La curta vida de tretze roses

Va ser un dels episodis m¨¦s cruels de la repressi¨® franquista. El 5 d'agost del 1939, tretze dones, la meitat, menors, van ser executades davant les t¨¤pies del cementiri de l'Este. La seva hist¨°ria segueix viva avui en forma de llibres, teatre, documentals i cinema.

"Mare, mare meva, me'n vaig a reunir-me amb la meva germana i el pare a l'altre m¨®n, per¨° tingues present que moro per persona honrada. Ad¨¦u, mare estimada, ad¨¦u per sempre. La teva filla, que ja mai et podr¨¤ fer un pet¨® ni abra?ar.? No em ploreu, que el meu nom no s'esborri de la hist¨°ria". Aquestes van ser les ¨²ltimes paraules que dirigiria a la seva fam¨ªlia una noia de 19 anys anomenada Julia Conesa. Era la nit del 4 d'agost del 1939. Feia quatre mesos que s'havia acabat la Guerra Civil. Madrid, destru?da i ven?uda despr¨¦s de tres anys d'assetjament, de bombardejos i de resist¨¨ncia contra l'ex¨¨rcit revoltat, intentava adaptar-se al nou ordre imposat pel general Franco, un r¨¨gim que va durar quatre d¨¨cades.

En l'ambient d'aquell estiu de postguerra ¨Ctrist¨ªssim per a uns i glori¨®s per a uns altres¨C, es barrejaven la runa dels edificis i la pobresa dels habitants amb les doloroses seq¨¹eles f¨ªsiques i psicol¨°giques de la contesa. I, sobretot, hi abundaven la propaganda i la repressi¨®. El dia a dia de la capital estava marcat per les den¨²ncies constants de ve?ns, amics i familiars; per la delaci¨®, els processos de depuraci¨® a l'Administraci¨®, a la Universitat i a les empreses; per les batudes, els espies infiltrats a tot arreu, les detencions i les execucions sum¨¤ries. Al juny havien comen?at, fins i tot, els afusellaments de dones. "Espanyols, alerta. Espanya segueix en peu de guerra contra qualsevol enemic de l'interior o de l'exterior, perp¨¨tuament fidel als caiguts. Espanya, amb el favor de D¨¦u, segueix en marxa, una, gran, lliure, cap a la seva destinaci¨® irrenunciable?", emitien les r¨¤dios de Madrid. "Juro que esclafar¨¦ i enfonsar¨¦ qui s'interposi en el nostre cam¨ª", advertia Franco en els seus discursos.

Aquesta era l'¨²ltima carta de Julia Conesa. I ella ho sabia. Perqu¨¨, amb catorze preses m¨¦s de la pres¨® madrilenya de Ventas, havia estat jutjada el dia abans al tribunal de les Salesas. "Reunit el Consell de Guerra Permanent n¨²mero 9 per veure i decidir la causa n¨²mero 30.426 que pel procediment sumar¨ªssim d'urg¨¨ncia s'ha seguit contra els processats [...]) responsables d'un delicte d'adhesi¨® a la rebel¡¤li¨® [...] Decidim que hem de condemnar i condemnem cadascun dels acusats ?[...] a la pena de mort", diu la sent¨¨ncia. A la Julia l'acusaven fins i tot d'haver estat "cobradora de tramvies durant la dominaci¨® marxista".

I amb prou feines 24 hores m¨¦s tard, 13 d'aquelles dones i 43 homes van ser executats davant les t¨¤pies del cementiri de l'Este. El moment el recorden aix¨ª algunes companyes de pres¨®: "Jo estava a la finestra de la cel¡¤la i les vaig veure sortir. Passaven repartidors de llet amb els carros i la Gu¨¤rdia Civil els apartava. Les preses anaven de dues en dues i tres gu¨¤rdies escortaven cada parella, semblaven tranquil¡¤les" (Mar¨ªa del Pilar Parra). "Algunes vam estar agenollades des que se les van endur, durant un temps que em van semblar hores, sense que ning¨² digu¨¦s res. Fins que Mar¨ªa Teresa Igual, la funcion¨¤ria que les va acompanyar, es va presentar per dir-nos que havien mort molt serenes i que una d'elles, l'Anita, no havia mort amb la primera desc¨¤rrega i va cridar als seus botxins: '¨¦s que a mi no em maten?" (Mari Carmen Cuesta). "Si ja va ser terrible perdre-les, veure-les sortir, haver de suportar-ho amb aquella impot¨¨ncia, m¨¦s ho va ser veure la sang freda de Teresa Igual relatant com havien caigut. Entre les coses que ens va dir, va ser que les noies anaven molt il¡¤lusionades perqu¨¨ pensaven que anaven a veure's amb els homes [amb els seus xicots o marits, tamb¨¦ condemnats] abans de ser executades, per¨° es van trobar que ja havien estat afusellats" (Carmen Machado).

Quinze dels ajusticiats aquell 5 d'agost del 1939 eren menors d'edat, llavors establerta en els 21 anys. Per la seva joventut, a aquestes dones se les va comen?ar a anomenar "les tretze roses", i la seva hist¨°ria aviat es va convertir en una de les m¨¦s commovedores d'aquell temps d'odi fratricida i feixisme. Un episodi sobre el qual mai se n'haur¨¤ escrit prou. Ho va investigar el periodista Jacobo Garc¨ªa, ja el 1985. Ho va novel¡¤lar l'escriptor Jes¨²s Ferrero al seu llibre Las trece rosas?(Siruela, 2003), en el qual dedica un cap¨ªtol a cadascuna de les noies i amb la seva literatura les dota de vida i paraula, de sentiment i dolor; posa cara als seus botxins. Tamb¨¦ ho va documentar durant dos anys, sense ficcions, i per aix¨° encara amb m¨¦s cruesa el periodista Carlos Fonseca a?Trece rosas rojas?(Temas de Hoy, 2004): "No coneixia la hist¨°ria, no la vaig buscar, sin¨® que em va buscar a mi a trav¨¦s d'uns documents que guardava un oncle del meu pare que va passar 20 anys a la pres¨®. Vaig localitzar el sumari, vaig investigar; els familiars van posar el material que tenien a la meva disposici¨®". Al seu llibre fan mal els testimonis de les fam¨ªlies, el moment de la condemna, la partida cap a la mort, la bogeria posterior de les mares de les afusellades davant la seva p¨¨rdua, la indifer¨¨ncia del r¨¨gim.

Ara repr¨¨n la hist¨°ria de les tretze roses la productora Delta Films en un llargmetratge documental titulat?Que mi nombre no se borre de la historia, tal com havia demanat la Julia en els ¨²ltims minuts de la seva vida. A la pel¡¤l¨ªcula es mostra el drama personal i el context social, pol¨ªtic (la seva milit¨¤ncia a les Joventuts Socialistes Unificades, JSU) i b¨¨l¡¤lic en el qual es mouen les protagonistes. "?s el primer documental sobre el succ¨¦s i vam entendre que era urgent fer-lo perqu¨¨ s¨®n pocs els testimonis vius. Si no es recullen ara les seves veus, romandran per sempre en l'oblit", diuen els directors, Ver¨®nica Vigil i Jos¨¦ Mar¨ªa Almela.

El tr¨¤gic dest¨ª d'aquestes dones que no van poder envellir ha estat citat tamb¨¦ en llibres de Dulce Chac¨®n o Jorge Sempr¨²n, i aquesta mateixa tardor l'acaba de portar a escena la companyia de dansa i teatre Arrieritos. A m¨¦s, ha estat inspiraci¨® per a una organitzaci¨® socialista que s'ha creat fa molt poc, Fundaci¨® Trece Rosas, "orientada a projectes i iniciatives en les quals s'aprofundeixi en la igualtat i la just¨ªcia social". I encara m¨¦s: la seva vida i mort ¨¦s l'argument del proper film d'Emilio Mart¨ªnez L¨¢zaro, amb gui¨® d'Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n i assessoria de Fonseca.

"Despr¨¦s d'entrevistar els seus companys d'organitzaci¨®, els seus familiars, concloem que les tretze roses eren dones que sabien b¨¦ el que feien, i que amb gran valentia i clarivid¨¨ncia van lluitar contra el r¨¨gim antidemocr¨¤tic que s'apropava", comenten Vigil i Almela. "Es van afiliar a la JSU de forma conscient; podent quedar-se a casa, van sortir al carrer i van optar per lluitar i defensar la Segona Rep¨²blica espanyola, exercint diverses tasques durant la defensa de Madrid i posant en risc les seves pr¨°pies vides". Segons Fonseca, el r¨¨gim franquista "adoptava un to paternalista amb les dones en els seus missatges, per¨° va tractar amb la mateixa malvolen?a homes i dones. La miliciana era per als vencedors l'ant¨ªtesi de la dona, que tenia com a missi¨® en la vida ser mare i rep¨°s del guerrer". Per Santiago Carrillo, que va ser primer secretari general de la JSU, "en les guerres, s¨®n elles sempre les que m¨¦s pateixen.? I el r¨¨gim de Franco va fer tot el possible per destruir l'esperit de llibertat de les dones que s'havia creat amb la Rep¨²blica".

Elles es deien Ana L¨®pez Gallego, Victoria Mu?oz Garc¨ªa, Martina Barroso Garc¨ªa, Virtudes Gonz¨¢lez Garc¨ªa, Luisa Rodr¨ªguez de la Fuente, Elena Gil Olaya, Dionisia Manzanero Sala, Joaquina L¨®pez Laffite, Carmen Barrero Aguado, Pilar Bueno Ib¨¢?ez, Blanca Brisac V¨¢zquez, Adelina Garc¨ªa Casillas i Julia Conesa Conesa. Eren modistes, pianistes, sastresses, mestresses de casa, militants totes, menys Brisac, de la JSU. El seu es considera un dels c¨¤stigs m¨¦s durs als ven?uts de la postguerra. Una resposta, diuen, a l'assassinat del comandant de la Gu¨¤rdia Civil Isaac Gabald¨®n, la seva filla i el seu xofer el 27 de juliol anterior.

"El nombre de detencions di¨¤ries a la capital era molt variable el 1939, encara que molts dies la informaci¨® titulada 'Detenci¨® d'autors d'assassinat' estava conformada per m¨¦s de cent noms?", escriu Pedro Montoli¨² en el seu recent i interessant llibre Madrid en la posguerra, 1939-1946. Los a?os de la represi¨®n?(editorial S¨ªlex) que li ha suposat quatre anys d'investigaci¨® i en el qual descriu l'ambient d'aquell temps: "Els pitjors mesos van ser juny, amb 227 afusellats; juliol, amb 193; setembre, amb 106; octubre, amb 123, i novembre, amb 201. Per dies, els m¨¦s sagnants van ser el 14 de juny: 80 afusellats; 24 de juny, 102; 24 de juliol, 48; el 5 d'agost, 56. (?...) Aquell dia, i 48 hores despr¨¦s de dictar sent¨¨ncia, van ser afusellades les tretze roses, d'entre 18 i 23 anys, que havien intentat reconstruir la JSU en la clandestinitat".

Vigil i Almela enfoquen la seva pel¡¤l¨ªcula preguntant-se com es podia arribar a executar una sent¨¨ncia tan infame. "Qu¨¨ havia passat a Espanya? Quins esdeveniments havien sacsejat el panorama pol¨ªtic i social de llavors?". Van mirar qu¨¨ feia l'organitzaci¨® pol¨ªtica juvenil de la qual les tretze roses eren membres, la JSU, i el seu paper en el transcurs de la guerra.

"Franco es proposava destruir fins a l'arrel dels rojos?en aquest pa¨ªs? i en dir rojos, estic dient els simples dem¨°crates, els liberals, qualsevol record dels temps en qu¨¨ Espanya havia estat lliure", declara Carrillo al film. L'organitzaci¨® va n¨¦ixer el mar? del 1936 de la fusi¨® entre la Uni¨® de Joventuts Comunistes i la Federaci¨® de Joventuts Socialistes. "Lluit¨¤vem per un ideal", diu una dels seus membres. Una altra: "Ens esfor?¨¤vem per la llibertat, per un m¨®n millor, perqu¨¨ el treballador pogu¨¦s viure en condicions". Una tercera: "Defens¨¤vem la Rep¨²blica que havia estat triada el 1931, millorant-la". I una quarta: "La meva consci¨¨ncia pol¨ªtica va sorgir de seguida que va comen?ar la guerra. Tenia 15 anys i havia de lluitar, no hi havia m¨¦s remei". El 1939, la JSU es trobava desfeta, tenia els seus l¨ªders empresonats, nom¨¦s comptava amb el coratge dels seus membres per reorganitzar-se.

"Crear una estructura clandestina ¨¦s sempre una cosa molt dif¨ªcil. Cal concentrar els esfor?os. I en aquell per¨ªode els vam concentrar en la creaci¨®, sobretot, d'un partit comunista clandest¨ª", afirma Carrillo. Per al r¨¨gim, segons el periodista Jacobo Garc¨ªa, la JSU representava un gran perill: "Atesa la joventut dels seus militants, estava destinada a sobreviure durant molts anys i a plantejar problemes al r¨¨gim franquista durant molts anys, a curt, mitj¨¤ i llarg termini". Havia de desapar¨¨ixer.

Aix¨ª, amb tots els homes a la pres¨® o a l'exili, de la reorganitzaci¨® es van encarregar les dones o els joves. "Vol¨ªem seguir lluitant, recuperar diners per ajudar els presos, per alliberar-los, per alliberar el meu germ¨¤; vol¨ªem, per¨° no ho vam aconseguir?", apunta Concha Carretero. "T'enxampaven de seguida", rememora Nieves Torres. "Era un Madrid trist, reservat, la gent no s'atrevia a mirar ning¨²; si anaves amb metro, tothom anava amb el cap cot", diu Mari Carmen Cuesta. Es recorre als detinguts, s'utilitza la tortura per aconseguir delacions, i aix¨ª, a poc a poc, va caient l'organitzaci¨®. "Als presos els treien al carrer i els usaven com a ganxo, darrere hi anaven dos policies. Aix¨ª em van detenir a mi", segueix Torres.

Les tretze roses es van triar per morir entre les 4.000 recluses amuntegades a Ventas en un espai pensat per a 400 (m¨¦s de 280.000 presos pol¨ªtics el 1939 a Espanya). Per qu¨¨ elles i no altres? L'escriptor Jes¨²s Ferrero imagina una possibilitat liter¨¤ria i atzarosa al seu llibre: "Roux, Cardinal i el P¨¢lido havien dinat op¨ªparament al Ritz i se sentien alegres (...?). Una hora abans els havia arribat l'ordre de triar quinze dones, preferentment menors d'edat, per portar-les a judici. Ja a la comissaria, una senyora, que se sentia agra?da perqu¨¨ havien alliberat la seva filla, li va regalar al P¨¢lido un ram de roses. Eren quinze.? El P¨¢lido el va agafar i, mirant a Cardinal i a Roux, va dir: 'Senyors, ha arribat el moment de decidir qui seran les quinze de la mala hora. N'hi haur¨¤ prou amb posar-li un nom a cadascuna de les roses. Comen?ar¨¦? jo', va dir agafant una flor. 'I b¨¦, aquesta rosa de passi¨® es dir¨¤ Luisa. No vaig aconseguir que aquesta bastarda pronunci¨¦s ni una sola paraula als interrogatoris. Gaireb¨¦ em va fer tronar boig'. 'I aquesta, la Pilar', va dir Cardinal. 'I aquesta es dir¨¤ Virtudes', va murmurar el P¨¢lido amb precipitaci¨®. 'I aquesta, Carmen', va dir Cardinal. 'S'ho mereix m¨¦s que cap altra. Mai no m'ha mirat b¨¦, aquesta condemnada'. 'I aquesta, la Martina', va anunciar Roux. 'Est¨¤ sempre absent. Segur que ni tan sols s'adonar¨¤ que ha mort".

Ficcions a banda, elles s¨ª que se n'adonaven. De les seves condicions ("La postguerra va ser pitjor que la guerra"), de les humiliacions ("Es veu que els van agradar els meus cabells i em van deixar esquilada; me'ls tallaven i me'ls ensenyaven, 'no et fa ll¨¤stima aquest rinxolet?"), del que els esperava ("No n'hi havia prou que estiguessis a la pres¨®, tot el teu entorn havia d'expiar pel teu pecat"), del que significava pert¨¤nyer als derrotats ("Ens tractaven molt malament, moltes pallisses, moltes vexacions"), del que perdien ("Vaig estar 16 anys a la pres¨®, se'n va anar el millor de la meva joventut?").

Aix¨ª ho expliquen a la pel¡¤l¨ªcula Maruja Borrell, Nuria Torres, Mari Carmen Cuesta, Concha Carretero, ?ngeles Garc¨ªa-Madrid, entre moltes altres, de les que van ser amigues, van con¨¨ixer i/o van compartir cel¡¤la amb les tretze roses en aquells dies. Parlen de les pen¨²ries, de la vida quotidiana en una pres¨® on nom¨¦s es menjaven "llenties de Negr¨ªn", de les alforges a terra, de la desconfian?a ("No et fiaves de ning¨² perqu¨¨ es deia que els franquistes havien ficat delatores a dins"), i fins i tot de la seva capacitat per sobreviure, intimar, estimar-se i riure's d'elles mateixes i de la seva situaci¨®. Parlen de les terribles nits de saca, de com totes sortien temoroses a la galeria per veure qui eren les triades per morir, de com va succeir tot aquella nit terrible d'agost. "Per mi ¨¦s un record molt amarg, molt amarg", plora encara avui desconsolada Mari Carmen Cuesta, llavors de 16 anys.

A la pel¡¤l¨ªcula de Delta Films i al llibre de Fonseca es recullen testimonis de parents: les nebodes de la Julia, de la Dionisia, de la Martina? i del fill de Blanca Brisac i Enrique Garc¨ªa, potser la m¨¦s trista de totes les hist¨°ries: "El meu pare pertanyia a la UGT, per¨° la meva mare? va dir que era de la JSU, i jo s¨¦ que no hi militava. Ho puc jurar", diu. A tots dos els van executar aquell 5 d'agost del 1939, quan ell tenia 11 anys. "Determinades corrents revisionistes pretenen avui canviar la realitat dels fets i aix¨° s¨ª que ¨¦s molt perill¨®s. No es tracta de generar sentiments revengistes. En cap de les entrevistes que vam fer vam percebre rancor. Al contrari, va ser tota una lli?¨® d'humanitat. El nostre documental intenta concedir-los el minut de dol que en el seu moment se'ls va negar", expliquen Vigil i Almela.

Va ser Blanca Brisac, no obstant aix¨°, qui millor ho va expressar, mentre escrivia al seu fill aquella nit, ja en capella: "Morir¨¦ amb el cap ben alt. Nom¨¦s et demano? que estimis tothom i que no guardis mai rancor als qui van donar mort als teus pares, aix¨° mai. Les persones bones no guarden rancor,? Enrique, que et facin fer la comuni¨®, per¨° ben preparat, tan ben cimentada la religi¨® com me la van cimentar a mi?, fill, fins a l'eternitat?".

El documental 'Que el nombre no se borre de la historia' s'emetr¨¤ a primers del 2006 a 'Docu-TVE'.