La sarsuela que es canta en catal¨¤

La sarsuela no ¨¦s nom¨¦s chulapa madrilenya ni un g¨¨nere teatral menor ali¨¨ a la cultura catalana. Al contrari, va ser una forma de teatre extremadament popular en la Barcelona anterior a la Guerra Civil, que omplia els locals del Paral¡¤lel i es cantava (tamb¨¦) en catal¨¤. Aquesta ¨¦s almenys la reivindicaci¨® del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que arrenca la temporada dijous fent pujar a l'escenari una selecci¨® de 13 exemplars d'aquest g¨¨nere ¡°ignorat i menyspreat¡± per la hist¨°ria, en paraules del director del teatre, Xavier Albert¨ª. L'espectacle Per comen?ar, sarsuela!, coproducci¨® del TNC i l'Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (ESMUC), repr¨¨n el model de la ¡°funci¨® solid¨¤ria¡±; un experiment iniciat l'any passat amb l'obra Taxi¡­ Al TNC!, la recaptaci¨® de la qual (45.205,30 euros) es va invertir ¨ªntegrament en programes d'inclusi¨® social. Per veure l'obra, que es representar¨¤ a la Sala Gran del TNC fins diumenge, ¨¦s necessari reservar a trav¨¦s del web, on l'espectador pot triar la quantitat que desitja abonar per l'entrada (de 10 a 40 euros).

Les partitures que ha recuperat el TNC, i que se succeiran en l'escenari a tall de degustaci¨®, portaven gaireb¨¦ un segle acumulant pols en els arxius de la SGAE. Rescatant-les, Albert¨ª es proposa combatre un estereotip arrelat, el que identifica la sarsuela amb el Madrid m¨¦s cast¨ªs, ¡°quan en realitat ni tan sols un dels t¨ªtols principals del g¨¨nere t¨¦ lloc a la capital¡±, conclou. La sarsuela catalana, variant local de l'opereta que causava furor a Europa, va ser un fenomen urb¨¤ amb car¨¤cter propi, inseparable de la idiosincr¨¤sia de Barcelona. ¡°Encara que es tract¨¦s de dramat¨²rgia popular, amb hist¨°ries d'amor i escenes c¨°miques, tenia una tensi¨® de fons, la d'un moment hist¨°ric convuls¡±, explica Albert¨ª. El conflicte ¨¦s latent, ja sigui la Revoluci¨® Gloriosa, la guerra dels Segadors o la mateixa Guerra Civil: Les noies de l¡¯Estatut, una de les obres recuperades, t¨¦ lloc mentre el president Maci¨¤ proclama la Rep¨²blica Catalana a la pla?a de Sant Jaume. En assabentar-se'n, un grup de noies que pren el sol a la Barceloneta corre cap a all¨¤ i entona la can?¨® de l¡¯Estatut.

Per estrany que sembli, el g¨¨nere de la sarsuela va ser pioner en la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica del catal¨¤. La seva enorme popularitat entre les noves classes urbanes va contribuir a l'extensi¨® de l'¨²s d'expressions i frases fetes en catal¨¤, sobretot en la seva ¨¨poca d'esplendor a Barcelona, als anys vint. Aquest va ser el moment que va veure n¨¦ixer obres com la Can?¨® d¡¯amor i de guerra del valenci¨¤ Rafael Mart¨ªnez Valls, tal vegada un dels compositors de sarsueles m¨¦s coneguts; ¡°tant, que no l'hem incl¨°s en el repertori¡±, precisa Albert¨ª, que remarca que ¨¦s important recuperar autors oblidats. Entre ells, hi trobem noms com el de Nicolau Manent, que amb la seva Fantasia simf¨°nica sobre els motius de Josep Anselm Clav¨¦ obre l'espectacle; Joaquim Serra, autor de Tempesta esva?da, una com¨¨dia l¨ªrica sobre la vida marinera; o Llu¨ªs Capdevila i Rafael Homedes, la sarsuela del qual La fal? al puny denunciava, ja el 1931, les injust¨ªcies comeses contra les classes prolet¨¤ries.