ostres, quan els expliqui als meus amics que he estat amb la Charlie Pee¡±. Perqu¨¨ es donen situacions en qu¨¨ jo no s¨¦ si estic agradant a l¡¯altra persona per com soc o per qui soc. Si hi ha el dubte, ja no m¡¯interessa gens continuar. Quan l¡¯altra persona no sap qui soc, ¨¦s molt m¨¦s divertit: puc explicar de mi el que vull, quan i al ritme que vull.

P. Com recorda la seva adolesc¨¨ncia a Sabadell? Anava sovint a Zona Herm¨¨tica?

R. Algun dissabte vaig escapar-me per anar-hi de festa. En alguna ocasi¨®, fins i tot, vaig coincidir amb el meu germ¨¤ saltant pel pati de casa: ¡°Ah, que tu tamb¨¦ surts aquesta nit¡±. Dels locals de Zona Herm¨¨tica, el meu preferit era el Blas Blas, on posaven m¨²sica indie i era un rotllo completament diferent al Bora Bora, que potser ¨¦s el m¨¦s fam¨®s. Al Bora Bora posaven reggaeton, i al Blas Blas posaven The Killers. No ¨¦s tant que m¡¯agrad¨¦s l¡¯indie com que tampoc hi havia molta m¨¦s alternativa. Tampoc sortia de festa per Barcelona. Jo nom¨¦s venia a Barcelona si hi f¨¨iem una excursi¨® amb el col¡¤le. Fa deu anys que hi visc i no fa gaire encara m¡¯hi perdia. El primer cop que trepitjo l¡¯Apolo tinc 28 anys. Els ho vaig demanar a uns amics amb qui aleshores estava escrivint una s¨¨rie.

P. La s¨¨rie era Drama, oi? Tant en aquesta s¨¨rie com a Mamasita hi aboca l¡¯experi¨¨ncia del seu avortament. Quin proc¨¦s fa, des que pren la decisi¨® d¡¯aturar l¡¯embar¨¤s fins que ¨¦s capa? de sedimentar-ho narrativament per fer-ne com¨¨dia?

R. ?s un proc¨¦s, una reflexi¨®, que explicito dins del mateix xou. Tot aix¨° a mi em passa quan tinc vint anys, i va ser una cosa que vaig viure d¡¯una manera molt privada, perqu¨¨ acabava d¡¯arribar a un altre pa¨ªs per fer-hi un Erasmus i no hi tenia a ning¨² de confian?a per demanar-li d¡¯acompanyar-me a la cl¨ªnica. Ni tenia amics all¨¤, ni vaig voler fer patir a ning¨² d¡¯aqu¨ª; no vaig trucar a ning¨². ?s una experi¨¨ncia que vaig viure sola. Ho vaig fer sola, vaig sortir d¡¯aquella cl¨ªnica sola, me¡¯n vaig tornar a la resid¨¨ncia i em vaig cuinar el que em venia de gust, que era llom amb formatge. No s¨¦ per qu¨¨ en tenia antull, de llom amb formatge. Per¨° me¡¯l vaig acabar i, per a mi, en aquell moment ja havia passat p¨¤gina.

P. I en tornar a Catalunya?

R. Tampoc l¡¯hi explico a ning¨² i tiro endavant com si no hagu¨¦s passat res. No ¨¦s fins uns anys despr¨¦s, quan comen?o a fer mon¨°legs i m¡¯adono que el material que a mi m¡¯interessa t¨¦ a veure amb agafar coses doloroses, o coses que et costa explicar a altra gent, per fer-ne humor, que m¡¯adono que aquella experi¨¨ncia no estava del tot tancada.

Quan vaig comen?ar a parlar d¡¯avortament no hi havia cap monologuista a Espanya que tract¨¦s el tema

P. ?s m¨¦s f¨¤cil explicar segons qu¨¨ al p¨²blic, potser?

R. Molt m¨¦s. Damunt d¡¯un escenari puc parlar obertament de coses que m¡¯han generat dolor. Les agafo i en faig un bloc de stand up. Quan vaig comen?ar a parlar d¡¯avortament no hi havia cap monologuista a Espanya que tract¨¦s el tema. Sobretot al principi, certs comentaris em van fer dubtar: ¡°Potser estic frivolitzant amb material sensible?¡± Les reaccions ara, per¨°, van en el sentit contrari. Una noia se¡¯m va acostar al final d¡¯un dels xous per dir-me com d¡¯identificada s¡¯havia sentit amb aquesta hist¨°ria. Aquesta espectadora tampoc l¡¯hi havia explicat a ning¨², i el mon¨°leg la va fer reflexionar sobre si parlar-ne, si treure-ho, tamb¨¦ la podria ajudar a ella.

P. Un altre tab¨² que tracta sovint als mon¨°legs ¨¦s el consum de drogues. En una entrevista recent parlava de l¡¯¨²s recreatiu que en fa.

R. Saps qu¨¨ passa? Jo no tinc cap mena de problema de parlar d¡¯aquestes coses. En aquesta entrevista que menciones, per¨°, se¡¯m va estar buscant el titular fins que m¡¯en van treure un de tendenci¨®s. Jo no havia anat a parlar de drogues, i van agafar uns segons d¡¯entrevista per posar-hi un titular que no trobo representatiu de la conversa. A mi inicialment ja em va fer r¨¤bia, per¨° quan vaig comen?ar a rebre missatges del meu germ¨¤, encara me¡¯n va fer m¨¦s. Perqu¨¨ parlem de premsa generalista que podrien llegir els meus avis, i jo no vull preocupar-los. Parlar-ne als xous, que no s¡¯enregistren, ¨¦s molt diferent.

P. Ha estat girant amb Mamasita per Catalunya i per Espanya alhora, canviant d¡¯idioma segons on es trob¨¦s. Com ¨¦s dissenyar un espectacle en dues lleng¨¹es diferents? Diria que hi ha bromes que funcionen aqu¨ª i no a la resta de l¡¯estat?

R. El que passa amb Mamasita ¨¦s que aplega blocs que vaig escriure originalment en castell¨¤, altres escrits originalment en catal¨¤, i altres en angl¨¨s, que ¨¦s un idioma que domino perfectament. Ara tot ha canviat, per¨° quan vaig comen?ar, a Barcelona hi havia molts m¨¦s micros oberts en angl¨¨s que en catal¨¤ i castell¨¤, i jo hi anava sovint a provar material. Els que tinc escrits en castell¨¤ eren de l¡¯¨¨poca que no existien ni El soterrani ni L¡¯altre Mic, i si volies provar text ho havies de fer en espais on el catal¨¤ no et funcionava per connectar amb aquell p¨²blic concret. Sobre quines bromes funcionen millor a cada banda, la veritat ¨¦s que les parts originalment escrites en catal¨¤ funcionen millor a Catalunya, i viceversa. Els acudits que tenen millor acollida en un lloc, a l¡¯altre passen desapercebuts.

P. Generacionalment forma part d¡¯una fornada de monologuistes catalans molt sensibles amb la situaci¨® de la llengua. El fet de fer anar el castell¨¤ als xous i a les col¡¤laboracions amb mitjans espanyols li ha generat mai cap conflicte?

R. Al contrari. Els meus companys em diuen que fer-ho b¨¦, quan comences a fer-te coneguda a Espanya, passa precisament per no deixar de fer projectes en catal¨¤. A les meves xarxes, el mateix: totes les publicacions s¨®n en catal¨¤, malgrat que aix¨° em faci perdre seguidors. S¨¦ que a molts els perdo per aix¨°, perqu¨¨ m¡¯escriuen per fer-m¡¯ho saber.

P. Els unfollows s¨®n de seguidors de La resistencia, imagino. Com ¨¦s treballar en un programa amb un impacte i una audi¨¨ncia tan grans com el de David Broncano?

R. Com a guionista no n¡¯era conscient, d¡¯aquest impacte, per¨° fent pantalla ja ha estat tota una altra cosa. Jo vaig al teatre on s¡¯enregistra, em poso davant d¡¯un p¨²blic de tres-centes persones, faig la meva secci¨® en viu i sense talls, me¡¯n torno a casa, i em fa l¡¯efecte que la meva feina s¡¯acaba all¨¤. No acabo de ser conscient que all¨° despr¨¦s s¡¯emet per un canal i s¡¯escampa per les xarxes, ni que ho veuen milers de persones. El desembre era a San Pedro d¡¯Atacama, a Xile, i una persona em va parar: ¡°Tu eres la de La resistencia, ?no?¡±. A mi que em reconeguin a l¡¯altra punta del m¨®n ¨¦s una cosa que encara he d¡¯aterrar. O tenir mil missatges a la b¨²stia d¡¯entrada de les meves xarxes. Ara mateix les odio, les xarxes.

P. Quin seria el motiu principal d¡¯aquest odi?

R. L¡¯angoixa que em generen. No les dono de baixa perqu¨¨ realment s¨®n una eina de comunicaci¨® ¨²til si el que vols ¨¦s que la gent vingui a veure¡¯t als xous. Per¨° em genera angoixa la sensaci¨® d¡¯haver d¡¯estar permanentment activa i pujant-hi contingut tota l¡¯estona. La sensaci¨® de no poder desconnectar-ne ni una setmana. I el fet ¨¦s que abans, quan no tenia tants seguidors, s¨ª que em semblaven divertides. Per¨° ara els missatges dels fans m¡¯impossibiliten llegir els dels meus amics. I la sensaci¨® de no poder contestar-ho tot. Jo abans sempre agra?a un missatge d¡¯alg¨² a qui agradava la meva feina, per¨° ara en s¨®n tants que no puc gestionar-ho, no tinc prou vida, i sento que estic descuidant la gent. Aquest seria el motiu principal d¡¯aquest odi. Les odio per aix¨°. I les odio molt fort.

P. Paradoxalment, l¡¯¨¨xit dels c¨°mics de la seva generaci¨® s¡¯est¨¤ consolidant alhora que s¡¯afebleix l¡¯ecosistema de stand up que els va aixoplugar als inicis: vost¨¨ fa un any que no coordina L¡¯altre Mic i El soterrani va anunciar aquest juliol el seu punt final.

R. No m¡¯ho havia plantejat en aquests termes, per¨° tens ra¨®: d¡¯alguna manera, hem mort d¡¯¨¨xit. Necessit¨¤vem generar uns espais que no existien, els vam generar, van funcionar de puta mare, i ara tots treballem professionalment fent humor. Aquests espais ens han fet de plataforma per poder-nos dedicar al que ens vol¨ªem dedicar. Quan vaig comen?ar amb la com¨¨dia, m¡¯ho havia de combinar amb fer classes d¡¯angl¨¨s i no deixava de pensar en com m¡¯agradaria poder-me dedicar nom¨¦s a fer riure. Hi reflexiono, i ¨¦s com: ¡°H¨°stia, ho he aconseguit¡±. Em costa molt gestionar emocions, per¨° quan realment penso on hem arribat, alguna cosa em sacseja per dins. Em fa feli? per mi, per¨° tamb¨¦ pels altres companys. Hem picat molta pedra i ara, d¡¯alguna manera, estem vivint el somni.

Els monologuistes catalans hem picat molta pedra i ara estem vivint el somni

P. Per qu¨¨ creu que la CCMA no ha sabut vehicular aquest ¨¨xit? Jugada mestra, copresentat per vost¨¨, no va renovar. Zona franca, amb Joel D¨ªaz, tamb¨¦ va ser torpedinat. Ara tots dos sou al Cuina com puguis. Fa l¡¯efecte que es menyst¨¦ el talent.

R. Aquesta ¨¦s una bona pregunta, la veritat. Jo crec que la CCMA t¨¦ molta por. Por de modernitzar-se, fonamentalment. Hi ha gent all¨¤ dins que hi porta molts anys, molts funcionaris amb la feina assegurada, i seguir com sempre ¨¦s la tend¨¨ncia m¨¦s senzilla. De la mateixa manera, crec que som en un moment de certs canvis, i soc optimista.

P. Amb quins companys de generaci¨® se sent m¨¦s identificada, m¨¦s en sintonia?

R. Yunez Chaib, Ignasi Taltavull, Adri Romeo. L¡¯Iggy Rubin, a Madrid. Suposo que tamb¨¦ ¨¦s perqu¨¨ s¨®n amics meus. Per a mi, connectar amb alg¨² en amistat i en sentit de l¡¯humor s¨®n dos processos que van en paral¡¤lel. La gent que ent¨¦n el meu humor, al final acaba esdevenint amic meu. Un altre c¨°mic amb qui crec que estem en sintonia, tot i que parlem de coses molt diferents, ¨¦s el Manel Vidal.

P. Amb c¨°mics com el Manel Vidal o com l¡¯Ana Polo ¨¦s f¨¤cil treure l¡¯entrellat de les seves conviccions pol¨ªtiques a trav¨¦s de l¡¯humor; respectivament, el nacionalisme catal¨¤ i el feminisme interseccional. Quines diria que s¨®n les seves conviccions?

R. Aix¨° ¨¦s una cosa que algun cop he parlat amb l¡¯Ana, a qui tamb¨¦ admiro molt. Crec que la difer¨¨ncia entre ella i jo ¨¦s que ella t¨¦ un missatge i fa servir l¡¯humor per comunicar-lo, mentre que jo faig com¨¨dia amb l¡¯¨²nic objectiu de fer riure. Ara b¨¦, s¨ª que hi ha un missatge i unes conviccions impl¨ªcites al darrere. Jo tamb¨¦ soc feminista. Jo, quan faig refer¨¨ncia a Catalunya en un xou a Madrid, tamb¨¦ dic ¡°en mi pa¨ªs¡±. Potser no faig un bloc ni acudits sobre el fet de ser nacionalista catalana, per¨° tamb¨¦ ho soc. Jo vull que la gent rigui amb el meu stand up, per¨° les meves conviccions hi s¨®n d¡¯una manera inherent.