La llei sobre la pres¨¨ncia de dones en els consells no avan?a a Europa

Nom¨¦s un 17,8% dels membres dels consells d'administraci¨® de les principals companyies europees que cotitzen a la Borsa s¨®n dones. S¨®n dades de la Comissi¨® Europea de l'octubre del 2013. Malgrat l'evoluci¨®, des de fa 10 anys, quan la pres¨¨ncia femenina en els consells de les empreses dels Estats membres amb prou feines suposava un 8,5%, encara ¨¦s llarg el cam¨ª que la Uni¨® ha de rec¨®rrer en mat¨¨ria d'igualtat. A la fi del 2012, l'Executiu comunitari va proposar fixar un objectiu del 40% per al 2020. El Parlament?Europeu va donar el vistiplau a la iniciativa?el novembre de l'any passat. Des de llavors, la normativa est¨¤ bloquejada al Consell, ¨°rgan en el qual estan representats els caps d'Estat i de Govern de la UE. "Alemanya n'¨¦s la clau. Ha aprovat la legislaci¨® nacional, per¨° Merkel es nega a avan?ar en l'¨¤mbit europeu. Si canvia d'opini¨®, arrossegar¨¤ la resta de pa?sos i la directiva podr¨¤ tirar endavant. ?s molt fort que una sola persona tingui tant poder", explica la socialdem¨°crata austr¨ªaca Evelyn Regner, ponent de la normativa?a l'Eurocambra.

Del 2003 al 2010, el percentatge de dones en consells d'administraci¨® va augmentar en poc m¨¦s del 3%. Sense mesures vinculants, s'hauria tardat m¨¦s de mig segle a aconseguir l'objectiu del 40% del sexe menys representat en els consells d'administraci¨®, indica la Comissi¨® Europea. Nom¨¦s en cinc pa?sos de la UE ¡ªFinl¨¤ndia, Fran?a, Let¨°nia, Su¨¨cia i Holanda¡ª les dones suposen almenys un 25% en els consells d'administraci¨®. Els avan?os m¨¦s importants s'han registrat on ja s'ha adoptat legislaci¨® ¡ªcom a Fran?a, Holanda i It¨¤lia¡ª o ?on hi ha hagut un extens debat en l'opini¨® p¨²blica ¡ªcom ¨¦s el cas d'Alemanya¡ª.

"Estic conven?uda que ¨¦s necessari que hagi mesures vinculants", afirma Regner. Les sancions van suposar un punt espin¨®s en les negociacions a l'Eurocambra. "Va ser una de les q¨¹estions en els quals m¨¦s ens va costar aconseguir el consens. Per¨° crec que una directiva que no prevegi multes ¨¦s una simple declaraci¨® d'intencions. Aix¨ª que plantegem que les empreses que no acatin la directiva hagin de complir sancions efectives, proporcionals i dissuasives que establiran els Estats membres. Modifiquem el text de la Comissi¨® i incloem, entre altres propostes, que aquestes companyies estiguin excloses a l'hora de la concessi¨® de licitacions p¨²bliques", afegeix Iratxe Garc¨ªa P¨¦rez (PSOE), presidenta de la Comissi¨® de Drets de la Dona i Igualtat de G¨¨nere en el Parlament.

Tant Regner com ella reiteren que l'Eurocambra posar¨¤ aquesta q¨¹esti¨® sobre la taula en les seves converses amb la nova Comissi¨®. Despr¨¦s de les eleccions a l'Eurocambra, celebrades el maig passat, ara es reprenen les negociacions. "La presid¨¨ncia italiana ens ha comunicat la intenci¨® d'avan?ar. I hi ha hagut contactes informals entre la ponent del Parlament i el Consell, per¨° no hi ha res definitiu. Al Parlament hem dit que, si cal, podr¨ªem revisar l'apartat sobre les sancions, encara que seguim defensant que els c¨¤stigs s¨®n fonamentals", continua Garc¨ªa P¨¦rez.

Malgrat que el 60% dels titulats universitaris europeus s¨®n dones i que diversos estudis apunten els beneficis del fet que hi hagi pluralitat en els ¨°rgans de direcci¨® empresarials, les defici¨¨ncies en mat¨¨ria d'igualtat persisteixen. La pres¨¨ncia femenina tendeix a limitar-se als c¨¤rrecs menys influents i amb menys possibilitats d'ascendir. Un estudi en 3.000 empreses de 40 pa?sos elaborat per Credit Suisse situa el percentatge de dones en serveis centrals en un 18,9%, enfront d'un 3,9%, amb un lloc en la direcci¨® executiva. I indica que les companyies en qu¨¨ hi ha pres¨¨ncia femenina en els alts c¨¤rrecs i la direcci¨® executiva tenen m¨¦s rendibilitat financera: "Hi ha diverses opcions, o les dones fan les empreses millors, o les millors companyies contracten ?dones com a directores executives, o les dues coses".

Ni tan sols les institucions europees, que promouen aquesta directiva, compleixen amb la paritat que prediquen. En el nou equip proposat per Jean-Claude Juncker per presidir la Comissi¨®?¨²nicament hi ha nou dones entre els 28 membres, el mateix nombre que en la ?legislatura anterior, encara que el nou Executiu comunitari disposa d'un comissari m¨¦s (despr¨¦s de la incorporaci¨® de Cro¨¤cia a la UE). El Parlament Europeu sorgit despr¨¦s dels comicis del maig ¨¦s qui m¨¦s s'apropa a l'objectiu del 40%, amb un 36,8% d'eurodiputades.?

"Les quotes s¨®n necess¨¤ries. Al meu entendre, la directiva europea ¨¦s molt feble. Nom¨¦s s'aplica en els consells d'administraci¨® no executius de les empreses que cotitzen a Borsa", exposa Serap Altinisik, de l'European Women's Lobby, principal?organitzaci¨® europea de defensa dels drets de les dones. El nivell de representaci¨® femenina en la direcci¨® executiva de les companyies cotitzades se situa amb prou feines en un 2,8% i aquest percentatge gaireb¨¦ no ha variat els ¨²ltims anys.

Altinisik critica que Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissi¨® que va impulsar aquesta normativa, "suavitz¨¦s" la directiva: "El primer esborrany era m¨¦s dur. Es va adonar que no tindria suports i va matisar la proposta. Ara cada Estat membre pot triar com interpretar les sancions que proposa la directiva. No hi ha res que garanteixi que les multes seran efectives". Lamenta que alguns caps d'Estat i de Govern es neguin a acceptar un 40% de dones en els consells d'administraci¨®. "Si ara, en les negociacions amb el Consell, el Parlament rebaixa encara m¨¦s la normativa, l'¨²nica cosa que se m'acudeix que poden fer ¨¦s abaixar el percentatge des del 40% fins al 30%, o ampliar el termini d'actuaci¨® a m¨¦s enll¨¤ del 2020. Cal esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments", afegeix. Tant ella com les altres fonts consultades descarten que la directiva pugui veure la llum abans de final d'any, encara que confien que si que ser¨¤ aprovada durant aquesta legislatura.