Mor Manoel de Oliveira, el m¨ªtic cineasta amb noranta anys de carrera

Amb 106 anys, i amb un ritme de rodatge d'un film per temporada, semblava que Manoel de Oliveira havia superat la mort. Ell mateix deia: ¡°Que si em plantejo parar? Si deixo de rodar, m'avorreixo i em moro. Tinc al cap un munt de projectes. Ara b¨¦, no s¨¦ si la vida em permetr¨¤ fer-los tots¡±. Doncs, com a m¨ªnim uns quants, s¨ª. Despr¨¦s de la seva mort aquest mat¨ª a la casa on vivia a Porto, com han informat fonts de la seva fam¨ªlia a mitjans portuguesos, desapareix l'¨²ltim gran cineasta europeu sorgit del cinema mut. Oliveira, que va n¨¦ixer l'11 de desembre del 1908 en una fam¨ªlia burgesa a Porto ¨Cel seu pare tenia, entre d'altres, una f¨¤brica de bombetes, la primera a Portugal¨C, va estudiar de jove en un col¡¤legi de jesu?tes a A Guarda (Pontevedra), al costat de la desembocadura del Mi?o. ¡°Era un mal estudiant. M'interessava m¨¦s l'atletisme". I llavors ja va comen?ar a veure cinema i va decidir que encarrilaria la seva carrera cap all¨¤.

Durant la d¨¨cada dels anys vint, Manoel de Oliveira va fer la seva primera aparici¨® en pantalla com a actor en una pel¡¤l¨ªcula de Rino Lupo, Os lobos (1923), un cineasta itali¨¤ que s'havia mudat a Portugal atret per les dones (una constant tamb¨¦ habitual en la carrera d'Oliveira). Curiosament, Oliveira va continuar actuant fins i tot despr¨¦s de debutar com a director: encarna un dels protagonistes de la segona pel¡¤l¨ªcula sonora rodada a Portugal, A can??o de Lisboa (1933), de Cottinelli Telmo.

La t¨¨cnica no pertany a l¡¯expressi¨®. L¡¯art s¨ª, a la vida¡±

Per¨° el que li agradava era dirigir. El 1931 va realitzar el seu primer curt, Douro, faina fluvial, un documental que mostra com l'influ?en directors com Robert Flaherty i els documentalistes sovi¨¨tics, i en el qual explica una jornada de feina dels pescadors de les ribes del riu Duero. Aquest tema, el dels pescadors, el va repetir en els seus treballs seg¨¹ents, amb molt to etnogr¨¤fic. Entre mig, completa el seu bagatge t¨¨cnic amb viatges a Alemanya. Amb les d¨¨cades, Oliveira va decidir mantenir fixa la c¨¤mera, rodar amb plans fixos; ell, que en la seva joventut apostava per muntatges r¨¤pids. ¡°Quan va comen?ar el cinema, els Lumi¨¨re volien donar moviment a les fotografies, que s¨®n fixes. El secret ¨¦s moure el que hi ha dins del quadre, no moure el quadre. El temps no t¨¦ moviment, sin¨® que el moviment ¨¦s dins del temps. A mi em va costar aprendre-ho¡±. I aquest detall li agradava remarcar-lo amb gestos, home com era de conversa f¨¤cil i de molts moviments: ¡°Tu mous el cap com un boig per mirar alguna cosa? No, les coses es mouen davant teu, i tu les segueixes de vegades en una panor¨¤mica. Aix¨° dels directors que presumeixen de trucs t¨¨cnics... no, no. Un director portugu¨¨s va dir que escoltava els comentaris del p¨²blic a la sortida de les seves pel¡¤l¨ªcules. Si deien que es notava que hi havia un gran realitzador, malament. Si deien que era un gran film, es posava content. Doncs aix¨°. La t¨¨cnica no pertany a l'expressi¨®. I l'art s¨ª que pertany a l'expressi¨®, a la vida. L'art ¨¦s pensament, imaginaci¨®, sentiment... Aqu¨ª no hi entra la t¨¨cnica. El cinema es basa en el realisme dels Lumi¨¨re, en la imaginaci¨® de M¨¦li¨¨s i en la comicitat de Max Linder. I aix¨° ¨¦s tot. En realitat, el teatre ¨¦s m¨¦s honest que el cinema, perqu¨¨ no t'enganya amb somnis, veus en off o pensaments dels protagonistes. El que est¨¤ aqu¨ª ho veus. N'hi ha molts que no deuen estar d'acord amb mi, oi? Jo abans veia molt cinema. Ara...¡±.

El 1942 va dirigir Aniki Bob¨®, relat d'una colla de nois dels carrers de Porto, precursor del neorealisme itali¨¤. Va ser tan fort el desastre a taquilla, que Oliveira es va recloure en els negocis familiars i no va tornar al cinema fins 14 anys despr¨¦s, amb O pintor e a cidade (1956), pel¡¤l¨ªcula en la qual comen?a a virar cap als plans llargs, textos treballats i certa teatralitat, i que el porta a O acto da primavera (1963), un fals documental que aposta per l'antropologia visual al cinema en una l¨ªnia que comparteix amb un altre veter¨¤ lusit¨¤, Ant¨®nio Campos: tots dos seran els referents posteriors de Jo?o C¨¦sar Monteiro, Pedro Costa o Ant¨®nio Reis. L'any seg¨¹ent estrena el migmetratge A ca?a, i per culpa d'alguns dels seus di¨¤legs, passa deu dies detingut per la PIDE, la policia de la dictadura de Salazar. M¨¦s encara, per la censura i la falta de recursos econ¨°mics, els treballs d'aquesta ¨¨poca d'Oliveira s¨®n escassos en nombre i en durada: gaireb¨¦ tots s¨®n migmetratges. El 1972 torna a les trames novel¡¤lesques amb O passado e o presente, i dos anys m¨¦s tard, amb la Revoluci¨® dels Clavells, comen?a un nou per¨ªode creatiu. Amb el temps, fins i tot va recuperar algun d'aquests materials iniciats i no completats, com el llibret en el qual es basava el seu ¨²ltim film, O estranho caso de Ang¨¦lica: ¡°?s un gui¨® que vaig escriure als quaranta, que es va publicar als cinquanta i que vaig retocar per filmar-lo. No puc parar de rodar¡±.

Amb Amor de perdi?ao (1979), que revisa la novel¡¤la de Camilo Castelo Branco, arrenca la seva etapa internacional i les seves revisions de la literatura: des d'aquest moment gaireb¨¦ totes les seves pel¡¤l¨ªcules tindran de base una obra liter¨¤ria: Francisca (1981), basada en la novel¡¤la d'Agustina Bessa Lu¨ªs; O sapato de cetim (1985), el gui¨® de la qual adapta l'obra de teatre de Paul Claudel, i amb la qual guanya el Lle¨® d'Or a Ven¨¨cia; A divina com¨¦dia (1991); O dia do desespero (1992), sobre el su?cidi del seu admirat escriptor Camilo Castelo Branco; Vale Abra?o (1993), basada en la novel¡¤la d'Agustina Bessa Lu¨ªs; A caixa (1994), seguint l'obra hom¨°nima Alvaro de Carvalhal; O convento (1995), a partir d'una altra novel¡¤la d'Agustina Bessa Lu¨ªs; Party (1996), segons la pe?a teatral de tamb¨¦ Agustina Bessa Lu¨ªs; Inquietude (1998), que difon tres relats d'escriptors de diverses ¨¨poques i estils, o A carta (1999), basada en l'obra de Madame de La Fayette.

Tinc al cap un munt de projectes. Ara b¨¦, no s¨¦ si la vida em deixar¨¤ fer-los tots¡±

Entre mig hi ha Os canibais (1988), una pel¡¤l¨ªcula cantada; Non, ou a v? gl¨°ria de manar (1990), sobre la hist¨°ria portuguesa, i Palavra e utopia (2000), sobre la vida i els sermons barrocs del pare Antonio Vieira. Al nou segle arriben Vou para casa (2001), rodada a Fran?a amb un gui¨® seu; Porto da minha inf?ncia (2001), evocacions soltes de la seva ciutat natal (enc¨¤rrec de Porto per ser capital europea de la cultura); O princ¨ªpio da incerteza (2002), basada de nou en la novel¡¤la de Bessa Lu¨ªs; Um filme falado (2003); O quinto imp¨¦rio (2004); Espelho m¨¢gico (2005); Belle toujours (2006), esp¨¨cie de r¨¨plica del Belle de jour de Luis Bu?uel, amb Michel Piccoli, i Crist¨®v?o Colombo (2007).

El 2009 va estrenar Singularidades de uma rapariga loura ¨Cprotagonitzada pel seu n¨¦t, Ricardo Tr¨ºpa, habitual al seu cinema¨C, una visi¨® molt ir¨°nica dels problemes morals i econ¨°mics de la burgesia i l'encantament que provoca l'amor passional. ¡°El fil¨°sof Spinoza deia que creiem que som lliures perqu¨¨ ignorem que els nostres actes s¨®n comandats per les forces m¨¦s fosques. I Ortega y Gasset, que cada dia m'agrada m¨¦s, parla de l'home i les seves circumst¨¤ncies. Aix¨° defineix el que penso de la passi¨®¡±. Oliveira es va basar en el primer relat que va escriure el seu compatriota E?a de Queir¨®s, que el cineasta va traslladar del segle XIX al XXI. ¡°Tota la ironia que veus en el film ja estava en el relat. Per aix¨° em va atreure¡±.

Despr¨¦s va realitzar, amb Pilar L¨®pez de Ayala com a actriu principal, la ja esmentada i fantasmag¨°rica O estranho cas de Ang¨¦lica (2010). ¡°M'encanten les dones boniques com la Pilar. A la vida s¨®n m¨¦s boniques que els homes. En realitat, crec que totes les dones tenen un atractiu natural. La dona m¨¦s coneguda del m¨®n en pintura ¨¦s la Mona Lisa, amb el seu somriure enigm¨¤tic, i en escultura, la Venus de Milo. Totes dues s¨®n atractives, no provocadores. I al ventre de la Venus hi ha una cosa per a mi fonamental: la creaci¨® de la vida. La dona ¨¦s la mare de la humanitat, l'home nom¨¦s apareix en un moment. No entenc aquestes dones submises que cuiden els marits. A la naturalesa cap animal ho fa. Primer han de preocupar-se per elles mateixes; despr¨¦s, pels seus fills¡±. Sense parar en el seu ritme, va fer un parell de curts ¨Cun, per a la pel¡¤l¨ªcula col¡¤lectiva Mundo invis¨ªvel¨C i va estrenar al certamen de Ven¨¨cia del 2012 O gebo e a sombra (amb Claudia Cardinale, Michael Lonsdale, la seva musa Leonor Silveira i Jeanne Moreau), ambienta a finals del segle XIX i en el qual descriu el sacrifici d'un patriarca per salvar el seu fill fugitiu. El seu pen¨²ltim treball ¨¦s el cap¨ªtol?O conquistador conquistado (un migmetratge sorneguer, amb molta conya i bastant ¨¤gil) de la pel¡¤l¨ªcula col¡¤lectiva Centro hist¨®rico, realitzada com a part dels actes de la ciutat de Guimar?es com a capital cultural europea el 2012. A l'abril va rodar el seu ¨²ltim film, el curt O velho do Restelo, amb els seus habituals Lu¨ªs Miguel Cintra, Diodo D¨®ria i Ricardo Tr¨ºpa.

Aix¨ª que quan em mori, en aquell sospir ¨²ltim per fi podr¨¦ perdre tota la meva maldat¡±

A Oliveira li agradava parlar de pol¨ªtica ¨C¡°Espanya sembla que no mira cap a Portugal, per¨° ho fa. Jo tinc premis de totes les zones espanyoles i sempre m'han at¨¨s b¨¦¡±¨C i de Jesucrist. En les entrevistes moltes de les seves respostes contenien una an¨¨cdota b¨ªblica i sobre el perd¨®, aix¨° s¨ª, amb molta sornegueria. ¡°Jo s¨®c com Bu?uel, un altre creient descregut. Sense el catolicisme no existirien les pel¡¤l¨ªcules de Bu?uel¡±. Tot i que portava bast¨®, el cineasta nom¨¦s el va fer servir per recolzar-s'hi durant els ¨²ltims mesos, i semblava m¨¦s un element entabanador que una ajuda f¨ªsica. Aquest periodista va poder visitar casa seva fa dos anys i damunt de la tauleta de la sala, entre desenes de papers, hi havia un fullet titulat Avantatges d'Internet. Cridava molt l'atenci¨® a l'estan?a, un sal¨® llumin¨®s al cinqu¨¨ pis d'un bloc al millor barri de Porto: ¡°No s¨¦ si Internet ¨¦s bo. La vida moderna augmenta la capacitat mec¨¤nica sense millorar l'habilitat de l'home. Acabem depenent de la m¨¤quina. Abans conreaves la mem¨°ria, altres habilitats... Pensi en els grans exploradors, com Crist¨°for Colom, que es llan?a a intentar arribar per l'altre costat a l'?ndia. Sense ordinadors, basant-se en el seu intel¡¤lecte¡±. Preguntat per la mort, va respondre: ¡°Un poeta portugu¨¨s va dir que l'esperit escapa quan respirem. Vaig veure morir el meu pare, vaig veure el seu ¨²ltim sospir. I en aquell sospir se'n va anar el seu esperit. All¨¤ perds la teva personalitat, queda la mat¨¨ria inanimada. Tamb¨¦ diuen que en aquella expiraci¨® se n'anava la maldat, hi ha expiaci¨®. Aix¨ª que quan em mori, en aquell sospir ¨²ltim per fi podr¨¦ perdre tota la meva maldat¡±.