Gaziel o Xammar?

El periodista del segle ¨¦s Gaziel. Periodista sencer, que vol dir reporter, analista i editorialista; organitzador i director; intel¡¤lectual i historiador del present; pensador i constructor de la contemporane?tat, per tant. Jo no en conec cap altre de tanta volada i tanta extensi¨®. Sense la interrupci¨® incivil del 1936, Gaziel hauria crescut molt m¨¦s encara com a periodista i no hauria caigut en el pou de l'oblit fins ara mateix. Llegiu nom¨¦s, si no ho heu fet ja,?Tot s'ha perdut (RBA) o La Barcelona de ayer (Librosdevanguardia), els dos reculls d'articles recopilats per Jordi Amat.

De Gaziel ¨¦s l'oposici¨® entre els diaris reflectors, rectilinis, doctrinaris, intransigents, i els diaris miralls, que "no pretenen res m¨¦s que reflectir fidelment en les seves llunes la fisonomia del temps". Curiosament, els primers fan periodisme subsidiari: al servei de causes, idees o directament interessos. Els segons, en canvi, procuren buscar l'equilibri i la moderaci¨® que els posi al servei del ventall de lectors?m¨¦s ampli possible. En definitiva, periodisme gustosament depenent i militant el primer i periodisme esfor?adament independent i equ¨¤nime el segon.

Xammar, tan bon corresponsal amb les seves cr¨°niques informatives i tan extraordinari en les seves mem¨°ries dictades (Seixanta anys d'anar pel m¨®n, Quaderns Crema), ¨¦s un periodista ef¨ªmer, sense obra. La seva pe?a mestre, una conversa amb Adolf Hitler del 1923, signada amb Josep Pla, ¨¦s de dubtosa autenticitat i combina la visi¨® gaireb¨¦ prof¨¨tica de l'Holocaust amb una frivolitat esfere?dora sobre el personatge. Els seus incondicionals, cada cop m¨¦s abundosos, es deuen no tant al periodisme com a la pe?a central de la seva m¨¦s que honorable biografia pol¨ªtica: el telegrama que va enviar des de Berl¨ªn el 14 d'abril del 1931 a Francesc Maci¨¤ per posar-se al servei del president quan va declarar la Rep¨²blica Catalana dins de la Federaci¨® Ib¨¨rica.

Ni Gaziel ni Xammar van rebre mai el reconeixement que mereixen. Ni es van acostar al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Gaziel perqu¨¨ quedava fora del c¨¤non nacionalista. Xammar perqu¨¨ no tenia obra. Tampoc l'amic dels dos, Josep Pla, que era el que m¨¦s se'l mereixia, a la vegada com a periodista i com a escriptor, perqu¨¨ era a la llista negra. No hi ha periodistes entre els premis d'Honor. Els premiats que fan periodisme, T¨ªsner, Espin¨¤s o Porcel, el reben com a escriptors de novel¡¤les i assaigs. El periodisme que agrada i promou la Catalunya oficial des de sempre ¨¦s el del telegrama de Xammar al president, s¨ªmbol del periodisme reflector. I ¨¦s el que no farem aqu¨ª, on som partidaris dels miralls; si ¨¦s possible nom¨¦s al servei dels lectors. Benvinguts i gr¨¤cies per llegir-nos aquests primers dies en qu¨¨ editem elpais.cat.