El dec¨¤leg de Mas

1. La consulta... o eleccions anticipades

Artur Mas ha reiterat la seva disposici¨® a convocar el refer¨¨ndum sobiranista i ha recordat que no ¨¦s jur¨ªdicament vinculant, encara que ¨¦s ¨°bvia la transcend¨¨ncia del resultat. El seu full de ruta ¨¦s inamovible: complir el comprom¨ªs de mantenir el consens i la unitat de les sis forces pol¨ªtiques que van subscriure l'acord el 12 de desembre del 2013 sobre la data i les preguntes del 9-N. "El consens pol¨ªtic ¨¦s com una figura de porcellana que cal saber cuidar amb delicadesa i maneres suaus", ha dit en al¡¤lusi¨® a la disputa cada vegada m¨¦s descarnada entre els seus socis, Esquerra, que li demana saltar-se la legalitat, i Uni¨®, que clama per complir-la. Mas ha mostrat la seva disposici¨® a esgotar la legislatura, que acaba el 2016, per¨° ha obert per primera vegada la porta a avan?ar els comicis si se susp¨¨n el refer¨¨ndum: "Encara que est¨¤ sobretot a les meves mans, vost¨¨s, els diputats, han d'entendre que no tot est¨¤ a les meves mans. Ha de poder ser aix¨ª (esgotar el mandat) per¨° perqu¨¨ aix¨ª sigui s'ha de votar el 9-N amb plenes garanties democr¨¤tiques".

2. El model d'Esc¨°cia

El refer¨¨ndum d'Esc¨°cia?ha passat a ser el mirall en el qual es mira Mas per l'acord al qual van arribar David Cameron, primer ministre brit¨¤nic, i Alex Salmond, primer ministre escoc¨¨s. Mas ha remarcat que abans que els dos pol¨ªtics segellessin un pacte des d'Esc¨°cia es presentaven tres alternatives: mantenir l'actual statu quo,?m¨¦s autonomia o independ¨¨ncia. Cameron va reduir les tres vies a un dilema. "A Catalunya hem formulat tres opcions. I la partida s'ha de jugar. I no t¨¦ les cartes marcades. Decideixen les urnes; decideix la gent", ha dit.

3. La desconnexi¨® amb l'Estat

Mas ha resumit l'actual pugna sobiranista de manera molt gr¨¤fica: "Catalunya s'ha cansat del tracte de l'Estat. No s'ha cansat d'Espanya; s'ha cansat de l'Estat espanyol". Segons la seva opini¨®, Catalunya ja es va veure expulsada del pacte constitucional amb la sent¨¨ncia de l'Estatut i ja s¨®n molts els catalans que s'han desconnectat de l'Estat, que, a for?a de dir no a tot, ja no senten com a seu. I ha ressaltat que aquesta desconnexi¨® no s'ha fet amb emprenyament sin¨® amb il¡¤lusi¨®. Va ser la popular Alicia S¨¢nchez-Camacho?qui va avisar que Mas provocaria un xoc de trens entre Catalunya i la resta d'Espanya. Mas ha replicat aix¨ª: "Perqu¨¨ aix¨° es produeixi cal anar per la mateixa via i en direccions oposades, per¨° Catalunya i Espanya ja van per vies diferents i en direccions diferents. No hi ha xoc de trens: hi ha allunyament dels trens".

4. Millora de l'economia

L'economia catalana comen?a a donar s¨ªmptomes de recuperaci¨® i Mas ha destacat que, per primera vegada en set anys, Catalunya comen?a a crear ocupaci¨® en lloc de destruir-ne, ja que acumula 14 mesos consecutius reduint l'atur en termes interanuals. La base d'aquesta millora ¨¦s que Catalunya concentra el 35% de les empreses que exporten i rep m¨¦s turisme que mai. Segons les seves dades, l'exportaci¨® i el turisme catal¨¤ superen el 25% del conjunt de tot l'Estat.

5. La decisi¨® de l'incompliment del d¨¨ficit

El Govern catal¨¤ ha decidit fa temps incomplir el d¨¨ficit imposat pel Ministeri d'Hisenda i sost¨¦ que no pot aplicar m¨¦s retallades socials. Mas ha assenyalat que en quatre anys ha redu?t el 20% la despesa de la Generalitat ¨Cequivalent a 4.000 milions¨C i que l'Administraci¨® auton¨°mica ha tocat fons. "Hem arribat al final del cam¨ª. No hi ha m¨¦s marge per reduir la despesa si no es volen posar en risc els serveis p¨²blics i del nostre Estat del benestar", ha assenyalat Mas. Segons les seves dades, el Govern catal¨¤ ha redu?t el d¨¨ficit en tres anys des del 4,6% del PIB al 2%.

6. El deute de l'Estat

Mas ha afirmat que els objectius de d¨¨ficit imposats a Catalunya s¨®n "arbitraris i injustos" i que no es corresponen al pes de l'economia catalana. No nom¨¦s aix¨°: el president catal¨¤ ha retret al Govern de Mariano Rajoy que degui a la Generalitat 2.400 milions d'euros en concepte d'inversions en infraestructures, en compliment del que estableix l'Estatut. El d¨¨ficit i el deute han estat denunciats als tribunals.

7. El finan?ament ajornat

L'Executiu de Rajoy ha ajornat sine die la reforma del model de finan?ament que, segons Mas, havia d'entrar en vigor el 2014. El PP, en canvi, considera que no est¨¤ obligat a fer-ho. "L'argument que han donat", ha dit Mas, "¨¦s que ¨¦s un embolic; us imagineu que quan una cosa ¨¦s un embolic el compliment de la llei passi a ser secundari o marginal?", ha interpel¡¤lat Mas als diputats. I ha tancat el cap¨ªtol llan?ant un dard al tripartit, que va signar l'¨²ltim model de finan?ament. Ha assegurat que Catalunya ¨¦s la tercera comunitat a l'hora d'aportar recursos i la desena a rebre'ls i que est¨¤ molt per sota de la mitjana. "La lleialtat institucional brilla per la seva abs¨¨ncia", ha lamentat.

8. La devoluci¨® de la paga extra

En el seu discurs, Mas ha confirmat la decisi¨® que va adoptar el seu Govern dies abans de la celebraci¨® de la Diada: restablir la paga extra als funcionaris el 2015. La devoluci¨® haur¨¤ de quedar reflectida als Pressupostos del proper exercici. Mas ha assenyalat que ¨¦s un contrasentit exigir aquest sacrifici als treballadors p¨²blics de Catalunya quan el Govern central no fa el mateix amb els seus.

9. Lluita contra la corrupci¨®

Enmig del remol¨ª del cas Pujol, Mas ha optat per presumir de les mesures anticorrupci¨® que ha adoptat en aquest mandat i que avui precisament s¨®n m¨¦s que mai a l'ull de l'hurac¨¤ en coincidir la sessi¨® amb la declaraci¨® de Jordi Pujol Ferrusola davant el jutge Ruz. Mas ha recordat que ha impulsat 51 mesures a favor de la transpar¨¨ncia i la regeneraci¨® democr¨¤tica. I que la llista difosa avui mateix per l'ONG Transpar¨¨ncia Internacional revela que l'Executiu catal¨¤ ha obtingut 100 punts sobre la m¨¤xima puntuaci¨®. "Des que vaig engegar aquestes mesures s'han conegut casos d'irregularitats i de possible corrupci¨®", ha apuntat en al¡¤lusi¨® al cas Pujol. "Igual que llavors, em reafirmo en el comprom¨ªs inequ¨ªvoc d'eradicar la corrupci¨®".

10. Defensa del catal¨¤

Irene Rigau, titular d'Ensenyament, ha decidit no aplicar la llei Wert a Catalunya?i Mas ha fet una defensa ferma del model d'escola catalana amb el catal¨¤ com a llengua vehicular i garantint un domini del castell¨¤ i de l'angl¨¨s. "?s un model que garanteix la cohesi¨® social, amb resultats positius contrastats durant m¨¦s de 30 anys", ha assenyalat. En aquest paquet educatiu, ha citat l'augment de les beques menjador amb 70.000 alumnes beneficiaris.