El forat pol¨ªtic de Caja Madrid

Caja Madrid, que va arribar a ser la quarta entitat financera d'Espanya amb m¨¦s de set milions de clients i va guanyar en els anys de la disbauxa immobili¨¤ria m¨¦s de 2.000 milions d'euros en un sol any, es va convertir durant les ¨²ltimes dues d¨¨cades en un refugi ben remunerat de desenes de pol¨ªtics als quals els grans partits premiaven pel seu poder intern o fidelitat. Aquells privilegis, molts anys despr¨¦s, han desencadenat un colossal esc¨¤ndol i una cascada de cessaments o destitucions per l'¨²s sense control de les targetes de cr¨¨dit.

La naturalesa d'una instituci¨® financera governada pels partits pol¨ªtics, que imposaven el president i triaven la majoria del consell d'administraci¨®, va generar unes din¨¤miques que van convertir Caja Madrid en una font de recursos econ¨°mics per a les tres formacions (PP, PSOE i IU) amb representaci¨® en les institucions madrilenyes. Aquests partits podien deslliurar-se de pagar sous a desenes de dirigents (que cobraven de Caja Madrid) i finan?aven altres despeses (les seves fundacions es repartien un mili¨® d'euros a l'any) a c¨¤rrec de l'entitat financera que governaven ells mateixos. En algun cas, els privilegis van arribar a familiars de pol¨ªtics col¡¤locats en algun dels m¨²ltiples ¨°rgans de Caja Madrid. Les esposes de Salvador Victoria i Francisco Granados, dos consellers del Govern d'Esperanza Aguirre, van ocupar llocs al consell d'administraci¨® de Caja Madrid Pensiones a ra¨® de 1.800 euros bruts al mes. Cap tenia coneixements financers per ocupar aquests llocs, com molts dels pol¨ªtics del consell d'administraci¨®.

El 1999, EL PA?S va publicar que Caja Madrid regalava targetes de cr¨¨dit als seus consellers amb un l¨ªmit de 900 euros al mes (10.800 euros a l'any) per a despeses que no havien de justificar. ¡°Jo no he tocat mai els fons de l'Ajuntament per a despeses de representaci¨®, per a aix¨° utilitzo aquesta targeta¡±, va recon¨¨ixer llavors l'alcalde de Majadahonda, Ricardo Rometo de Tejada, conseller de Caja Madrid. Altres beneficiats van explicar que pagaven amb aquesta targeta el lloguer de locals on els seus partits portaven a terme actes.

Aquella not¨ªcia i d'altres de semblants sobre el cobrament de dietes per part de diputats i regidors en empreses p¨²bliques va fer que el Govern de la Comunitat de Madrid, presidit llavors per Alberto Ruiz-Gallard¨®n, inclogu¨¦s en la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos del 2000 un fre a aquestes pr¨¤ctiques: ¡°Quan la participaci¨® en consells d'administraci¨® l'exerceixin diputats nacionals, senadors, diputats regionals, alts c¨¤rrecs de la Comunitat de Madrid o de les corporacions locals, nom¨¦s s'hauran d'abonar indemnitzacions per despeses de despla?ament i ¨¤pats, per¨° s'eliminen les dietes per assist¨¨ncia als ¨°rgans¡±. Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, llavors president del Govern, va anunciar aquell any una mesura exemplificant al programa electoral del seu partit: ¡°Promourem la supressi¨® de les retribucions a alts c¨¤rrecs per assist¨¨ncies als consells d'administraci¨® dels ens i les societats de titularitat p¨²blica, sense perjudici de la continu?tat i el refor? dels mecanismes de supervisi¨®".

El l¨ªmit mensual de la targeta de cr¨¨dit per a despeses sense justificar va passar de 900 euros el 1999 a 2.000 euros en plena crisi econ¨°mica, quan l'entitat financera ja estava a tocar del naufragi. No hi havia cap contracte escrit que establ¨ªs les condicions d'aquest privilegi, era una comunicaci¨® verbal.

La fallida de Bankia, entitat creada per la fusi¨® de Caja Madrid amb sis caixes m¨¦s per fugir de la bancarrota, ha destapat ara aquelles pr¨¤ctiques que tots els partits coneixien ¡ª¡°quan pag¨¤vem ¨¤pats, el partit sabia que ho f¨¨iem amb la targeta de Caja Madrid¡±, assenyala un exconseller¡ª, ho consentien i en gaudien.

La Fiscalia Anticorrupci¨® considera que darrere d'aquestes despeses es pot amagar una apropiaci¨® indeguda. Les conclusions de l'informe elaborat pel Fons de Reestructuraci¨® Ordenada Banc¨¤ria (FROB) sobre l'¨²s de targetes desborden els l¨ªmits del que ¨¦s assumible en concepte de despeses de representaci¨®: dels 15,6 milions entre el 2003 i el 2012 gaireb¨¦ sis milions corresponen a diners trets en efectiu de caixers o compra de roba, complements i alimentaci¨® en grans superf¨ªcies. L'informe no detalla el nom de les persones que van utilitzar la targeta d'aquesta manera tan irregular. Figuren a la llista dels que se'n van beneficiar 28 pol¨ªtics del PP, 15 del PSOE, quatre d'Esquerra Unida i 10 sindicalistes, a m¨¦s de diversos empresaris, entre els quals el que va ser president de la CEOE, Gerardo D¨ªaz Ferr¨¢n, i l'actual cap de la patronal madrilenya, Arturo Fern¨¢ndez.

Cinc consellers sense c¨¤rrecs executius a Caja Madrid han negat a EL PA?S que traguessin diners en efectiu amb aquesta targeta, que no sabien que es pogu¨¦s fer, que nom¨¦s van pagar ¨¤pats o viatges i que entenien que tot era legal encara que no haguessin de justificar les seves despeses. ¡°La targeta deixa un rastre de l'establiment on s'ha utilitzat i, per tant, el control era perfectament possible. Ens van dir que amb la targeta pod¨ªem pagar viatges quan ¨¦rem fora de Madrid i ens convocaven a alguna reuni¨®, per comprar llibres relacionats amb els afers de la caixa i per a altres despeses de representaci¨® com ¨¤pats o algun regal que hagu¨¦ssim de fer relacionats amb el nostre c¨¤rrec".

El PSOE ha endegat una investigaci¨® interna per definir si els 15 afiliats al seu partit que en diferents etapes van ocupar llocs remunerats a Caja Madrid van fer un?¡°¨²s indegut¡± de les targetes de cr¨¨dit. La resposta s'amaga en un arxiu que guarda l'Audi¨¨ncia Nacional on suposadament figuren detallades les despeses amb targeta que van fer els 65 implicats.