Draghi fa un pas m¨¦s cap a les compres de deute p¨²blic

Diuen els seus pol¨ªtics que N¨¤pols ¨¦s ¡°la perif¨¨ria de la perif¨¨ria¡±, i potser per aix¨° la ciutat m¨¦s gran del sud d'It¨¤lia va rebre el dijous el Banc Central Europeu (BCE) amb els bra?os aixecats, amb pots de fum, amb centenars de joves bramant consignes contra els els capitostos de l'euro. Des d'un dels turons de la ciutat, al palau de Capodimonte, Mario Draghi va explicar que la recuperaci¨® continua sent ¡°feble, fr¨¤gil i desigual¡±, una malaltia econ¨°mica que inclou un llarg estancament, l'atur en m¨¤xims i el fastig dels joves napolitans ¡ªi de molts altres indrets¡ª en el vuit¨¨ any de crisi. Davant aquests s¨ªmptomes de depressi¨®, el cap del BCE va anunciar que comen?ar¨¤ a comprar actius privats a mitjans de mes, malgrat la irritaci¨® a Alemanya. Aquestes compres, combinades amb tot l'arsenal de mesures extraordin¨¤ries(tipus d'inter¨¨s negatius, barres lliures de liquiditat i altres), tenen un sol objectiu: ancorar les expectatives d'inflaci¨®, amb els ¨ªndexs de preua aproximant-se perillosament al 0%. El BCE es d¨®na ¡°uns mesos¡± per avaluar els resultats. En cas que els preus continu?n inflant-se, est¨¤ ¡°llest per prendre altres mesures no convencionals¡±.

Draghi continua fent passos petits per¨° decidits en aquesta direcci¨®, sabent que nom¨¦s li queda una bala: les compres de deute p¨²blic a l'americana, que el banquer central ni tan sols no s'atreveix a esmentar pel seu nom per por de l'inevitable fogot de Berl¨ªn. Els EUA, el Regne Unit i el Jap¨® les han usat generosament durant la crisi; entre les grans economies, nom¨¦s l'eurozona les defuig, malgrat que les seves constants vitals s¨®n pitjors. El BCE incompleix de forma flagrant el seu mandat ¡ªla inflaci¨® est¨¤ en el 0,3% i baixant, lluny de l'objectiu del 2%, i Draghi no aconsegueix modificar les expectatives¡ª, per¨° s'aferra a la falta d'acord pol¨ªtic per no activar el denominat quantitative easing. ¡°?s paradoxal que el BCE sempre ha presumit d'independ¨¨ncia pol¨ªtica; aquesta explicaci¨® ¨¦s nom¨¦s una mala excusa¡±, apuntava ahir a la nit ?ngel Ubide, del Peterson Institute.

Els analistes, les grans entitats financeres i la banca d'inversi¨® veuen molt possible les compres de deute p¨²blic el primer semestre del 2015, sempre que les coses continu?n igual de malament. Fins llavors, el mercat mesura al mil¡¤l¨ªmetre les paraules del BCE i els potencials efectes de les compres d'actius privats: Draghi va explicar que comen?ar¨¤ amb les c¨¨dules hipotec¨¤ries (i altres covered bonds) a mitjans d'octubre, i amb les titulitzacions de cr¨¨dits a pimes (els anomenats ABS) abans de final d'any. Aquests dos programes de compres duraran almenys dos anys. Juntament amb les subhastes de liquiditat, el BCE espera ampliar el seu balan? entorn d'un bili¨® d'euros. Per¨° no queda clar com aconseguir¨¤ aquesta xifra en dos mercats relativament petits, i amb una banca que ha mostrat esc¨¤s inter¨¨s per les primeres subhastes de liquiditat a tipus ultrabaixos.

Centenars de joves es manifesten contra l'entitat central a N¨¤pols

Per tot aix¨°, Draghi va ser deliberadament ambigu. I els mercats van reaccionar amb baixades d'entre el 2% i el 4% en les grans borses; l'Ibex va caure un 3,1%.

Alg¨² esperava m¨¦s. I tot i aix¨ª va haver-n'hi molt. El cap del BCE va confirmar que comprar¨¤ ABS de pa?sos com Xipre i Gr¨¨cia, malgrat que aix¨ª assumeixi grans riscos. Aix¨° s¨ª, per a aix¨° tots dos pa?sos hauran d'estar ¡°sota un programa de la UE¡±: aix¨° condemna Gr¨¨cia a sol¡¤licitar un tercer rescat europeu quan expiri l'actual, a final d'any, si vol que el BCE compri actius grecs.

La pol¨ªtica monet¨¤ria t¨¦ un polsim de ci¨¨ncia i la seva bona dosi d'art. Les compres d'actius privats busquen injectar diners frescos en l'economia perqu¨¨ els bancs es decideixin a prestar, i les empreses i les fam¨ªlies a demanar prestat: aix¨ª sona la m¨²sica de l'anhelada recuperaci¨®; aix¨ª, en teoria, apareix la m¨¤gia de la confian?a. D'aquesta manera els preus podrien donar alguna alegria i espantarien la temuda deflaci¨®, un mal econ¨°mic dif¨ªcil de combatre en el qual consumidors i empreses ajornen les seves decisions de compra i inversi¨® i tot s'acaba embolicant d'una manera fenomenal. Per aclarir l'horitz¨®, Draghi adverteix que ja no n'hi ha prou amb la seva vareta: Fran?a i It¨¤lia ¡°han d'activar les seves reformes¡±; Alemanya ¡°ha d'utilitzar el seu marge fiscal¡± i invertir. Per¨° les capitals li responen amb evasives. Par¨ªs i Roma incompliran les metes de d¨¨ficit i continuen cuinant les reformes; Berl¨ªn es nega en rod¨® a gastar el seu sacrosant super¨¤vit, i Brussel¡¤les ¨¦s al mig d'un buit de poder. A Europa li queda Draghi, amb les seves compres d'actius privats i aquesta ¨²ltima bala de les compres de deute p¨²blic, que el dijous el president es resistia a esmentar a Capodimonte sabent que aix¨° ¨¦s pecat mortal en Alemanya. Fora del palau i d'aquests debats complicats, ressons d'un volc¨¤: ¡°Inseguretat laboral, pobresa, especulaci¨®: alliberem-nos de el BCE¡±, deien els manifestants al peu del Vesubi, a la regi¨® que Roberto Saviano va retratar per la seva Gomorra.