L¡¯honor del comprom¨ªs

Mestre Quimet, t'han donat el Premi d'Honor. Qui t'ho hauria dit, fa 30 anys! I no estic deixant anar nom¨¦s una frase feta. Perqu¨¨ en aquestes l¨ªnies que comen?o a escriure, en aquestes frases precipitades i mal ordenades que emprenc en saber la not¨ªcia, mentre se'm dibuixa a la cara un somriure entre feli?, ir¨°nic i nost¨¤lgic, voldria dir que llavors, ara ja fa tant temps, tenies com a divisa impl¨ªcita ser tu qui ho donava tot i gratis, sabent que, a canvi, no rebries mai res. Joaquim Molas ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Per cert, quan s'augmentar¨¤ de deb¨° l'equival¨¨ncia met¨¤l¡¤lica d'aquest honor? Quants diners es d¨®na als senyors guardonats ¨Csempre estrangers que no saben, ni els interessa saber, qu¨¨ ¨¦s la cultura catalana¨C amb el premi Catal¨°nia, concedit per l'Institut d'Estudis de Cultura o de no s¨¦ qu¨¨ Mediterrani que dep¨¨n de la Generalitat? Com ¨¦s que no tenen vergonya, davant un greuge comparatiu tan brutal, les persones que s'ocupen dels dos premis?

L'exabrupte no m'allunya en absolut de Joaquim Molas. Ell no esperava res i ho donava tot a una cultura en el valor i vigor de la qual, sense complexos, sempre va creure. D'altres pensen que cal enlluernar els de fora i que els de dins ja en tenen prou ¨C"Carai, escolta, D¨¦u n'hi do"¨C amb un vermut i quatre olives, com podria dir un dels horrorosos personatges que en l'¨¨poca encarnava el llorejat actor Joan Capri. Com a m¨ªnim, des de final dels anys cinquanta i al llarg dels seixanta i primers setanta, Joaquim Molas va ser el l¨ªder, dins del m¨®n intel¡¤lectual, d'una actitud valenta, dif¨ªcil i necess¨¤ria, de comprom¨ªs su?cida amb la seva cultura d'origen. Cal dir que, en general, la dreta catalana pretenia mantenir aquesta cultura lluny dels presumptes perills (contaminacions) derivables d'una renovaci¨®, d'una obertura a corrents, a formes i a tem¨¤tiques vigents a Europa; i tamb¨¦ cal dir que bona part de l'esquerra considerava una feina irrellevant intentar redre?ar-la: abra?ar el castell¨¤ era c¨°mode i prometia garanties de futur.

A partir del seu comprom¨ªs, Molas, un home, cal dir-ho, llavors ideol¨°gicament d'esquerres, va crear una petita illa de la qual, en principi, era gaireb¨¦ l'¨²nic habitant i que a poc a poc va acollir i va formalitzar les inconcretes per¨° inquietes necessitats de generacions de lletraferits m¨¦s joves que venien darrere. Amb franquesa, s¨ª que hi ha persones hist¨°ricament insubstitu?bles. O almenys persones clau. Ell en va ser una. El moment era, si se'm permet l'¨¨mfasi, crucial. Molas se n'adonava, i havia sacrificat el seu futur a la incertesa m¨¦s total. L'aposta que va jugar va ser obrir la literatura i la cultura catalana als riscos de comparar-la amb les seves germanes europees, mantenir-la a Europa encara que els europeus seguissin ignorant la seva exist¨¨ncia. Va preferir aquesta actitud a oblidar els beneficis de la preguerra i atrinxerar-se en un concepte cada vegada m¨¦s provinci¨¤ i folkl¨°ric. O b¨¦, simplement, a desertar i dir: "A fer punyetes". Aquesta aposta seva no tenia un futur clar. Per a molts, no en tenia cap. Molas va oferir el seu programa, l'esfor?, el projecte b¨¤sic de la seva vida, als atzars del futur, conscient que no guanyaria ni un duro ¨Cperdoneu la meva grolleria i insist¨¨ncia a parlar de diners¨C i que ning¨² no li donaria les gr¨¤cies. Simplement, per l'honor del comprom¨ªs.

Avui, aix¨° del comprom¨ªs dels intel¡¤lectuals sembla que no est¨¤ de moda. Abra?ar un ideari, un projecte, pensant en la col¡¤lectivitat m¨¦s enll¨¤ dels nassos d'un mateix ¨¦s rid¨ªcul i est¨¤ fora de lloc. Dir grans paraules, oh, s¨ª, per qu¨¨ no?, sempre queda b¨¦. Per¨° comportar-se d'acord amb el que diuen les paraules semblaria de mal gust, pr¨¤cticament obsc¨¨. I malgrat tot... Joaquim Molas ho va entendre d'una altra manera. No podem exigir res a la col¡¤lectivitat si no participem, de manera conscient, militant, gratu?ta, al redre?ament d'aquesta col¡¤lectivitat. De manera gratu?ta. Aix¨ª ho va fer Joaquim Molas. L'honor del comprom¨ªs ¨¦s seu, i no necessita cap reconeixement m¨¦s que el de la consci¨¨ncia. Amb tot, aquest reconeixement es va fer p¨²blic. ?s la propina. Ens alegra que l'hi donin. El sou, com han fet sempre els altres que s¨®n com ell, se'l va guanyar sol. Ja ho veus, Quimet, no esperaves res, per¨° aquestes s¨®n les paradoxes de la vida. I, qu¨¨ caram, el d'ahir, per als teus amics, va ser un bon dia.