Pujol assenyala com a successor el seu conseller d¡¯Economia, Artur Mas

Artur Mas ¨¦s l'elegit, el delf¨ª. El jove conseller d'Economia del Govern ha estat assenyalat pel seu president, Jordi Pujol, com la persona que ell vol que el succeeixi a mitj¨¤ termini al capdavant del nacionalisme catal¨¤. Pujol ha fet aquesta revelaci¨® a un restringid¨ªssim nombre de dirigents de CiU. El pla successori que acaricia Pujol requereix guanyar les auton¨°miques del 1999, encarregar a Mas la negociaci¨® d'un nou sistema de finan?ament auton¨°mic i, despr¨¦s, nomenar-lo conseller en cap del Govern, un c¨¤rrec semblant al de vicepresident, que ha rom¨¤s vacant en tots els gabinets de Pujol.

Una vegada extingits per diversos motius tots els astres pol¨ªtics que hist¨°ricament van brillar en l'¨°rbita success¨°ria de Jordi Pujol (Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell, Miquel Roca, Maci¨¤ Alavedra...), el m¨¤xim l¨ªder nacionalista catal¨¤ es disposa ara a nomenar successor. L'elegit no ser¨¤ cap dels que el van acompanyar en la construcci¨® i consolidaci¨® de la for?a pol¨ªtica que governa Catalunya des de fa 18 anys. L'hereu ¨¦s un jove cadell nacionalista que ofereix un perfil m¨¦s t¨¨cnic que pol¨ªtic. Es tracta d'Artur Mas, conseller d'Economia i m¨²mero tres actual del Govern catal¨¤, despr¨¦s del conseller de la Presid¨¨ncia, Xavier Trias.

Mas, un economista barcelon¨ª de 42 anys i protagonista d'una mete¨°rica carrera pol¨ªtica, mant¨¦ excel¡¤lents relacions amb l'entorn familiar de Pujol, especialment amb el seu primog¨¨nit, Jordi Pujol Ferrusola. De car¨¤cter fonamentalment dialogant, Mas ¨¦s poc inclinat a les estrid¨¨ncies espont¨¤nies, encara que no s'abstingui d'utilitzar les calculades.

El pla successori requereix guanyar les auton¨°miques del 1999 i negociar un nou sistema de finan?ament

La seq¨¹¨¨ncia del pla successori que Pujol est¨¤ embastant i que ha confiat a pocs i estrets col¡¤laboradors requereix una condici¨® pr¨¨via: que la coalici¨® nacionalista CiU revalidi la seva majoria a les eleccions auton¨°miques del 1999. El president catal¨¤ ha anunciat reiteradament i p¨²blicament que la primera prioritat de CiU en la propera legislatura ser¨¤ negociar amb el Govern central un model de finan?ament auton¨°mic per Catalunya semblant al concert econ¨°mic basc. La Generalitat reclama un sistema mitjan?ant el qual pugui recaptar el 100% dels impostos i, posteriorment, transferir-ne una part a l'Estat.

Mas mant¨¦ excel¡¤lents relacions amb l'entorn familiar de Pujol, especialment amb el seu primog¨¨nit, Jordi Pujol Ferrusola

A continuaci¨® de la negociaci¨®, Pujol nomenaria Mas conseller en cap del seu Govern, amb qu¨¨ oficialitzaria de forma solemne la designaci¨® del delf¨ª.

?bviament, aquesta seq¨¹¨¨ncia pot veure's alterada per la realitat: CiU podria ensopegar a les urnes el 1999 o, tot i que revalid¨¦s la posici¨®, la negociaci¨® financera amb el Govern central podria no tenir el resultat desitjat. En aquest ¨²ltim cas, els nacionalistes ja calculen que el cam¨ª que caldria seguir seria la ruptura immediata de l'alian?a amb el Govern del PP i la recerca d'una alian?a a Catalunya amb els independentistes, sempre que fos suficient per governar.

Un altre factor que cal tenir en compte ¨¦s l'actitud d'Uni¨®, el soci minoritari de CiU i el l¨ªder de la qual, el democristi¨¤ Josep Antoni Duran, tamb¨¦ aspira a l'her¨¨ncia de Pujol o, almenys, a una part.