Madrid t¨¦ por del Watusi

A Iv¨¢n Morales li va costar D¨¦u i ajuda muntar El d¨ªa del Watusi, la c¨¨lebre i reeixida novel¡¤la de Francisco Casavella. Fins que va pujar a l¡¯escenari del Lliure de Gr¨¤cia, la primavera passada, feia almenys cinc anys, pel cap baix, que el director i dramaturg barcelon¨ª hi esmer?ava dies i nits, amb promeses vagues de produccions i coproduccions pel mig, amb l¡¯¨²nic suport, durant molt de temps, del festival Grec. Cap empresa privada hi volia apostar. I els teatres p¨²blics se¡¯l miraven sense convenciment. Per¨° no havia trucat a la porta de Juan Carlos Martel, al Teatre Lliure, que li va dir per qu¨¨ no, som-hi. Durant tots aquests anys de recerca, Morales havia buscat la complicitat d¡¯algun teatre madrileny, ja que les funcions serien en castell¨¤ i comptava amb Enric Auquer per al paper de Fernando Atienza. Disposar d¡¯un primer actor de moda, tant a Madrid com aqu¨ª, ¨¦s vital per aixecar qualsevol projecte. Per estramb¨°tic que sigui, si tens un Auquer, ets m¨¦s a prop del s¨ª que del no.

Per¨° mai no van acabar de veure clara la proposta. Per massa barcelonina? Perqu¨¨ duraria molt? Per qu¨¨ Casavella no ¨¦s un cl¨¤ssic (!)? A Madrid, el Centro Dram¨¢tico Nacional (CDN) acaba d¡¯estrenar una versi¨® de Nada, de Carmen Laforet, adaptada per Joan Yago, de tres hores. I el 2022, el mateix teatre va fer Lectura f¨¢cil, de Cristina Morales, amb Alberto San Juan com a dramaturg¡­ Morales pensava que, havent estrenat, la cosa canviaria, que el CDN l¡¯acolliria. Hi confiava a cegues. Despr¨¦s m¨¦s, sobretot gr¨¤cies a la gran rebuda que va tenir, tot i les quatre hores llargues de durada, amb entrades exhaurides i tota la cr¨ªtica de Barcelona als seus peus. Aquest dilluns va guanyar els Butaca a millor muntatge, millor actor (Enric Auquer) i millor actor de repartiment (Guillem Balart). Poca broma.

Tanmateix, a Madrid no volen el Watusi. I no el volen perqu¨¨ els fa por. ?s ben cert que Madrid viu una guerra cultural en tota regla, que estan rodant caps, que el conseller de Cultura madrileny, Mariano de Paco, programa de facto els Teatros del Canal, i que les institucions dram¨¤tiques estatals (CDN, Teatro Cl¨¢sico, etc.) estan soles davant l¡¯embat de la dreta extrema. I no ¨¦s menys cert que la radiografia que fa Casavella de la Transici¨® no ¨¦s gaire amable ni amb el poder conservador estatal (¡°Pasaron los a?os y vi carteles de un partido reorganizado con el logotipo de una gaviota en vuelo, una W deshecha ya en tiempos del Partido Liberal Ciudadano¡±, p. 580), ni amb el poder conservador catal¨¤. Passa, per¨°, que aqu¨ª ja estem acostumats a dir pestes de nosaltres mateixos. Tot el que diu Casavella dels anys 1970 i 1980 els catalans ja ho havien vist abans.

El teatre, qualsevol art, ¨¦s sempre pol¨ªtic. I quan no ho ¨¦s, o pret¨¦n no ser-ho, ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s de dretes. Innocu. Quan es tracta de no molestar, o de mirar cap a una altra banda, pots desvestir qualsevol sant, pots fer creure que l¡¯oncle V¨¤nia ¨¦s abstemi o que tota la culpa de la mortaldat que provoca Macbeth ¨¦s de la seva dona. Casavella fica el dit a l¡¯ull a molta gent. I Morales no li va fer treure¡¯l, a banda d¡¯aixecar un muntatge que recordarem tota la vida. A Madrid se l¡¯hauran perdut, per¨° igual que va venir Lectura f¨¢cil, vindr¨¤ Nada. I deixarem que ells expliquin la nostra hist¨°ria, per¨° s¡¯estalviaran sentir la nostra versi¨®. Una bona met¨¤fora de moltes coses.