Feminisme i tecnologia

A grans trets, les dones han estat excloses al llarg de la hist¨°ria del m¨®n de la tecnologia, un camp no estrictament mascul¨ª, sin¨® que tamb¨¦ ha estat, massa vegades, un terreny de domini, apropiaci¨® i explotaci¨® de l'¨¦sser hum¨¤ i de la naturalesa. El camp obert d'investigacions, combinant estudis feministes amb estudis sobre la tecnologia, revela trets predominantment patriarcals, que s'expressen tant en el llenguatge com en conceptes i mecanismes caracter¨ªstics: la substituci¨® de la naturalesa, la utilitzaci¨® i exaltaci¨® de la for?a, el recurrent efecte reset, etc¨¨tera. I aquest domini mascul¨ª, que es va manifestar clarament en episodis hist¨°rics en els quals la tecnologia significava grans construccions, infraestructures i maquin¨¤ries, es reprodueix actualment en el m¨®n de la inform¨¤tica, els ordinadors, Internet i la cultura digital.

Els estudis de g¨¨nere, tan avan?ats en la cultura angloamericana i n¨°rdica, ens demostren, no obstant aix¨°, m¨²ltiples excepcions, molt simptom¨¤tiques. El paper protagonista de les dones t¨¨cniques, especialment a Nord-Am¨¨rica, des de finals del segle XIX fins a la consolidaci¨® de l'arquitectura i el disseny moderns, amb figures com Christine Frederick i Lillian Gilbreth, ¨¦s clau en la configuraci¨® d'una modernitat que es projecta com a equilibrada i efica?. Aquestes aportacions se situen en la tradici¨® taylorista i social, que als Estats Units va tenir representants com Thorstein Veblen, defensor d'una tecnologia socialitzadora, creativa i responsable.

Dins de la posici¨® cr¨ªtica amb la megam¨¤quina, argumentant la necessitat d'una tecnologia humanista i sistematizadora, en la l¨ªnia de Lewis Mumford, hi ha aportacions femenines transcendentals, que van des de Catherine Bauer, que va intentar introduir en la legislaci¨® nord-americana les condicions de la promoci¨® d'habitatge social a Europa, fins a Jane Jacobs, defensora de les qualitats de conviv¨¨ncia, cura i transmissi¨® del coneixement als barris.

Les persones, dones en la seva majoria, que durant la Segona Guerra Mundial feien els c¨¤lculs a m¨¤ de les traject¨°ries dels m¨ªssils i el treball dels quals es va automatitzar amb els primers ordinadors es denominaven les computers, i van donar nom a les m¨¤quines que avui utilitzem.

A Catalunya s'ha reconegut l'aportaci¨® de les nostres pedagogues, una mica la de les escriptores. I que poc que en sabem, de les nostres investigadores

Per tant, la contribuci¨® de les dones ha estat m¨¦s clau en el m¨®n de la tecnoci¨¨ncia del que s'ha reconegut, ja que han aportat una major sensibilitat envers la realitat, el que ¨¦s hum¨¤ i el que ¨¦s viu. No ¨¦s casual que textos pioners sobre els problemes mediambientals estiguessin escrits per dones com Raquel Carson, que va avisar de la contaminaci¨® per productes qu¨ªmics ja el 1962. O que la primera casa solar fos el resultat de la col¡¤laboraci¨® als Estats Units entre l'arquitecta Eleonor Raymond i la cient¨ªfica Maria Telkes.

Certament dins del pensament feminista hi ha tradicions diferents: una de m¨¦s confiada en el progr¨¦s i optimista amb relaci¨® a les aportacions de la tecnologia, des de Catherine Beecher fins a Donna Haraway, i una altra de cr¨ªtica amb els abusos i els monstres que pot generar la tecnologia, inaugurada amb el Frankestein de Mary Shelley i que ha continuat fins avui gr¨¤cies a eminents investigadores com Vandana Shiva, Maria Mies o Judith Wajman.

I si angloamericans i n¨°rdics elaboren noves hist¨°ries amb les aportacions i el protagonisme de les dones t¨¨cniques, a Catalunya hi ha molt per fer, coordinar i visibilizar. ?s curi¨®s que des d'aquestes p¨¤gines d'opini¨®, les dues persones que m¨¦s han argumentat una posici¨® cr¨ªtica cap al domini tecnol¨°gic i el miratge de la ciutat intel¡¤ligent siguin dues dones: Judith Carreras i Gemma Gald¨®n. ?s aquell av¨ªs que ja hi era en la mitologia grega: Venus defensant la cura per a la naturalesa i les persones davant la destrucci¨® exercida per Mart.

A Catalunya s'ha reconegut l'aportaci¨® de les nostres pedagogues, una mica la de les escriptores i gaireb¨¦ gens la de les artistes. I que poc que en sabem, de les nostres investigadores, cient¨ªfiques i m¨¨diques, des de Dolors Aleu, Maria Teresa Guardiola, Adela Sim¨® o Josefina Castellv¨ª fins a Anna Veiga, Lourdes Vegas o Mara Dierseen. S¨®n pocs els noms d'arquitectes (Margarita Brender, Anna Bofill, Beth Gal¨ª, Carme Pin¨®s, Carme Pigem, Benedetta Tagliabue¡­) i molt menys d'enginyeres, com Laura Tremosa, que ens sonen. Continuen sent camps amb la figura dominant i eclipsadora del mite mascul¨ª; i continuem sent un pa¨ªs que nom¨¦s permet una gran figura en cadascun dels camps creatius, culturals i cient¨ªfics (T¨¤pies, Bohigas, Dexeus¡­).

Necessitem projectes d'investigaci¨®, tesi, seminaris, exposicions i publicacions que facin visibles aquest passat i present invisibles. I necessitem mitjans de formaci¨®, investigaci¨® i promoci¨® perqu¨¨ la Catalunya del futur, m¨¦s justa i igualit¨¤ria, no oblidi aquestes aportacions, no malgasti la riquesa aportada per les dones, i destaqui per les seves investigadores, t¨¨cniques i creadores.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC