¡°El debat no ¨¦s tant el dret a decidir, sin¨® ampliar l'autogovern¡±

I?igo Urkullu (Alonsotegi, Biscaia, 1961) t¨¦ com a referent pol¨ªtic Jos¨¦ Antonio Aguirre, el m¨ªtic president del primer Govern basc de la hist¨°ria, que va ser a punt de ser cap del Govern de la Rep¨²blica en l'exili. Urkullu reivindica el car¨¤cter pactista entre diferents d'Aguirre i el seu sentit de la just¨ªcia social. Poc abans de celebrar-se l'entrevista acaba de reunir-se amb Idoia Mendia, la l¨ªder del PSE, amb la qual tracta de segellar un pacte parlamentari d'estabilitat. Urkullu defensa la via basca d'autogovern, basada en la disposici¨® addicional de la Constituci¨®, que reconeix els drets hist¨°rics bascos i que tracta d'acompassar amb el benestar social. Es troba allunyat del debat catal¨¤. T¨¦ altres prioritats i reclama al president del Govern una iniciativa pol¨ªtica que, segons ell, no tenen Catalunya i Euskadi.

Pregunta. Ha parlat ¨²ltimament amb Artur Mas?

Resposta. L'¨²ltima vegada va ser a principis d'agost. Aix¨ª mateix, diumenge passat, amb motiu de la festa de l'Alderdi Eguna, del PNB, ho vaig fer amb representants de CiU i de la Generalitat.

P. Van comentar la situaci¨® de Catalunya?

R. ?bviament. La sensaci¨® que van transmetre va ser de preocupaci¨® per la situaci¨® i d'una certa incredulitat davant la falta de voluntat del Govern central de voler abordar mitjan?ant el di¨¤leg q¨¹estions que han calat en la societat catalana. Aix¨° va ser tot.

P. El 15 de setembre va estar gaireb¨¦ tres hores reunit amb el president del Govern a la Moncloa. Quant de temps van dedicar a Catalunya?

R. Faltaven tres dies pel refer¨¨ndum d'Esc¨°cia. Vam parlar d'Esc¨°cia i de Catalunya. Per¨° entendr¨¤ que no m'agradi entrar en reflexions que afectin altres ¨¤mbits m¨¦s enll¨¤ del basc. Li puc dir que no vam aprofundir en aquests temes. S¨ª que ens vam referir al context, que est¨¤ trufat per una reivindicaci¨® que els bascos tamb¨¦ tenim, com el dret a decidir. Per¨° aix¨° s¨ª, de manera pactada, amb una consulta legal.

P. Rajoy li va fer alguna refer¨¨ncia sobre si prendria alguna iniciativa per guanyar legitimitat a Catalunya?

R. En absolut. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que al llarg de les meves reunions amb Rajoy he estat insistint, no nom¨¦s pel que fa al Pa¨ªs Basc, en la necessitat del di¨¤leg. Tamb¨¦ a Catalunya. I aquesta necessitat de di¨¤leg, aquesta voluntat d'acord necess¨¤ria de treballar per part del Govern espanyol, que es troba a faltar, s¨ª que ha estat present en les converses que he tingut amb el president.

He insistit al president que dialogui amb Catalunya

P. Sense m¨¦s precisions? Ni tan sols sobre la reforma constitucional que proposa el PSOE?

R. ?No.

P. Cada vegada que se li pregunta per Catalunya, vost¨¨ contesta sempre que Euskadi t¨¦ la seva pr¨°pia via de reforma de l'Estatut de Gernika del 1979. Com ¨¦s aquesta via?

R. No nom¨¦s tenim la nostra pr¨°pia via, sin¨® la nostra pr¨°pia hist¨°ria. La nostra realitat ¨¦s diferent de la catalana o l'escocesa. Tenim un sistema de govern que t¨¦ la seva derivada en el pacte estatutari del 1979, procedent de la Constituci¨® espanyola que respecta i empara en la seva disposici¨® addicional primera els drets hist¨°rics dels territoris del poble basc. A partir d'aqu¨ª i seguint el sentit de pacte que ha caracteritzat el r¨¨gim foral i la voluntat dels territoris bascos plantejo un m¨¨tode: di¨¤leg-negociaci¨®-acord i ratificaci¨®.

P.?En qu¨¨ es tradueix aquest m¨¨tode?

R. Que els bascos, despr¨¦s d'un acord institucional, al Parlament basc, despr¨¦s d'una negociaci¨® entre els partits, validin aquest acord institucional. Aquesta ¨¦s la nostra via. ?s apel¡¤lar a la bilateralitat efectiva en la relaci¨® amb l'Estat espanyol, que s'identifiqui amb el concert econ¨°mic i que pugui ser traslladable a un model d'Estat respectu¨®s amb la plurinacionalitat.

P.?Creu possible un acord entre nacionalistes i no nacionalistes sobre aquesta q¨¹esti¨®?

R. ?Ho crec. Per aix¨° hi estic treballant. A mi em serviria com a base que el PP del Pa¨ªs Basc manifest¨¦s el seu comprom¨ªs amb el compliment ¨ªntegre de l'Estatut de Gernika del 1979, encara que no an¨¦s m¨¦s enll¨¤. Estic expectant amb el plantejament del PSOE, d'un model d'Estat federal i obert al coneixement d'aquesta proposta. I crec que hi ha base suficient aqu¨ª com quan entre diverses formacions pol¨ªtiques -Bildu, PSE i PNB- parl¨¤vem el 2006.

P. Aquest plantejament l'allunya de la proposta catalana?

R. No valoro els procediments que se segueixin en altres comunitats. Per¨° s¨ª que li puc dir que el que em sembla interessant del m¨¨tode escoc¨¨s ¨¦s el que t¨¦ d'acord entre dos governs per sotmetre a un refer¨¨ndum Esc¨°cia, que tamb¨¦ reivindiquem nosaltres: di¨¤leg, negociaci¨®, acord i ratificaci¨®. No s¨¦ si ¨¦s m¨¦s realista o no [que el de Catalunya]. Per¨° ¨¦s m¨¦s participatiu i vertebrador. I crec que possible de complir en una Europa en construcci¨® cap a la qual hem de mirar.

P.?Ja que parlem d'Europa. En el m¨ªting de l'Alderdi Eguna, el president del PNB, Andoni Ortuzar, va assenyalar que ¡°en aquest m¨®n global, la independ¨¨ncia ¨¦s m¨¦s una q¨¹esti¨® mental que legal¡±. Qu¨¨ va voler dir?

R. ?La independ¨¨ncia ¨¦s una aspiraci¨® leg¨ªtima que tot nacionalista t¨¦. Per¨° al PNB se li reconeix des del seu naixement una construcci¨® nacional des de l'acompanyament de la societat, basat en el pragmatisme. Avui dia, m¨¦s independ¨¨ncia ¨¦s menys depend¨¨ncia. El debat no ¨¦s tant dret a decidir o no. El debat ha de ser el de l'autogovern, com es respecta l'autogovern, com entenem m¨¦s autogovern i major benestar per als ciutadans. Vivim en un m¨®n globalitzat. Hi ha un espai que ¨¦s el de la UE. Som europeistes i conscients que la UE est¨¤ basada en els estats-naci¨® i que aquests estats-naci¨® perden pes davant unitats subestatals. Aix¨° ens fa remoure les nostres aspiracions leg¨ªtimes.

P.?Pot servir la reforma constitucional que planteja el PSOE com a llera a les seves reivindicacions?

R. ?Sempre que parteixi la reforma d'una voluntat que va existir durant la Transici¨®, el reconeixement de dues nacions, com la catalana i la basca, i quedi reflectit en la reforma.

P. Per¨°, al fil de la possible reforma constitucional, alguns presidents auton¨°mics han dit que cal eliminar ¡°privilegis¡± com el concert econ¨°mic.

R. ?El concert no ¨¦s un privilegi, ¨¦s un dret hist¨°ric, emparat per la Constituci¨®. Assumeix un risc unilateral. Quan les coses van malament, en som els responsables. Hem de pagar un contingent per les compet¨¨ncies no transferides al Pa¨ªs Basc, en funci¨® del pes de la poblaci¨®. Representem el 5% i paguem el 6,24%. De privilegis, res.

El debat avui no ¨¦s el dret a decidir, sin¨® el d'autogovern i benestar

P. Hi ha els que opinen que si Catalunya hagu¨¦s tingut el concert aquesta ¨²ltima crisi no s'hauria deslligat.

R. Els partits catalans ho han estat reivindicant fins fa poc, i jo els he dit que no tinc cap problema sempre que no vagi en perjudici del concert basc, que tamb¨¦ t¨¦ Navarra. De concert econ¨°mic en van tenir, durant el franquisme, les prov¨ªncies que el dictador va considerar ¡°no tra?dores¡±: Navarra i ?laba, i es van suprimir a Gipuzkoa i Biscaia. Els partits catalans, durant la Transici¨®, van renunciar al concert. Per¨° no s¨¦ si ja en aquests moments satisf¨¤ Catalunya.

P.?Hem parlat molt de la pol¨ªtica territorial. Per¨° quines s¨®n les seves prioritats?

R. La m¨¦s important, la reactivaci¨® econ¨°mica, creaci¨® d'ocupaci¨® i manteniment dels serveis essencials de les pol¨ªtiques p¨²bliques. El segon objectiu ¨¦s la pau i la conviv¨¨ncia, despr¨¦s del cessament definitiu d'ETA, i el tercer ¨¦s el de l'an¨¤lisi de l'autogovern, davant el qual plantejo una voluntat d'acord entre nacionalistes i no nacionalistes.

P.?Vost¨¨ va demanar al president del Govern una trobada al juny. Li va enviar una carta al juliol i no la va rebre fins al 15 de setembre. ?s normal, aix¨°? Quines prioritats t¨¦ el president?

R. Ho desconec. Els temps de fer pol¨ªtica del president del Govern no van d'acord amb els temps de la democr¨¤cia ni de la necessitat de resposta a les demandes. Han estat cinc les reunions que he mantingut amb ell des que ¨¦s president. Li he enviat molta correspond¨¨ncia. He intentat abordar amb ell aquests tres eixos de qu¨¨ he parlat abans, alguns d'urgents relacionats amb la pau i conviv¨¨ncia o que tenen un termini, com la liquidaci¨® del Cupo.

P.?Per¨° la reuni¨® es va saldar sense concrecions. Qu¨¨ far¨¤?

R. Li he fixat un termini, a finals d'any. El president es va comprometre a respondre.

P.?I si no respon?

R. Estem en una situaci¨® molt preocupant. Hi ha una actitud de recentralitzaci¨® per part del Govern.

P. Quan fa gaireb¨¦ tres anys del cessament definitiu d'ETA, el Govern central, malgrat la seva insist¨¨ncia, no ha fet cap pas en pol¨ªtica penitenci¨¤ria, ni tan sols amb els presos d'ETA que rebutgen la viol¨¨ncia. Qu¨¨ en diu el president?

No hi ha pol¨ªtica d'Estat en el president

R. ??s recurrent que el president digui qu¨¨ vol fer, per¨° no sap si les circumst¨¤ncies s¨®n prop¨ªcies. Jo li dic que per aprofundir en l'assentament d'un temps de pau, que cada dia que passa es consolida, no ¨¦s q¨¹esti¨® de c¨¤lculs electoralistes ni de solucions a resist¨¨ncies internes, sent conscients de qui ¨¦s el deutor, l'organitzaci¨® terrorista. Davant aquesta falta d'explicaci¨®, en aquesta ¨²ltima reuni¨®, vaig aportar una iniciativa de suport a processos legals de reinserci¨®, als presos que ho desitgin, des del seu penediment i reconeixement del dany causat.

P. ?Li va respondre alguna cosa a aquesta proposta?

R. ?Em va dir que li provocava una reflexi¨® en el si del Govern. Tinc algunes esperances.

P. Ha parlat amb el president alguna vegada de la situaci¨® d'Arnaldo Otegi?

R. No, per¨° en la meva ¨²ltima trobada li vaig lliurar l'informe que l'associaci¨® de presos d'ETA, Etxerat, m'havia lliurat a l'estiu.

P. No tem que l'immobilisme de Rajoy doni oxigen a Bildu al Pa¨ªs Basc?

R. ?Sempre hem denunciat la retroalimentaci¨® del victimisme entre el PP i l'esquerra abertzale, utilitzada, en el passat, en clau electoral. Jo intento fer veure als uns i als altres que aix¨° no d¨®na rendibilitat pol¨ªtica i que hem de regir-nos per altres esquemes. Fa gaireb¨¦ tres anys que ETA va cessar definitivament, que ha estat corroborat, que ha estat legalitzada l'esquerra abertzale, despr¨¦s d'assumir la legalitat espanyola, que l'esquerra abertzale ha condemnat els brots violents. Per tant, no hem de fer c¨¤lculs electorals amb aquestes q¨¹estions. La situaci¨® ha canviat i el Govern ha d'acompanyar aquest canvi per evitar que les coses es posin m¨¦s dif¨ªcils. La paci¨¨ncia t¨¦ un l¨ªmit.

P. ?Creu que al president del Govern li falta sentit d'Estat en aquesta mat¨¨ria?

R. S¨ª. No hi ha una pol¨ªtica d'Estat, per¨° tampoc en l'¨¤mbit econ¨°mic ni en el d'autogovern.

P. ?Per raons electorals?

R. Tamb¨¦. Est¨¤ molt tenallat per sectors que segueixen el t¨°tem que va crear Aznar. A Rajoy no el veig amb la disposici¨® d'Aznar. Per¨° si que el veig tenallat.

P. El preocupen els recents brots de kale borroka, malgrat ser condemnats per Sortu?

R. No crec que prenguin cos. Per¨° no per aix¨° deixen de ser fets greus.

A Rajoy el veig tenallat pels t¨°tems que va crear Aznar

P. Quan tindr¨¤ lloc el desarmament d'ETA?

R. Hi haur¨¤ desarmament. Per¨° no s¨¦ quan. ETA no es mou pels nostres esquemes democr¨¤tics. Ni tan sols per esquemes electorals. S¨®n referent els seus presos, que encara els t¨¦ captius. Ho faran, tamb¨¦, en la mesura que tinguin les m¨ªnimes garanties i, en aquest sentit, el Govern central havia de ser m¨¦s auda? davant la voluntat de desarmament manifestada pels terroristes, encara que el gest que van fer al febrer fos rid¨ªcul. I si el Govern no ho vol fer directament, que deixi fer-ho als que hi estan disposats, com el Govern basc o la Comissi¨® Internacional de Verificaci¨®.

P.? Mant¨¦ la seva confian?a en la Comissi¨®?

R. ?S¨ª. El seu paper d'agents intermedis ¨¦s positiu, com ho ha estat i est¨¤ sent en tots els processos de viol¨¨ncia pol¨ªtica. El Govern de Rajoy no ha de posar traves a la seva tasca.

P. Quina import¨¤ncia concedeix a la promesa de revisi¨® cr¨ªtica del passat que va fer el portaveu de Bildu, Asier Arraiz, en el debat de pol¨ªtica general?

R. ?S'est¨¤ movent alguna cosa en aquest m¨®n. Hem vist la pres¨¨ncia de representants de Bildu en actes d'homenatge a v¨ªctimes del terrorisme. Falta un comprom¨ªs m¨¦s n¨ªtid i que abasti les v¨ªctimes del PP. Es una seq¨¹¨¨ncia i crec que veurem aquesta autocr¨ªtica.

P. Podem competeix amb l'electorat de Bildu?

R. Hi competeix perqu¨¨ comparteixen el model de societat i aix¨° aflora m¨¦s amb la crisi econ¨°mica. Despr¨¦s dels resultats de les europees, ¨¦s curi¨®s que Sortu parl¨¦s de ¡°front nacionalista d'esquerres¡± i des d'altres ¨¤mbits d'esquerra abertzale s'apel¡¤l¨¦s al ¡°front d'esquerres¡±. Hi ha un temor a Bildu cap a Podem.

P. Vost¨¨ ha apostat pel pacte amb el PSE per tenir la majoria en els pressupostos. La nova l¨ªder del PSE, Idoia Mendia, ha accentuat el car¨¤cter socialdem¨°crata en el seu discurs. Se sent c¨°mode amb el PSE?

R. M'hi sento c¨°mode perqu¨¨ es troba en els gens del PNB el concepte de just¨ªcia social. El PNB ha demostrat el seu sentit de just¨ªcia social i de solidaritat en la seva traject¨°ria de Govern, de tants anys amb el PSE a Euskadi. Insisteixo que hem de sortir tots junts de la crisi, encara que sigui m¨¦s lentament. Volem estendre l'acord a l'estructuraci¨® interna del Pa¨ªs Basc.

P. No es pot estendre tamb¨¦ a la consolidaci¨® del final d'ETA?

R. En aquest camp, tenim obert un di¨¤leg i l'esfor? compartit des de l'etapa del Govern de Rodr¨ªguez Zapatero. Tant de bo compti tamb¨¦ amb el PP i Bildu.