Qui vol expulsar Catalunya d¡¯Espanya?

La pol¨ªtica en democr¨¤cia ¨¦s l'acci¨® que s'ocupa de les q¨¹estions p¨²bliques i que es desenvolupa entre uns escassos marges que s¨®n els que la realitat li imposa. Normalment, ens ofereixen poques sorpreses les nostres democr¨¤cies occidentals. ?s possible que aix¨° sigui una sort, pel grau que t¨¦ de previsible i especialment pel que comporta de normalitat. El que ¨¦s una evid¨¨ncia ¨¦s que sortir d'aquests marges nom¨¦s passa en situacions excepcionals i normalment respon a conjuntures de crisis socials, econ¨°miques o institucionals, en m¨¦s o menys mesura, rellevants.

A Catalunya la pol¨ªtica ha estat tradicionalment previsible i, malgrat el que uns quants volen fer creure des de fa uns anys, en les ¨²ltimes tres d¨¨cades la pol¨ªtica catalana ha estat, tamb¨¦ en el seu discurs nacionalista, enormement realista i sense oferir sorpreses rellevants. Fins i tot aquests ¨²ltims anys, en qu¨¨ la discussi¨® sobre el nou Estat va absorbir una part important del protagonisme medi¨¤tic i tamb¨¦ va ocupar intensament el debat i les estrat¨¨gies pol¨ªtiques, el resultat va ser, coherentment amb la nostra tradici¨®, previsible i pragm¨¤tic. No obstant aix¨°, no ¨¦s menys cert que aquest proc¨¦s va deixar una sensaci¨® nova entre la ciutadania del pa¨ªs. D'una banda, uns es van mostrar especialment sensibles a la fatiga pol¨ªtica davant el debat p¨²blic que va provocar l¡¯Estat. De l¡¯altra, altres sectors es van mostrar decebuts pel resultat obtingut en aquest proc¨¦s, en el sentit que una part de les expectatives posades en redissenyar l'autogovern catal¨¤ no nom¨¦s no van arribar a complir-se, sin¨® que van ser utilitzades intencionadament des d'algunes posicions ideol¨°giques per tensar la pol¨ªtica espanyola. Aix¨° s¨ª, a costa d'erosionar la imatge de Catalunya i d'abocar falsedats sistem¨¤tiques sobre aquesta realitat, amb l'¨²nic objectiu de treure r¨¨dits partidistes a Espanya.

La societat catalana ha estat enormement pacient els ¨²ltims anys amb aquests fets. La indignaci¨® hi ha estat, per¨° no s'ha manifestat col¡¤lectivament. Fins i tot les opinions expressades des de tribunes p¨²bliques per pol¨ªtics, analistes i comentaristes sobre aquesta q¨¹esti¨® han estat ¨Ccom sempre, amb poques excepcions¨C d'una gran prud¨¨ncia. La prud¨¨ncia ha estat tanta ¨Cnom¨¦s cal mirar les hemeroteques¨C que en m¨¦s d'una ocasi¨® el que els escriu ha estat enva?t pel dubte ¨Crecordant les paraules de Jordi Carbonell aquell 11 de setembre del 1976¨C de si tanta prud¨¨ncia no estar¨¤ convertint-nos en tra?dors. No ¨¦s nom¨¦s una idea de tra?ci¨® aplicada a una p¨¤tria, sin¨® a uns principis del que han de ser la democr¨¤cia i el pluralisme pol¨ªtic, i tamb¨¦ a les mateixes idees del que hauria de ser un Estat plurinacional.

La sensaci¨® en aquests ¨²ltims mesos ¨¦s que tanta correcci¨® ha comen?at a arribar a la seva fi. Determinats sectors que exerceixen una funci¨® clara de lideratge social i pol¨ªtic a Catalunya ja estan farts de tanta difamaci¨® i menyspreu , elements que poden convertir-se en la gota que faci vessar el got i modifiqui la previsibilitat pol¨ªtica que ha caracteritzat aquest pa¨ªs. Evidentment, la prova d'aix¨° que dic la tindrem amb la resposta del Tribunal Constitucional en relaci¨® amb els diferents recursos presentats contra l¡¯Estatut catal¨¤. Hi ha qui traur¨¤ ferro a la q¨¹esti¨® i proclamar¨¤ que el que passi amb aquests recursos ha d'interpretar-se nom¨¦s en clau jur¨ªdica i no pol¨ªtica i que una resposta pol¨ªtica contr¨¤ria a aquestes sent¨¨ncies seria desmesurada i impr¨°pia d'una situaci¨® com la que ens ocupa. Qui raoni aix¨ª, o b¨¦ ¨¦s un ignorant pol¨ªtic o b¨¦ alg¨² a qui tampoc no li importa mentir sobre la realitat. No crec que hi hagi cap constitucionalista de prestigi que pugui negar la rellev¨¤ncia d'haver d¡¯emetre una resoluci¨® sobre un recurs d'una llei org¨¤nica que ha estat confirmada per la ciutadania. Per entendre'ns: no ¨¦s el mateix declarar inconstitucional una llei aprovada pel Parlament, que una llei que t¨¦ el suport directe de la ciutadania. La col¡¤lisi¨® de legitimitats ¨¦s excessiva, i amb seguretat no es pot tenir l'esperan?a que un recurs que retalli l¡¯Estatut catal¨¤ no activi a Catalunya un sentiment i un estat d'¨¤nim abans desconeguts.

Ser¨¤ la primera vegada que una decisi¨® del Constitucional podr¨¤ desautoritzar directament una decisi¨® adoptada directament per la ciutadania mitjan?ant refer¨¨ndum. No s¨¦ si constitucionalment podr¨ªem referir-nos a una col¡¤lisi¨® entre el demos sobir¨¤ i l'organisme garant del sistema constitucional. Per¨°, en qualsevol cas, i atenent la nostra tradici¨® pol¨ªtica liberal que concep que la sobirania emana dels ciutadans, no crec que ning¨² pugui negar la rellev¨¤ncia i l'excepcionalitat de la situaci¨®. Precisament, d'aquesta rellev¨¤ncia i excepcionalitat brolla la previsi¨® hipot¨¨tica del conflicte. I del conflicte ¨¦s d'on pot emergir la imprevisibilitat que pot trencar el que ha estat la pol¨ªtica catalana durant d¨¨cades.

Trencar l¡¯Estatut, esquerdar el model estatutari que va n¨¦ixer l'any passat, que van aprovar les Corts i que el poble catal¨¤ va confirmar, ¨¦s un missatge massa inequ¨ªvoc en el sentit que aquesta Catalunya no cap a Espanya. No ¨¦s Catalunya la que aposta per sortir d¡¯Espanya, ¨¦s Espanya la que expulsa Catalunya. T¨¦ ra¨® el president Jos¨¦ Montilla quan denuncia que aquells que plantegen que "el que guanya Catalunya amb l¡¯Estatut ho perd Espanya" s¨®n els que expulsen Catalunya d¡¯Espanya. Per¨° si efectivament aquesta l¨°gica s'acaba imposant i el Tribunal Constitucional modifica o deixa a la interpretaci¨® pol¨ªtica de cada moment el cos de l¡¯Estatut, ser¨¤ molt dif¨ªcil que entre una majoria important dels catalans no arreli la sensaci¨® que aquesta Catalunya que imaginem en l¡¯Estatut no t¨¦ possibilitat en l¡¯Espanya actual. I si a aquest escenari, hi afegim els amics de la COPE, els reportatges de Telemadrid, les dificultats per desenvolupar a Catalunya infraestructures de comunicaci¨® de primer nivell i en igualtat de condicions amb Madrid, un finan?ament auton¨°mic insuficient, i tantes altres coses, les conseq¨¹¨¨ncies per a la pol¨ªtica catalana poden comen?ar a ser menys previsibles del que han estat en aquestes ¨²ltimes d¨¨cades. Alg¨² hauria de prendre nota de tot plegat.

jspicanyol@hotmail.com