Els consells de Gallard¨®n valen 100.000 euros a l'any?

La ciutadana A. P. G. va perdre el control de la moto a la intersecci¨® del carrer de Deyanira amb Campezo, a Madrid, el 2011 a causa, segons ella, del mal estat del paviment: ¡°Estava mullat i no se'n sabia la causa ni d'on venia l'aigua¡±. Despr¨¦s d'estar 8 dies hospitalitzada i 548 sense poder treballar, va reclamar 65.000 euros a l'Ajuntament. El desembre del 2013, la fam¨ªlia d'una altra madrilenya, C.?C.?C., va demanar a la Conselleria de Sanitat una indemnitzaci¨® (sense fixar) per la mort de la jove, que atribu?a al retard en un diagn¨°stic d'hepatitis. Aquest tipus de reclamacions patrimonials ¡ªparticulars que demanen una compensaci¨® p¨²blica per neglig¨¨ncies m¨¨diques, mal estat de la via p¨²blica, litigis urban¨ªstics, entre d'altres¡ª suposen un 80% dels casos que arriben al Consell Consultiu de la Comunitat de Madrid, traslladats per les institucions, perqu¨¨ opinin sobre si el ciutad¨¤ t¨¦ ra¨®. Assumptes com aquests es pot trobar ara sobre la taula Alberto Ruiz-Gallard¨®n, que acaba d'incorporar-se a l'¨°rgan.

La remuneraci¨® del lloc ¡ª100.556 euros bruts anuals¡ª, assegurat per a qualsevol antic cap de Govern madrileny, ha revifat la pol¨¨mica sobre els llocs vitalicis despr¨¦s de mandat en c¨¤rrec p¨²blic i la utilitat d'aquests organismes. Totes les comunitats, excepte Cant¨¤bria, en tenen un. En total, els seus pressupostos anuals sumen 30 milions. La seva funci¨® ¨¦s donar opini¨® jur¨ªdica als organismes auton¨°mics sobre reclamacions patrimonials ¡ªsolen ser la majoria dels casos¡ª i tamb¨¦ sobre la legislaci¨® que surt dels Governs, Parlaments i Ajuntaments. S¨®n una r¨¨plica del Consell d'Estat, que t¨¦ un pressupost de 10 milions. ¡°Quan va comen?ar l'Estat de les autonomies, es va plantejar on es podien atendre les consultes de les Comunitats; el Constitucional els va permetre crear consells consultius¡±, explica Santiago Mu?oz Machado, catedr¨¤tic de Dret Administratiu. ¡°S¨®n tan prescindibles com molts altres ¨°rgans creats per les Comunitats emulant les institucions de l'Estat¡±, opina l'expert, que afegeix que ¡°la garantia del ciutad¨¤ no s¨®n els consells consultius, sin¨® els tribunals¡±. A m¨¦s de reclamar a l'Administraci¨® cal reclamar a la just¨ªcia.

¡°Ens reunim una vegada
a la setmana, per¨° no nom¨¦s treballem aquell dia¡±, explica Joaqu¨ªn Leguina

Entre desenes de consellers, criden l'atenci¨® deu expresidents auton¨°mics que estan en aquest lloc pel seu c¨¤rrec anterior. A m¨¦s de Gallard¨®n (PP), a Madrid hi ha Joaqu¨ªn Leguina (PSOE); a Val¨¨ncia, Francisco Camps (PP); a Andalusia, Rafael Escuredo (PSOE); a la Rioja, Joaqu¨ªn Espert (PP); a Gal¨ªcia, Gerardo Fern¨¢ndez Albor (PP), Emilio P¨¦rez Touri?o (PSOE) i Fernando Ignacio Gonz¨¢lez Laxe (PSOE); a Castella i Lle¨®, Jos¨¦ Constantino Nalda (PSOE); a Ast¨²ries, Jos¨¦ Rodr¨ªguez-Vigil. Els que tenen el salari m¨¦s baix s¨®n el valenci¨¤ (57.586) i els gallecs (58.659). A la Rioja no hi ha un fix, sin¨® dietes.

Molts dels casos
que s'atenen responen a reclamacions per neglig¨¨ncies m¨¨diques

En una entrevista telef¨°nica, Leguina nega que el consell sigui un retir daurat per a pol¨ªtics: ¡°Ens reunim una vegada a la setmana, per¨° jo vinc al despatx cada dia¡±. L'expresident assegura que si no hi hagu¨¦s consells consultius, el Consell d'Estat hauria de crear seccions a cada Comunitat. Manuel Cruz, catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia, puntualitza: ¡°Que hi hagi pol¨ªtics que per la seva enorme experi¨¨ncia contribueixin al debat ¨¦s defensable; per¨° que hi siguin per revisar moltes vegades casos irrellevants, com per exemple sobre la deterioraci¨® de la via p¨²blica, i que cobrin una morterada...¡±. Leguina assegura que guanyaria un 10 % m¨¦s si torn¨¦s a la seva pla?a de funcionari a l'INE. ¡°Les reclamacions dels ciutadans mereixen tenir un bon assessorament¡±, diu el president de el Consell Consultiu d'Ast¨²rias, Bernardo Fern¨¢ndez.

Tenir experi¨¨ncia com a jurista d'entre 10 i 15 anys sol ser l'exig¨¨ncia m¨¦s estesa per als candidats. ¡°La llei gallega restringeix el nomenament de consellers electius a juristes de reconeguda compet¨¨ncia en mat¨¨ries de dret p¨²blic¡±, expliquen fonts de el Consello Consultivo, que justifica l'entrada d'expresidents per ¡°la seva experi¨¨ncia de govern¡±. En la mateixa l¨ªnia, el consell valenci¨¤ defensa el seu ¡°valu¨®s cabal d'indubtable experi¨¨ncia en assumptes de govern i administraci¨®¡±.

En el cas de Madrid, a m¨¦s d'expresidents i juristes, es preveu l'entrada d'exalcaldes de la capital, expresidents de l'Assemblea, exconsellers i exviceconsellers, i exalts c¨¤rrecs de l'Administraci¨® General de l'Estat. ¡°Cal potenciar la transpar¨¨ncia en la seva designaci¨® basada en criteris t¨¨cnics perqu¨¨ la seva funci¨® ¨¦s t¨¨cnica, no pol¨ªtica, i sol haver-hi una gran confusi¨®¡±, opina Jos¨¦ Eugenio Soriano Garc¨ªa, catedr¨¤tic de Dret Administratiu. Un dictamen de pes recent va ser el del Consell de Garanties Estatut¨¤ries de Catalunya, que va avalar la llei de consultes. ¡°En m¨¦s d'una ocasi¨®, les decisions dels consellers d'aquests ¨°rgans coincideixen amb les dels grups pol¨ªtics que van donar suport al seu nomenament¡±, destaca Manuel Cruz.