La inversi¨® p¨²blica de l'Estat creix a totes les comunitats aut¨°nomes

La inversi¨® p¨²blica torna a cr¨¦ixer despr¨¦s de diversos anys de retallades contundents. El pressupost d'inversi¨® total tant de l'Estat com dels ens p¨²blics mostra que la inversi¨® total creixer¨¤ un 8,4% el 2015 respecte al pressupost aprovat per a l'any 2014. La xifra se situar¨¤ en els 13.103 milions d'euros, un nivell que tamb¨¦ ¨¦s lleugerament superior al del 2013, amb increments a totes les comunitats aut¨°nomes. Nom¨¦s baixa la inversi¨® a la ciutat aut¨°noma de Ceuta.

Si es comparen els pressupostos del 2015 amb els del 2011, els ¨²ltims de l'anterior legislatura, la retallada ¨¦s del 36,6%. La comunitat aut¨°noma m¨¦s penalitzada per la retallada de la inversi¨® en aquests quatre anys de govern de Mariano Rajoy ¨¦s Catalunya, amb un descens del 57,9%, que l'ha relegat a un dels ¨²ltims llocs en inversi¨® per habitant. La inversi¨® ha passat dels 2.548,45 milions dels pressupostos aprovats per a l'any 2011 als 1.072,3 milions del 2015. Pel que fa a retallades en quatre anys, a Catalunya la segueixen la Comunitat Valenciana, amb un 49,6% de descens, Ceuta (-47,2%) i Madrid (-44,7%).

L'any 2015, les comunitats aut¨°nomes amb m¨¦s inversi¨® en termes absoluts s¨®n Andalusia (1.958 milions; +14,4%); Castella i Lle¨® (1.744 milions; +24,5%); Gal¨ªcia (1.385,8 milions; +2,1%) i Catalunya (1.072 milions; +13%). Els increments m¨¦s alts de la inversi¨® s¨®n a Balears (86%), M¨²rcia (40%) i la Comunitat Valenciana (26,5%). Els menors, a Gal¨ªcia (2,1%), La Rioja (3,3%), Extremadura (4,5%) i Can¨¤ries (4,5%).

Pel que fa a la inversi¨® per habitant, Castella i Lle¨® (amb 699 euros) i Gal¨ªcia (504 euros) s¨®n les m¨¦s afavorides. Les que atreuen menys inversi¨® per habitant s¨®n Balears (124 euros), Can¨¤ries (127 euros) i Catalunya (145 euros).

La inversi¨® territorialitzada, en tot cas, ¨¦s una aproximaci¨® que cal mirar amb compte. Ferrocarrils i carreteres, per exemple, beneficien tant o m¨¦s els territoris que uneixen que els territoris pels quals passen. A m¨¦s, les comparacions intertemporals s¨®n amb freq¨¹¨¨ncia poc significatives, ja que moltes de les inversions p¨²bliques tenen un car¨¤cter singular i irrepetible, com un aeroport o una l¨ªnia d'alta velocitat. A m¨¦s, les diferents realitats f¨ªsiques dels territoris tenen incid¨¨ncia en les inversions de l'Estat. A m¨¦s, els diferents repartiments de compet¨¨ncies entre l'Estat i les comunitats aut¨°nomes porten a diferents nivells d'inversi¨® de l'Estat a les regions.