Neil Gaiman, pare de 1.001 mons

Va canviar el seu pare per dos peixos de colors. Es va enfrontar a Grendel i al drac del Beowulf. Es va prendre a pit all¨° que va escriure Pat Ballard per a les Chordettes: ¡°Mister Sandman, bring me a dream¡±. Va fer duet amb Terry Prachett per narrar la fi del m¨®n sense perdre el somriure. Va submergir la m¨¤ en gel per aguantar les 4.000 signatures per dia de la seva ¨²ltima gira. I ara la seva incansable ploma est¨¤ treballant en la seva primera gran s¨¨rie de televisi¨®. L'adaptaci¨® per a Starz (els de Spartacus) d'American gods, la seva visi¨® d'una Am¨¨rica en qu¨¨ els d¨¦us de totes les civilitzacions que enfilen la madeixa dels Estats Units pateixen la ignor¨¤ncia dels seus antics serfs.

Neil Gaiman (Portchester, Regne Unit, 1960) no para. Ni ho vol. Ni tan sols a bord d'un tren es pren un descans. No n'hi ha per menys. Despr¨¦s de 25 anys ha tornat al seu Sandman, la novel¡¤la gr¨¤fica que el va convertir en llegenda als noranta i que segons la MTV ja ha passat dels 30 milions d'exemplars venuts a tot el m¨®n. Ara, quan nom¨¦s queda un n¨²mero perqu¨¨ Sandman Obertura (ECC Ediciones) arribi al final, Gaiman arqueja la cella davant de la pregunta inevitable: ¡°Quan arribar¨¤?¡±. ¡°Quan estigui acabat¡±.

A Gaiman no li agrada que li donin presses. I menys escrivint. Perqu¨¨ la seva especialitat ¨¦s crear ¡°icebergs¡±. ¡°Les meves hist¨°ries s¨®n aix¨ª. Nom¨¦s se'ls veu el cim. Per¨° hi ha moltes m¨¦s coses sota les aig¨¹es¡±. N'hi ha tantes, que pot ser pare de mil mons per tots els camins imaginables. Videojocs (Wayward manor), c¨°mics (Sandman, Orqu¨ªdia negra), novel¡¤les (L'oce¨¤ al final del cam¨ª), llibres infantils (El gal¨¤ctic, pir¨¢tic i alien¨ªgena viatge del pare) i tamb¨¦ pel¡¤l¨ªcules (Coraline, Beowulf). En total, suma m¨¦s de 40 milions de llibres venuts al m¨®n?¨Csegons el blog de literatura fant¨¤stica Wertzone que porta el compte dels autors m¨¦s venuts de la hist¨°ria en aquest g¨¨nere¨C i va ser l'autor n¨²mero 1 de la llista de bestsellers de The New York Times amb diverses de les seves novel¡¤les.

Per¨° el seu gran impacte ha estat tornar a Sandman. La preq¨¹ela, Obertura, completa els buits d'aquest c¨°mic que presenta les afliccions shakesperianes de set germans, Els Eterns: Dest¨ª, Mort, Desesperaci¨®, Desig, Destrucci¨®, Deliri i, el protagonista, Somni. ¡°Sempre em va cridar l'atenci¨® que ning¨² es pregunt¨¦s pels seus pares. A Obertura explicar¨¦ qui s¨®n¡±. Ni m¨¦s ni menys que dos d¨¦us grecs: Nix, de?tat de la nit a la qual fins i tot Zeus temia, segons va explicar Homer. I Cronos, el Saturn que devora els seus fills a l'obra mestra de Goya.

Narrar li ve de fam¨ªlia,?a Gaiman. ¡°La meva mare no era gaire bona explicant hist¨°ries, per¨° recordo llegir amb ella llibres amb il¡¤lustracions, com La Sireneta. El meu pare s¨ª que podia inventar-les. I el meu avi. Les del meu pare eren sobre esquirolets que vivien a l'altre costat de la finestra. Les del meu avi, sobre un elefant¡±. Els altres grans cuiners d'hist¨°ries per a Gaiman van ser els llibreters, aut¨¨ntics guardians dels tresors de la seva infantesa. ¡°Recordo com va ser de gran per a mi el pr¨¦stec interbibliotecari. De sobte vaig descobrir que no nom¨¦s havia de conformar-me amb els llibres que hi havia all¨¤, sin¨® que podia demanar qualsevol altre llibre¡±. I no va parar d'aprofitar-ho. C.S. Lewis, J.R.R. Tolkien, Borges, Lewis Carroll¡­ I per descomptat, c¨°mics. Especialment els de Batman, de qui n'acabaria escrivint la mort en el celebrat Whatever happened to the capi crusader (DC Comics, 2009).

Teaser tr¨¤iler per 'Wayward manor', el primer videojoc amb el segell de Neil Gaiman.

El que no enyora Gaiman s¨®n els temps abans del Torrent i Piratebay. ?s m¨¦s, l'autor sost¨¦ que la pirateria ¨¦s una cosa ¡°bona¡± per als escriptors. Almenys, per als escriptors als quals la gent vol llegir. Ho explica amb una an¨¨cdota. Una de les seves primeres sessions de signatures als Estats Units, en la qual compartia taula amb un autor de bestsellers del The New York Times del qual no vol revelar el nom. Una lectora d'aquell autor li d¨®na el seu llibre perqu¨¨ l'hi signi. L'escriptor veu que ¨¦s un exemplar de saldo d'una llibreria. I li etziba: ¡°Aix¨° no t'ho signar¨¦. Amb aquest exemplar no he guanyat res, aix¨ª que no te'l signo¡±. La dona, sufocada, se'n va anar plorant. ¡°Saps qu¨¨ va passar despr¨¦s¡±, pregunta ret¨°ricament Gaiman. ¡°Diversos lectors que eren a la seva cua, van passar a la meva. Pels pocs centaus que guanya amb un exemplar, va perdre una lectora per sempre, a aquella gent que va canviar de cua i tothom amb qui van parlar els que van veure l'escena. Em vaig prometre: mai ser¨¦ com ell. I per mi passa el mateix amb els que ataquen la pirateria. Que et pirategin ¨¦s una oportunitat perqu¨¨ et llegeixin i, tal vegada, et comprin¡±.

Que et pirategin ¨¦s? una oportunitat perqu¨¨ et llegeixin i , tal vegada, et comprin"

Gaiman veu el futur amb la mateixa idea que ha vist tota la seva carrera: ¡°Mentre pugui fer coses en qu¨¨ encara no s¨®c bo, sentir¨¦ que estic viu i que val la pena¡±. De manera que va deixar de dedicar-se en cos i ¨¤nima al c¨°mic despr¨¦s d'acabar Sandman, aix¨ª pensa anar deixant la novel¡¤la ara que la domina. Llavors, qu¨¨? Passar a l'assaig... Per a nens. ¡°Fa anys que ning¨² escriu un bon llibre sobre mitologia. I els que hi ha s¨®n molt antics i avorrits per a un nen. Aix¨ª que l'escriur¨¦ jo¡±. Per a qualsevol nano? ¡°Pel qu¨¨ era jo als 12 anys¡±.

Abans de posar punt i final a l'entrevista, Gaiman, amant de sorprendre, se sorpr¨¨n. Davant seu, un tovall¨® en blanc. S'atrevir¨¤ a escriure un relat en directe? Gaiman s'ho pensa¡­ Per un instant. Obre la seva jaqueta negra i en treu un grapat de plomes. Les mira escrupolosament i n'escull una. Negra, ¨°bviament. Comen?a a escriure. 15 minuts despr¨¦s¡­

Despr¨¦s, Gaiman s'aixeca, s'asseu un parell de files enrere i es posa a dormir.