Clara S¨¢nchez s'emporta el Planeta

Els temps al sector editorial tampoc no estan per fer experiments. I si resulta que a Espanya les qui m¨¦s llegeixen s¨®n les dones (un 64%, deu punts m¨¦s que els homes) i majorit¨¤riament entre els 25 i els 54 anys, no ha de sorprendre el predomini de la mirada femenina ni el costumisme modern que defineixen les obres que ahir a Barcelona es van endur la 62a edici¨® del premi Planeta, novel¡¤les amb un potent tiquet, format per dones (tercera vegada en aquest premi, despr¨¦s de les edicions del 1999 i el 2001): l'escriptora d'¨¨xit?Clara S¨¢nchez com a guanyadora i la cineasta i exministra de Cultura ?ngeles Gonz¨¢lez-Sinde com a espectacular finalista en el seu debut en la narrativa d'adults.

En una atmosfera marcada pel blau corporatiu, la gala de lliurament d'ahir a la nit va mostrar el poder de convocat¨°ria del premi. Sota tres pantalles gegants i un modern escenari, unes 1.300 persones es van reunir al Palau de Congressos de Barcelona. Si la representaci¨® majorit¨¤ria era de mitjans de comunicaci¨® ¡ªgaireb¨¦ una quarta part dels assistents¡ª, la pol¨ªtica, menor, esclar, tenia el seu punt d'inter¨¨s. A l'esquerra del president del Grup Planeta, Jos¨¦ Manuel Lara, s'hi va asseure el president de la Generalitat, Artur Mas, que, sens dubte, mentre escoltava el recompte de les votacions que anunciava la veu de la presentadora, Lourdes Maldonado, devia acusar encara les paraules de l'editor pronunciades dilluns, quan va assegurar que la independ¨¨ncia de Catalunya ¡°¨¦s impossible, i tots ho sabem¡±.

¡°Stendhal deia que som detalls¡±, acostuma a dir S¨¢nchez (Guadalajara, 1955), que ha carregat sempre els seus personatges d'alta densitat psicol¨°gica i que a El cielo ha vuelto, l'obra amb la qual ha obtingut els 601.000 euros del guard¨®, continua indagant sota aquesta premissa, aqu¨ª a partir d'una model de passarel¡¤la d'¨¨xit que durant un viatge en avi¨® ¨¦s alertada per una vident que alg¨² vol matar-la. Saber-ho far¨¤ que es replantegi tota la vida i s'ho torni a mirar tot amb uns altres ulls, en un creixement personal paradoxal. La idea li va sorgir quan, fullejant una revista de moda en una perruqueria, li ¡°va semblar veure en la t¨ªpica imatge d'una model l¨¤nguida una mirada d'espant¡±. I aqu¨ª va arrencar la hist¨°ria d'una jove que ¡°ho t¨¦ tot, per¨° en qui s'instal¡¤la el dubte i la desconfian?a¡±. Una desconfian?a, diu S¨¢nchez, ¡°que s'ha generalitzat a tota la societat, per la qual cosa volia indagar si ens porta a la crueltat o la lucidesa¡±.

La trama est¨¤ en l¨ªnia amb una traject¨°ria liter¨¤ria de gaireb¨¦ 25 anys i una desena d'obres, que va arrencar amb Piedras preciosas. Novel¡¤les inventades a partir d'un substrat de realitat, notable introspecci¨® dels personatges i un predomini de l'aura emotiva (¡°sempre escric amb el cor; el que mou el m¨®n s¨®n les emocions¡±) han marcat una traject¨°ria amb obres com Desde el mirador (1996) i?Presentimientos (2008), per¨° que ja ha rebut reconeixements com l'Alfaguara de novel¡¤la per ?ltimas not¨ªcias del para¨ªso (2000) o Lo que esconde tu nombre,?amb la qual el 2010 va obtenir el Nadal. Aquesta obra va suposar el seu ¨¨xit comercial, ja que va vendre (gr¨¤cies especialment a la seva aparici¨® a It¨¤lia, on va ser un best-seller brutal) m¨¦s de mig mili¨® d'exemplars.

1.300 persones van assistir ahir a la nit a Barcelona a la gran cita liter¨¤ria al Palau de Congressos

Un ¨¨xit que S¨¢nchez ha repetit en la seva desena i fins ahir ¨²ltima novel¡¤la, Entra en mi vida (2012), basada en el trist episodi dels nens robats d'hospitals espanyols i on torna a jugar amb la complicitat de la mirada de la psicologia femenina, utilitzant el detall de fets quotidians per descriure un m¨®n. No gaire lluny del que fan les seves admirades Merc¨¨ Rodoreda, Natalia Ginzburg i Alice Munro, que recentment va rebre el Nobel.

La gran sorpresa de la nit va ser la finalista ?ngeles Gonz¨¢lez-Sinde (Madrid, 1965), ministra de Cultura entre el 2009 i el 2011, que es va embutxacar 150.250 euros amb El buen hijo, una com¨¨dia moderna ¨¤gil on es narren les vicissituds d'un home discret de 36 anys que viu i treballa sota l'ombra de la seva mare v¨ªdua, ambient asfixiant que s'altera amb l'arribada d'una sirventa romanesa. ¡°En Vicente ¨¦s un personatge expulsat d'altres hist¨°ries que vaig fer i que volia recuperar¡±, va dir l'exministra, encantada de reprendre ¡°el recolliment de l'escriptor¡± despr¨¦s del seu pas per la pol¨ªtica.

Si b¨¦ la novel¡¤la significa el debut de Sinde en la narrativa per a adults, no ho ¨¦s en les lletres, ja que ¨¦s autora de 18 guions, entre els quals?La buena estrella, que va obtenir un Goya. I moltes altres de les seves creacions estan emparentades amb la literatura, com Las razones de mis amigos (basada en Lo real, novel¡¤la de Bel¨¦n Gopegui, amb qui va treballar tamb¨¦ a La suerte dormida), El misterio Gal¨ªndez, (a partir de l'obra de V¨¢zquez Montalb¨¢n), La vida dif¨ªcil (adaptaci¨® d'una obra d'Almudena Grandes) o Una palabra fija (sobre una d'Elvira Lindo). Gonz¨¢lez-Sinde ¡ªque va fer una defensa dels drets digitals durant la seva etapa de ministra que sintonitza amb les idees de Lara, furibund enemic de la pirateria¡ª llueix fins i tot al curr¨ªculum un premi: va ser el 2006 quan es va emportar l'Edeb¨¦ de novel¡¤la infantil per Rosanda y el arte de birlibirloque.