Contra la ferida de la maternitat fallida: un nou g¨¨nere literari com a reacci¨® imaginativa a la reproducci¨® assistida

Un dia ets jove i de cop tens 38 anys i la teva ginec¨°loga del CAP et diu que no ser¨¤s mare. Sents parlar d¡¯¡±ovaris ganduls¡±, ¡°embar¨¤s geri¨¤tric¡±, ¡°fecundaci¨® in vitro¡±, i t¡¯urgeixen a apuntar-te a una llista a l¡¯Hospital de Sant Pau de Barcelona, perqu¨¨ si vols accedir a la reproducci¨® assistida a la p¨²blica, aix¨ª que en facis 40 et faran fora del sistema, per vella. ¡°Comen?a a mirar-te privades, perqu¨¨ diria que amb la Seguretat Social no hi arribes, pels gaireb¨¦ dos anys de mitjana a la llista d¡¯espera. Corre, que per dins ja est¨¤s seca¡±, et diuen amb unes altres paraules que sonen millor, per¨° que venen a dir el mateix. Un dia ets jove i de sobte et veus asseguda a sales de cl¨ªniques que semblen sortides de Silicon Valley per¨° que estan per sobre de la Diagonal, i que sempre hi van ser, nom¨¦s que no les miraves, a centenars de metres del que seria el teu pis i d¡¯aquells afters puntuals on vas passar tants matins. Aqu¨ª ning¨² balla, per¨° t¡¯atenen caps m¨¨dics d¡¯hospitals p¨²blics que a la tarda es paguen la casa de l¡¯Empord¨¤ cobrant 120 euros per la primera consulta a parelles ulleroses que s¡¯esperen nervioses i amb la cartera plena.

Jo mai vaig somiar ser mare. A les nines que vaig heretar de la meva germana, sempre desateses, no les bressolava, no les treia de casa, no els posava noms. Jo no em vaig imaginar criant ning¨² m¨¦s que a mi mateixa, ja em semblava prou, per¨° un dia tens 38 anys, est¨¤s enamorada i la teva ginec¨°loga et diu: ¡°Corre, busca ajuda, que sense la ci¨¨ncia no t¡¯embarasses¡±. Espanya ¨¦s el pa¨ªs de la Uni¨® Europea amb m¨¦s mares de m¨¦s de 40 anys. Segons dades de l¡¯INE del 2023, ja hi ha m¨¦s mares de 40 que de 27. Les raons: la precarietat i la manca de parella estable. Seria hip¨°crita convertir la meva experi¨¨ncia en un relat sobre aquestes traves del sistema, que existeixen de manera tan preocupant com acusada. Jo no vaig posar en pausa els meus plans per ambici¨® professional o per por de no escalar econ¨°micament. No. Jo mai vaig voler ser mare fins que vaig voler ser-ho. Em va passar als 38 anys. I quan ho vaig decidir, vaig creure, il¡¤lusa, que venia amb la lli?¨® apresa.

Fins que vaig arribar a l¡¯altar de fotos dels seus nadons miracle, al costat d¡¯exemplars de La FIV que cambiar¨¢ tu vida al despatx de qui seria el meu metge en aquest proc¨¦s, com a periodista especialitzada en g¨¨nere havia llegit prou sobre la reproducci¨® assistida per saber que el privilegi d¡¯unir diners i ci¨¨ncia ¨Dcalculo que m¡¯hi he gastat m¨¦s de 10.000 euros fins avui¨D no tenia per qu¨¨ dur-me a ser mare. Jo ja sabia que Espanya era l¨ªder a Europa en reproducci¨® assistida i el quart pa¨ªs del m¨®n on es fan m¨¦s tractaments despr¨¦s del Jap¨®, la Xina i els Estats Units. Que aqu¨ª tenim la reserva d¡¯¨°vuls m¨¦s gran del continent (m¨¦s de 200.000 congelats). Per¨° ni totes les entrevistes ni tots els experts et preparen per al teu proc¨¦s. Una pot haver llegit centenars de reportatges o entrevistat assagistes, per¨° fins que no tens una de les teves millors amigues a la gatzoneta punxant-te hormones en un bany de Lisboa, minuts abans d¡¯un concert de Rosal¨ªa, no comences a veure de qu¨¨ va, realment, aquesta hist¨°ria. I potser ni aqu¨ª, en aquesta fase primerenca d¡¯aquesta travessia del desert, tampoc no ho saps. El que s¨ª que aprens ¨¦s que les hist¨°ries que ens expliquem per sobreviure a la reproducci¨® assistida, si s¡¯arriben a compartir, sempre seran des de l¡¯¨¨xit. De l¡¯intent, a m¨¦s de frustraci¨®, nom¨¦s se¡¯n treu silenci. Entens que les transfer¨¨ncies d¡¯embrions fallides nom¨¦s es verbalitzen com a fase pr¨¨via per al final feli?, per complir el conte de fades. Ens expliquem aquestes hist¨°ries d¡¯¨¨xit malgrat el patiment previ, perqu¨¨ l¡¯oient respiri tranquil i comprovi que tot va valer la pena per aconseguir aquest codi en clau de les cl¨ªniques que ¨¦s ¡°beb¨¨ a casa¡±. He conegut dones, amb qui vaig creure compartir el seu proc¨¦s d¡¯embar¨¤s, que no em van aclarir que la seva criatura va n¨¦ixer per FIV fins que els vaig explicar que jo me¡¯n feia una. Per qu¨¨ no van compartir aquesta agonia de punxades, d¡¯ecografies cont¨ªnues, de tensi¨°metres, d¡¯an¨¤lisis gaireb¨¦ di¨¤ries, d¡¯¨°vuls provocant un flux putrefacte, d¡¯hormones que t¡¯inflen, que et canvien l¡¯humor i fins i tot la manera com escrius? Per qu¨¨ la maternitat fallida es tracta com una ferida amagada, una lletra escarlata, quan tantes persones gestants transiten per aquestes sales d¡¯espera i a Espanya nom¨¦s el 21% ho aconsegueixen sent m¨¦s grans de 40 anys? Per qu¨¨ aquest proc¨¦s ha de ser tan tab¨², tan traum¨¤tic?

Quan encara no m¡¯havia plantejat ser mare, em va sorprendre molt llegir un assaig on una parella decidia no seguir amb una FIV tot i voler ser pares i haver patit (molt) despr¨¦s d¡¯un avortament espontani. Ho explicava Emilie Pine en un dels textos d¡¯Apunts personals, editat a L¡¯Altra amb traducci¨® d¡¯Ester Capdevila el 2020. ¡°No tindr¨¦ mai un fill. ?s un tema que em preocupa. I em fa una pena inmensa. I soc feli?¡±, escrivia en aquell llibre del qual jo ignorava el car¨¤cter premonitori, i que em va quedar gravat al cervell per un final que sempre recordo: ¡°Ja en tinc prou d¡¯etiquetar-me pel que em falta. Ja en tinc prou d¡¯utilitzar la paraula ¡®frac¨¤s¡¯ quan parlo del meu cos. Ja en tinc prou de viure i escriure aquesta hist¨°ria. Ara ¨¦s el moment de mirar al nostre voltant, trobar el nostre propi equilibri i gaudir de la vista des d¡¯on som¡±.

La lectura de Pine, amb aquest final en qu¨¨ escriu aquestes paraules mentre observa amorosament la seva parella a l¡¯hort, em va recordar quan el 2019 vaig entrevistar la periodista de The New Yorker Ariel Levy per la publicaci¨® de les seves mem¨°ries, Vivir sin reglas (Rey Naranjo, 2019). All¨¤ no nom¨¦s denunciava com les feministes hem volgut ignorar el nostre costat animal, centrant-nos a demostrar el poder del nostre cervell, sin¨® que tamb¨¦ relatava tot el que passava despr¨¦s d¡¯haver donat a llum tota sola, als cinc mesos d¡¯embar¨¤s, al bany fred d¡¯un hotel d¡¯Ulan Bator mentre preparava un reportatge per a la seva revista. El nad¨® va morir pocs minuts despr¨¦s de n¨¦ixer, sobre la seva falda i abans que arrib¨¦s l¡¯equip d¡¯emerg¨¨ncies. Levy va tornar a casa, es va separar de la seva dona alcoh¨°lica i va comen?ar una relaci¨® amb el metge que l¡¯havia at¨¨s a Mong¨°lia, amb qui, fins que vaig parlar amb ella, havia intentat ser mare uns quants anys m¨¦s, del tot obsedida, fins que va tirar la tovallola. ¡°No tot el que desitges a la vida, com el fet de ser mare, es complir¨¤¡±, em va explicar obertament i sense cap indici de culpa. Levy em va assegurar que ara vivia en pau en haver-se tret la idea del cap. ¡°Ho vaig intentar, per¨° no he pogut ser mare. Ha estat incre?blement dur. ?s com si hagu¨¦s intentat alterar la realitat, la vaig voler canviar, per¨° no ho vaig poder. Aix¨ª que em vaig haver de canviar a mi mateixa, el meu propi cervell, per intentar ressituar-me¡±, em va dir, sorprenentment, entre rialles. Ho explicava una dona alegre, desperta, ¨¤gil de ment. Semblava no haver-hi dolor a les seves paraules.

Vaig atresorar la hist¨°ria d¡¯aquestes dues no mares aparentment felices com a refugi durant els mesos en qu¨¨ vaig iniciar la meva reproducci¨® assistida, que segueix en marxa i ja va pel quart any, despr¨¦s de l¡¯extracci¨® d¡¯un mioma uter¨ª, dues estimulacions ov¨¤riques de les quals vaig aconseguir dos embrions sans transferibles i una transfer¨¨ncia d¡¯embri¨® que no va arribar. Durant aquest temps de calvari corporal, incerteses i esgotament, he assistit a una explosi¨® de narratives sobre la reproducci¨® assistida, la qual, dins el meu cap, he etiquetat com a ¡°literatura d¡¯¨°vuls¡±. Un nou g¨¨nere cultural com a reacci¨® imaginativa a aquesta problem¨¤tica que barreja la realitat de les maternitats tardanes en el tardocapitalisme i la ferocitat dels mercats reproductius, tot intentant donar sortida, des del privilegi econ¨°mic, a aquest nou escenari on moltes ens trobem.

En aquesta carpeta cultural coexisteixen obres de teatre sobre les realitats de la in vitro per a parelles lesbianes o persones trans, com a Lengua madre (2022) o Austr¨¤lia (2023), en qu¨¨ Israel Sol¨¤ adaptava la hist¨°ria real d¡¯una amiga seva que va acabar donant ¨°vuls a la seva germana perqu¨¨ pogu¨¦s ser mare. O s¨¨ries de Netflix com Amigos de la Universidad, on una parella que intenta una FIV s¡¯acaba separant i la dona acaba sola i cansada, plena de morats a la panxa. Tamb¨¦ inclou cr¨°niques que jo vaig sentir com una abra?ada, com ara a Estimada desconeguda: desig, ¨°vuls, diners i dilemes (La Campana, 2023), on J¨²lia Bertran Lafuente relatava el seu embar¨¤s per ovodonaci¨® i posava xifres a tot aquest assumpte. He aplaudit l¡¯arribada de novel¡¤les com Mammalia (Males Herbes, 2024), d¡¯Elisenda Solsona, que ha estat capa? d¡¯imaginar qu¨¨ passaria en una societat on els ¨²ters estan tan deteriorats que quedar-se embarassada ¨¦s un perill. Una inquietud que ha arribat fins a la poesia, amb Gemma Casamaj¨® i Sol¨¦ preguntant-se per l¡¯origen de la vida a Com l¡¯oculta flor d¡¯un cactus (Quaderns Crema, arriba a llibreries el 26 de febrer de 2025). Amb qui em vaig enfadar una mica ¨Dinflu?da per¨° per les meves pr¨°pies pors, perqu¨¨ la meva ira era m¨¦s contra mi que contra ella¨D va ser amb novel¡¤les gr¨¤fiques com Ma?ana ser¨¢ otro d¨ªa (Reservoir Books, 2024), on la protagonista estava inspirada en l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯autora com a no mare en la reproducci¨® assistida, per¨° narrada des de la trag¨¨dia i el dolor. Quina mania amb el trauma, em vaig dir, menyspreant els seus tra?os delicats, menystenint els seus sentiments.

Escric aquest text hores despr¨¦s d¡¯una cita amb el metge per transferir un altre dels meus embrions. El dest¨ª ha volgut que es publiqui en uns llimbs en qu¨¨ pot ser que arribi o no arribi a aquesta pantalla aspiracional del ¡°beb¨¨ a casa¡±. Recordo que la primera vegada que ho vaig intentar tot tenia una narrativa perfecta, un gui¨® impecable: la meva mare tenia una malaltia terminal, per¨° potser em veuria embarassada; em van implantar l¡¯embri¨® el 22 de desembre (¡°et tocar¨¤ la loteria bona¡±, em van dir les infermeres), el resultat el coneixeria l¡¯1 de gener, una data m¨¤gica per comen?ar una nova vida. Res no es va complir. Potser a la propera tampoc. I no hauria de passar res. Com escriu Emilie Pine, m¡¯he plantejat no definir-me des de l¡¯abs¨¨ncia, posar fi a l¡¯¨²s del terme frac¨¤s amb el meu cos. Tamb¨¦ es pot gaudir de les vistes des d¡¯on som, em repeteixo. Quan vaig explicar a una amiga que preparava aquest text i que parlaria del cas d¡¯Ariel Levy com a refugi emocional, em va dir: ¡°Per¨° si ella al final s¨ª que ha estat mare¡±. Vaig c¨®rrer al seu Instagram, perqu¨¨ no la seguia, i all¨¤ hi havia la foto del seu nad¨® a casa, datada el 16 de febrer del 2021. Un dels 79 comentaris entusiastes deia: ¡°Woooow!! Els contes de fades s¨ª que existeixen¡±.