Les bones intencions a les xarxes socials

Estem presenciant un final d¡¯any realment catastr¨°fic: cada dia ens llevem amb una not¨ªcia pitjor que la del dia anterior i, amb la mateixa intensitat, la repostegem a les xarxes. Reporters d¡¯una moral sempre en perill, heu convertit el meu Instagram en una maced¨°nia de trag¨¨dies; una story per a cadascuna d¡¯elles: el genocidi de Palestina, la vergonyosa gesti¨® de la DANA, els abusos d¡¯Errej¨®n i la vict¨°ria de Trump. Per¨°, lluny que tots aquests reposts es tradueixin en un moment hist¨°ric de r¨¤bia i revoluci¨®, sembla que n¡¯hi ha prou amb ser portaveus de drames a granel.

El compte d¡¯Instagram de Cristina Fallar¨¢s, la feminista que ja fa temps que ha convertit el seu perfil personal en un abocador de testimonis an¨°nims de centenars de casos de viol¨¨ncia sexual contra les dones, ¨¦s un exemple de la indifer¨¨ncia que pot generar la sobreexposici¨® indiscriminada del desastre. Quin impacte t¨¦ un testimoni m¨¦s en una llista infinita de viol¨¨ncies? ?s nom¨¦s aix¨°: un testimoni m¨¦s d¡¯aquesta normalitat que ja s¡¯ha instaurat en el perfil de la periodista. Potser impacta m¨¦s quan l¡¯agressor ¨¦s un pol¨ªtic d¡¯esquerres amb cara de bon nen, per¨° aix¨° tampoc m¡¯impedeix continuar el meu scroll particular.

La filosofia d¡¯arxivera de Fallar¨¢s exemplifica el que des de fa uns quants anys s¡¯est¨¤ convertint en la columna vertebral de la milit¨¤ncia: el testimoni. Qualsevol subjectivitat s¡¯efectua en el moment que es verbalitza i, per tant, el m¨¦s important ¨¦s fer sentir la teva veu. I, com si f¨®ssim una pija de Los Angeles que despr¨¦s de votar Kamala Harris se¡¯n va de brunch amb les seves amigues, amb la tranquil¡¤litat que et dona saber que nom¨¦s formes part del mal menor, en tenim prou amb fer una falca informativa a l¡¯inici de tots els nostres microesdeveniments culturals per recordar-nos que estem de dol general. I voted, I made my voice heard.

No dec ser l¡¯¨²nica a qui aquest enfilall de bones intencions a les xarxes socials li genera una apatia profunda. ?s evident que el problema en cap cas s¨®n la Fallar¨¢s ni la teva amiga commoguda per una ¨¤via valenciana que ho ha perdut tot, per¨° queda clar que l¡¯exhibici¨® indiscriminada de veus nom¨¦s alimenta la cacofonia de l¡¯horror col¡¤lectiu i la creen?a que tot est¨¤ perdut, i que desactiva qualsevol objectiu primari de di¨¤leg o reparaci¨®.

I, lluny de voler reobrir el debat etern de si les xarxes socials poden ser un espai pol¨ªtic (perqu¨¨ la q¨¹esti¨® ¨¦s si avui dia n¡¯hi ha cap que ho sigui m¨¦s), em pregunto en quin moment el sol fet de mencionar, de dir, de visibilitzar, ens sembla suficient, com si repostejar un cartell de la mani de lloguers convalid¨¦s afiliar-se al sindicat.

Influencers de les injust¨ªcies, exposem la nostra indignaci¨® durant un dia, traiem a passejar informacions urgents d¡¯¨²ltima hora i presumim de la nostra implicaci¨® com si f¨®ssim la reina Let¨ªcia apartant-se els cabells de l¡¯orella perqu¨¨ tothom vegi que duu unes arracades d¡¯una dissenyadora valenciana en solidaritat amb les afectades per la DANA: amb el s¨ªmbol ja n¡¯hi ha prou, perqu¨¨ no sabem qu¨¨ fer despr¨¦s d¡¯interpretar-lo.