Catalunya salva el d¨¨ficit comercial exterior amb les vendes a Espanya

Les vendes de Catalunya a la resta d'Espanya han anat perdent pes al llarg de les ¨²ltimes dues d¨¨cades, per¨° encara permeten compensar el d¨¨ficit comercial amb l'estranger. Durant el per¨ªode d'entre el 2008 i el 2013 Catalunya va registrar un super¨¤vit comercial de 1.331 milions, segons el Consell de Treball Econ¨°mic i Social (CTESC). Aquest resultat va ser possible gr¨¤cies al saldo positiu en els intercanvis comercials amb les altres comunitats aut¨°nomes, de 17.445 milions d'euros, equivalent al 9% del producte interior brut (PIB), que va permetre pal¡¤liar el d¨¨ficit amb la resta del m¨®n, de 16.114 milions d'euros, el 8,3% del PIB.

L'informe, la presentaci¨® del qual va presidir el conseller d'Empresa i Ocupaci¨®, Felip Puig, constata que ¡°el super¨¤vit comercial amb la resta de l'Estat compensa el d¨¨ficit comercial amb l'estranger¡±. Segons l'¨°rgan, integrat per patronal i sindicats, Catalunya t¨¦ super¨¤vit amb totes les comunitats, encara que el gruix de les vendes es dirigeixen a les autonomies lim¨ªtrofes. Arag¨®, la Comunitat Valenciana i Balears concentren el 42,5% de les facturaci¨® de les empreses catalanes a Espanya.

Catalunya, a m¨¦s, ¨¦s la comunitat amb un super¨¤vit comercial m¨¦s elevat de tot l'Estat, seguida per Gal¨ªcia, Andalusia, el Pa¨ªs Basc i M¨²rcia. La resta de les autonomies, segons l'estudi ¡ªelaborat amb dades d'Intereg i l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria¡ª, presenta d¨¨ficit comercial. Els m¨¦s voluminosos s¨®n els de Balears (5.614 milions d'euros), Can¨¤ries (5.340 milions) i Arag¨® (2.818 milions).

L'informe del CTESC reflecteix com l'economia catalana ha anat obrint-se a l'exterior al llarg dels ¨²ltims 20 anys. Les relacions comercials amb la resta de Espanya han disminu?t, com a venedor i com a comprador, mentre que ha augmentat la seva posici¨® a l'estranger. La recessi¨®, a m¨¦s, ha suposat que tant el pes del mercat espanyol com el del catal¨¤ s'hagi accelerat.

Segons l'informe, en el per¨ªode 1995-2000 el 38,7% de les mercaderies catalanes es venia a la resta d'Espanya: el 35,7% de les mercaderies catalanes, al mercat interior, i nom¨¦s el 26%, a l'estranger. En el per¨ªode 2008-2013 aquesta tend¨¨ncia ha canviat. La primera destinaci¨® de la producci¨® catalana ¨¦s el m¨®n, ja que el 36,1% de les vendes es dirigeixen a altres pa?sos. El mercat interior suposa el 32,6% de les vendes, mentre que les altres comunitats representen el 31,4%. Segons el CTESC, el repte passa per ¡°mantenir el saldo positiu amb la resta de l'Estat i millorar el saldo amb l'estranger, especialment amb la zona euro i ?sia¡±.

Tamb¨¦ el pes dels prove?dors ¨¦s diferent. El 1995 la majoria dels prove?dors (el 38,4%) ja eren estrangers. Les importacions han anat creixent, de manera que avui gaireb¨¦ la meitat de les compres de mercaderies procedeixen de l'exterior. Els prove?dors de la resta d'Espanya el 1995 amb prou feines suposaven el 23,4% del total, mentre que ara en s¨®n el 19,5%. El mercat interior tamb¨¦ s'ha redu?t, del 38,2% del 1995 al 32,9% del 2013.

L'informe apunta que si b¨¦ la internacionalitzaci¨® ha estat molt m¨¦s intensa a Catalunya, tamb¨¦ s'ha produ?t en altres comunitats. Les vendes de la resta d'Espanya a l'estranger s'han incrementat 6,1 punts entre el 1995 i el 2013, mentre que s'ha redu?t la facturaci¨® a Catalunya (1,7 punts), entre comunitats (3,4 punts) i a l'interior de les regions (un punt menys). Aix¨° ha suposat que la quota de mercat de les vendes catalanes a la resta de l'Estat tamb¨¦ hagi anat disminuint: des de l'11,6% del 1995 fins al 8,3% el 2013.

El CTESC lamenta que si b¨¦ s'ha produ?t un augment dels intercanvis amb l'exterior no hi ha hagut ¡°un increment de la capacitat de generar recursos nets¡± per al conjunt de l'economia catalana. Aix¨° es deu, afegeix l'informe, a la p¨¨rdua de pes relatiu de les activitats industrials. De fet, el pes d'aquest sector i de l'agricultura catalana no han fet sin¨® retrocedir des del 28% en el per¨ªode 1995-2000 fins al 19,9% el 2013.

El conseller d'Empresa i Ocupaci¨®, Felip Puig, va destacar que ¡°l'economia catalana est¨¤ sanejada i oberta a la globalitzaci¨®¡± gr¨¤cies a la diversificaci¨® sectorial de Catalunya. Puig va assenyalar que aix¨° ¨¦s possible perqu¨¨ l'economia catalana t¨¦ tres puntals: la ind¨²stria, el turisme i el comer? exterior.

El conseller va tornar a referir-se a un informe elaborat pel grup Financial Times per recordar que l'¨¤rea de Barcelona ¨¦s la primera regi¨® de l'¡°Europa continental¡± en la recepci¨® d'inversions. El conseller va destacar la necessitat d'internacionalitzar l'economia i va afirmar que Catalunya es veu perjudicada per la marca Espanya que, al seu parer, ¡°cotitza a la baixa, m¨¦s que l'Ibex¡±.