Les bones intencions a les xarxes socials
Em pregunto en quin moment el sol fet de mencionar, de dir, de visibilitzar, ens sembla suficient, com si repostejar un cartell de la mani de lloguers convalid¨¦s afiliar-se al sindicat
Estem presenciant un final d¡¯any realment catastr¨°fic: cada dia ens llevem amb una not¨ªcia pitjor que la del dia anterior i, amb la mateixa intensitat, la repostegem a les xarxes. Reporters d¡¯una moral sempre en perill, heu convertit el meu Instagram en una maced¨°nia de trag¨¨dies; una story per a cadascuna d¡¯elles: el genocidi de Palestina, la vergonyosa gesti¨® de la DANA, els abusos d¡¯Errej¨®n i la vict¨°ria de Trump. Per¨°, lluny que tots aquests reposts es tradueixin en un moment hist¨°ric de r¨¤bia i revoluci¨®, sembla que n¡¯hi ha prou amb ser portaveus de drames a granel.
El compte d¡¯Instagram de Cristina Fallar¨¢s, la feminista que ja fa temps que ha convertit el seu perfil personal en un abocador de testimonis an¨°nims de centenars de casos de viol¨¨ncia sexual contra les dones, ¨¦s un exemple de la indifer¨¨ncia que pot generar la sobreexposici¨® indiscriminada del desastre. Quin impacte t¨¦ un testimoni m¨¦s en una llista infinita de viol¨¨ncies? ?s nom¨¦s aix¨°: un testimoni m¨¦s d¡¯aquesta normalitat que ja s¡¯ha instaurat en el perfil de la periodista. Potser impacta m¨¦s quan l¡¯agressor ¨¦s un pol¨ªtic d¡¯esquerres amb cara de bon nen, per¨° aix¨° tampoc m¡¯impedeix continuar el meu scroll particular.
La filosofia d¡¯arxivera de Fallar¨¢s exemplifica el que des de fa uns quants anys s¡¯est¨¤ convertint en la columna vertebral de la milit¨¤ncia: el testimoni. Qualsevol subjectivitat s¡¯efectua en el moment que es verbalitza i, per tant, el m¨¦s important ¨¦s fer sentir la teva veu. I, com si f¨®ssim una pija de Los Angeles que despr¨¦s de votar Kamala Harris se¡¯n va de brunch amb les seves amigues, amb la tranquil¡¤litat que et dona saber que nom¨¦s formes part del mal menor, en tenim prou amb fer una falca informativa a l¡¯inici de tots els nostres microesdeveniments culturals per recordar-nos que estem de dol general. I voted, I made my voice heard.
No dec ser l¡¯¨²nica a qui aquest enfilall de bones intencions a les xarxes socials li genera una apatia profunda. ?s evident que el problema en cap cas s¨®n la Fallar¨¢s ni la teva amiga commoguda per una ¨¤via valenciana que ho ha perdut tot, per¨° queda clar que l¡¯exhibici¨® indiscriminada de veus nom¨¦s alimenta la cacofonia de l¡¯horror col¡¤lectiu i la creen?a que tot est¨¤ perdut, i que desactiva qualsevol objectiu primari de di¨¤leg o reparaci¨®.
I, lluny de voler reobrir el debat etern de si les xarxes socials poden ser un espai pol¨ªtic (perqu¨¨ la q¨¹esti¨® ¨¦s si avui dia n¡¯hi ha cap que ho sigui m¨¦s), em pregunto en quin moment el sol fet de mencionar, de dir, de visibilitzar, ens sembla suficient, com si repostejar un cartell de la mani de lloguers convalid¨¦s afiliar-se al sindicat.
Influencers de les injust¨ªcies, exposem la nostra indignaci¨® durant un dia, traiem a passejar informacions urgents d¡¯¨²ltima hora i presumim de la nostra implicaci¨® com si f¨®ssim la reina Let¨ªcia apartant-se els cabells de l¡¯orella perqu¨¨ tothom vegi que duu unes arracades d¡¯una dissenyadora valenciana en solidaritat amb les afectades per la DANA: amb el s¨ªmbol ja n¡¯hi ha prou, perqu¨¨ no sabem qu¨¨ fer despr¨¦s d¡¯interpretar-lo.