Charlie Pee: ¡°?s sa riure-se¡¯n d¡¯un mateix i de tothom!¡±

?s t¨ªmida. S¨ª. I ning¨² ho diria. Surt de Catalunya R¨¤dio (on la podem escoltar a L¡¯¨²ltima hora) vestida amb un pantal¨® de xandall gris i un jersei mig blanc mig negre. Arrossega una bossa de tela i una jaqueta que, tot i que parlen de temperatures g¨¨lides, al solet de la Diagonal no cal. Charlie Pee (Sabadell, 31 anys) es dedica a l¡¯stand up, una vessant del mon¨°leg centrada en all¨° autobiogr¨¤fic. Va de bar en bar amb els seus xous, feia roast battles i ara fa El rostit, la contracten per a congressos, sopars i esdeveniments de tota mena. Cada mes actua a Madrid. ?s guionista de La resistencia, de s¨¨ries com Drama i prepara un parell de s¨¨ries pr¨°pies. Ser¨¤ una de les cares del Festival C¨°mic de Figueres aquesta Setmana Santa (del 14 al 17 d¡¯abril).

M¨¢s informaci¨®n

Mon¨°legs solidaris al Lliure

¡°No toqueu la botzina!¡±

Paraules i humor per superar les crisis

Pregunta. Tu anaves per a traductora... Com vas entrar en el m¨®n de la com¨¨dia?

Resposta. En els ¨²ltims dos anys de carrera ja estava farta de traduir. I vaig descobrir monologuistes com George Carlin, Sarah Silverman... Era gent que parlava de les coses que els passaven i ho feien amb molta gr¨¤cia. Aix¨° era guap¨ªssim! Em vaig apuntar a l¡¯acad¨¨mia Set d¡¯acci¨®, de Gabriel C¨®rdoba i de seguida vaig sentir que aix¨° era el que volia fer sempre.

P. Va ser una decisi¨® inesperada, doncs?

R. Quan vaig comen?ar, tota t¨ªmida, els meus van flipar. Jo no era dels graciosets de la classe, que ara s¨®n animadors socioculturals; jo era dels marginals, que ara fem stand up. Els que ens pegaven al cole, gent que ha estat inadaptada, no ha tingut amics, que ha estat molt sola sempre. I t¨¦ aquestes coses a dins que no ha pogut dir mai. En tot el que explico als escenaris s¡¯ent¨¨n perfectament. Converteixo en com¨¨dia all¨° que em genera un dolor a dins: se¡¯m va morir la gossa i vaig patir molt... doncs en vaig fer com¨¨dia. Ara noto que m¡¯¨¦s m¨¦s f¨¤cil relacionar-me. Vergonya no he tingut mai, eh? ?s diferent la vergonya de la timidesa. Parlant tan obertament de la meva intimitat amb desconeguts he anat perdent la meva introversi¨®. ?s una ter¨¤pia. ?s terap¨¨tutic per a mi i per a gent que potser t¨¦ els mateixos dolors...

P. El teu espai de confort s¨®n elsbars...

R. L¡¯stand up neix als bars. ?s on t¨¦ m¨¦s ess¨¨ncia. Per complicitat, genera una energia molt diferent a la de la tele, o els teatres. I no m¡¯interessa res de les xarxes socials que no sigui promoure¡¯m i que vinguin a veure¡¯m al bar. Fer les coses a casa meva, sola, no m¡¯agrada. No m¡¯interessa i no ho far¨¦ mai. Ni durtant la pand¨¨mia, ho he fet.

El qu¨¨ a mi m¡¯agrada, el que em fa riure a mi i a una altra persona, que pot ser dona o home. No hi ha g¨¨nere, en l¡¯humor

P. ?s diferent l¡¯stand up del mon¨°leg?

R. L'stand up ¨¦s autobiogr¨¤fic o, en tot cas, va del que m¡¯ha passat a mi mateixa. Si ho fes una altra persona no funcionaria, perqu¨¨ no seria natural, estaria actuant. Jo no actuo: jo explico el que explicaria en un sopar als amics.

P. L¡¯stand up era un m¨®n? molt mascul¨ª...

R. Encara ho ¨¦s, per¨° ja no tant. L¡¯escena catalana ha crescut molt parit¨¤ria i molt guai. Al cartell del festival C¨°mic hi ha quatre noies i dos nois. I ¨¦s normal, ¨¦s de puta mare. No resulta estrany. Segueix sent un m¨®n molt mascul¨ª, per¨° aqu¨ª ho estem fent b¨¦.

P. Tamb¨¦ era un m¨®n molt poc en catal¨¤...

R. Jo vaig comen?ar en catal¨¤ per¨° veia que no funcionava perqu¨¨ gaireb¨¦ tots ho feien en castell¨¤ i no ¨¦s el mateix fer humor en castell¨¤ que en catal¨¤, perqu¨¨ el catal¨¤ ¨¦s una cultura diferent, vulguem acceptar-ho o no. I quan despr¨¦s de cinc c¨°mics en castell¨¤ entrava jo, en catal¨¤, doncs es trencava el ritme, l¡¯energia. Amb el Pau Duran vam crear la companyia Pebrot Comedy i, amb el Toni Monz¨®, an¨¤vem pels pobles de festes majors, en catal¨¤ i perfecte. Per¨° a Barcelona era en castell¨¤. Llavors vaig entrar al circuit angl¨¨s i tot, perqu¨¨ parlo angl¨¨s. Per¨° volia fer-ho en catal¨¤, m¡¯expresso millor.

P. De qu¨¨ parles?

R. El cat¨¤leg est¨¤ al meu cap. Per exemple, tinc una idea arran d¡¯una cosa que m¡¯ha passat, doncs la comen?o a treballar, i a partir d¡¯aqu¨ª hi vaig afegint coses noves, veig el que funciona i el que no... Porto des de l¡¯octubre fent el meu xou Mamasita i segurament hi ha mil coses diferents entre el primer i l¡¯¨²ltim, tot i que ¨¦s la mateixa base. No pujo a l¡¯escenari amb el text redactat, no per improvisar sin¨® per ser natural. Em sembla molt lleig llegir un text, sembla que llegeixis una redacci¨®. Jo fujo d¡¯aix¨°! M¡¯apunto una praula de cada ¨ªtem i me¡¯n recordo de tot. M¡¯ha passat a mi, ho he fet jo...

El m¨¦s valu¨°s que he apr¨¨s amb l''stand up' ¨¦s a? passar-m'ho b¨¦

P. Improvises, alguna vegada?

R. S¨ª, de vegades explico algo que no havia dit mai. Per¨° sempre amb naturalitat. ?s important¨ªssim. Si la gent et veu dubtar o patir li generes una tensi¨®, i pensa: ¡®Ai, ho est¨¤ passant malament¡¯ i aix¨° fa que no disfrutin. Per¨° jo a l¡¯escenari ja em sento tan c¨°moda que puc dir i fer el que vulgui amb naturalitat.

P. Tens por que se t¡¯escapi una de grossa?

R. No. I si passa, que passi. ?s igual. Al final ¨¦s una cosa d¡¯humor. S¨¦ fins a on puc arribar. Encara que el p¨²blic no connecti amb el que estic dient, em relaxo i transmeto aquest bon rotllo que tinc. ?s el m¨¦s valu¨°s que he apr¨¨s: passar-m'ho b¨¦. Jo faig aix¨° perqu¨¨ vull fer-ho. I quan ho gaudeixo jo, no pot anar malament. La setmana de la dona em van contractar per fer un mon¨°leg en una entitat de dones. Eren senyores de 60 anys o m¨¦s... No em coneixien, no eren el meu target. I just abans va pujar l¡¯alcaldessa del poble vas fer una intervenci¨® parlant de la guerra d'Ucra?na... I despr¨¦s, apa, jo cap all¨¤. A parlar de polles! Doncs vaig decidir passar-m'ho b¨¦. Jugo a aix¨°. I quan surto a escena, ja est¨¤.

P. Es pot fer humor de tot?

R. Absolutament. ?s molt divertit quan es fa ben fet. Tinc chistes masclistes que s¨®n divertid¨ªssims per¨° no els far¨¦ el dia de la dona. Els far¨¦ en altres contextos. Potser a una persona discapacitada li fa gr¨¤cia que li expliqui un acudit de cadires de rodes, perqu¨¨ ¨¦s normalitzar el que li est¨¤ passant i se sentir¨¤ un m¨¦s. Potser ¨¦s si no el faig, quan es pot sentir discrimiat.

P. Has tingut problemes amb algun col¡¤lectiu?

Converteixo en com¨¨dia all¨° que em genera un dolor a dins. I el que acabo fent ¨¦s curar-lo

R. Tinc un acudit de vegans que he explicat mil cops a tot arreu i tothom riu. A la r¨¤dio, per¨°... alguns vegetarians em van escriure per les xarxes socials dient-me detot¡­ I jo era vegetariana (ara no ho soc perqu¨¨ vaig com vaig...). ?s sa riure¡¯s d¡¯un mateix i de tothom! Em ric del fet que soc celiaca. Quan soc la primera que ric de mi mateixa estic deixant que es riguin de mi, tamb¨¦.

P. Com definiries el teu humor?

R. No m¡¯agrada definir-lo. ?s meu, aix¨° s¨ª. El qu¨¨ a mi m¡¯agrada, el que em fa riure a mi i a una altra persona, que pot ser dona o home. No hi ha g¨¨nere, en l¡¯humor.

P. Gaireb¨¦ no m'has parlat de polles...

R. La paraula polla fa molta por. Genera molt rebombori sempre. Diuen que jo nom¨¦s parlo de polles. Al xou de Mamasita ho explico al principi de tot i ¨¦s xocant, perqu¨¨ impacta molt, encara, que una noia digui la paraula polla en un escenari. Despr¨¦s segueixo una hora m¨¦s, parlant de mil coses, no de polles.