L'oportunitat Colau

La gestaci¨® de la candidatura d'Ada Colau per a l'alcaldia de Barcelona ha aportat una important novetat a la cursa per governar la capital de Catalunya a partir de les eleccions municipals del maig del 2015. Amb ella hi ha, o hi hauria, si la seva aposta es consolida, una rival d'esquerres potent i amb possibilitats d'aconseguir aquesta alcaldia. Diverses raons indiquen que s'ha obert una gran oportunitat per a aquest espai pol¨ªtic. L'alcalde que aspira a la reelecci¨® es troba al final de la seva carrera i, com el seu antecessor, el socialista Jordi Hereu, no ha aconseguit convertir-se en un l¨ªder ciutad¨¤. En el si del seu partit, CiU, que fa tres anys que es troba en declivi electoral, ha esclatat una crisi que converteix l'her¨¨ncia pol¨ªtica de Jordi Pujol en un pes mort capa? d'enfonsar-lo. El partit socialista, per part seva, es troba en un profund sot, el m¨¦s profund de les ¨²ltimes d¨¨cades.

Com va passar fa un mes i mig a les eleccions al Parlament Europeu amb la figura de Pablo Iglesias al capdavant de Podem, l'emerg¨¨ncia de la plataforma Guanyem Barcelona configurada a l'entorn d'Ada Colau posa sobtadament en relleu que hi ha un buit de representaci¨® pol¨ªtica, o, almenys, una clamorosa insufici¨¨ncia en un ampli espai pol¨ªtic. Sense l'aposta de Colau, es pot dir que la batalla per l'alcaldia de Barcelona es plantejava com un episodi m¨¦s de la pugna entre partits, cadascun amb l'objectiu de millorar la seva quota, esclar, per¨° formant un escamot en el qual no destacava cap favorit.

El positiu acolliment que ha rebut Colau indica que, amb ella, existeixen possibilitats ben certes que l'alcaldia de la capital catalana torni a l'esquerra. Encara que, aquesta vegada, a una esquerra configurada de manera diferent a com ho va estar anys enrere amb el predomini del PSC. Els promotors de la candidatura insisteixen que no es tracta tan sols d'una nova cita per a la confrontaci¨® entre partits, sin¨® que es persegueix aprofundir i donar una sortida pol¨ªtica a les din¨¤miques de mobilitzaci¨® social en clau municipal ja en curs a la capital catalana. S'impulsa una conflu¨¨ncia del moviment ciutad¨¤ amb la mateixa plataforma Guanyem Barcelona i aquesta, al seu torn, amb una candidatura de partits d'esquerra que volen posar fi a l'etapa protagonitzada per CiU en aquest Ajuntament i trencar la burocratitzaci¨® en qu¨¨ havien caigut els consistoris dominats pel PSC.

En realitat, Guanyem Barcelona remet a la f¨®rmula que va fer ¨¤mpliament majorit¨¤ria l'esquerra en les primeres eleccions municipals democr¨¤tiques, les del 1979. Feia m¨¦s d'una d¨¨cada que l'esquerra estava plenament imbricada en els moviments socials i ve?nals que bullien a la ciutat. Aix¨° va ser el que, quan va arribar al poder municipal, li va permetre canviar profundament la pol¨ªtica local. I el que va fer possible el model Barcelona, el qual, passat la fita del 1992, es va esllanguir.

Guanyem Barcelona remet a la f¨®rmula que va fer ¨¤mpliament majorit¨¤ria l'esquerra en les primeres eleccions municipals democr¨¤tiques, les del 1979

Algunes de les dificultats de l'aposta de Guanyem Barcelona provenen de la seva pr¨°pia ambici¨®. No ¨¦s f¨¤cil que els partits renunci?n a les seves candidatures en favor d'una plataforma que no dirigeixen. Aquesta conflu¨¨ncia ¨¦s possible, per¨° no ¨¦s segur que es materialitzi.

Potser ¨¦s oport¨² fer mem¨°ria aqu¨ª i ara que aquest intent recorda, amb totes les excepcions i difer¨¨ncies del cas, el que el 1999 va fer Pasqual Maragall per aconseguir la presid¨¨ncia de la Generalitat. Evoca les possibilitats i tamb¨¦ els riscos que, al final, el van fer insuficient en aquella ocasi¨®. L'aposta del ja exalcalde de Barcelona significava que, per primera vegada en dues d¨¨cades, el fins llavors invicte Jordi Pujol tindria un rival de pes equiparable. Alg¨² amb possibilitats versemblants de guanyar. Una figura susceptible no nom¨¦s d'obtenir m¨¦s vots que ell, com efectivament va passar, sin¨® tamb¨¦ capa? de canviar el que en aquell any no es va aconseguir, el signe de la majoria parlament¨¤ria que, al capdavall, determina qui ser¨¤ president. O alcalde, als ajuntaments.

Es va haver esperar fins al 2003. Maragall va idear per a les eleccions al Parlament del 1999 una operaci¨® complexa, destinada a ampliar el seu espai pol¨ªtic com a aspirant a la presid¨¨ncia. Entorn de la seva candidatura es va articular una plataforma ciutadana ¨¤mplia, capa? d'obtenir suports m¨¦s enll¨¤ de l'estricte ¨¤mbit electoral del seu propi partit, el PSC. I, a m¨¦s a m¨¦s, una coalici¨® d'esquerres.

Per¨° una de les lli?ons que aquella batalla va deixar ¨¦s que, quan s'afronten reptes dif¨ªcils contra rivals potents, calen totes les aportacions possibles. El 1999, nom¨¦s una for?a entre les cridades a unir-se es va negar a participar en la plataforma organitzada per Maragall. Va ser Esquerra Unida, llavors dirigida a Catalunya pels seguidors de Julio Anguita. Van al¡¤legar la puresa del seu esquerranisme, que els impedia aliar-se amb els reformistes, i van preferir conc¨®rrer a les eleccions en solitari. Van rebre 44.454 vots, l'1,42%. No van obtenir cap esc¨®. Amb nom¨¦s 26.000 d'aquests vots, la plataforma de Maragall ja hauria obtingut un diputat m¨¦s i l'esquerra hauria guanyat. Es van perdre quatre anys.